Dilluns de la I setmana d’Advent / II
Missa
difunts Germandat de Poblet
Santa
Maria de Valldonzella
4 de desembre de 2017
Is 2,1-5, Sl 121,1-2.3-4a.4b-5.6-7.8-9 i Mt 8,5-11
Tenia que ser un centurió, un representant del
poder de Roma que ocupava tota la ribera de la Mediterrània, qui anés a trobar
a Jesús. Un personatge certament peculiar que l’Evangeli de Mateu ens mostra
com algú que primer que tot cerca Jesús, que creu fermament, cegament en Jesús
de Natzaret. No tant sols el va a trobar, sinó que sentint-se indigne
d’acollir-lo a casa seva arriba a causar l’admiració de Jesús. Ens ho ha dit el
profeta Isaïes que totes les nacions hi afluiran, tots els pobles hi aniran,
cap a aquell que posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles,
aquell que convertirà en relles les espases i en falçs les llances, totes les
armes de guerra en instruments de pau. Per Ell cap nació emprarà mai més la
violència contra una altre, ni cap poble s’entrenarà per fer la guerra.
El centurió va a l’encontre de Jesús, hi va humil,
sentint-se indigne d’acostar-s’hi; hi va a més per demanar quelcom per a un
criat seu, no pas per demanar res per a ell mateix, no el mou l’egoisme sinó la
generositat. Per això diu Jesús que en molta gent d’Israel no hi ha trobat
aquesta disposició, aquesta fe, aquesta humilitat. Per arribar a Jesús no hi ha
cap condició prèvia, a Ell hi arriben gent d’orient i d’occident, tots els que
siguin justos s’asseuran a la taula amb Abraham, Isaac i Jacob. Perquè el que
compta no és la genealogia, la genètica, pertànyer a tal o tal altre poble;
sinó la disposició del cor.
El centurió té molt per ensenyar-nos, ell es dirigeix a
Jesús amb fe. El primer que el mou i empeny a acostar-s’hi és la necessitat de
guarició del seu criat; la segona actitud és la de la humilitat. L'expressió:
“no sóc digne que entreu a casa meva”, que la litúrgia ha adoptat tot just
abans de rebre el cos i la sang de Crist en cada Eucaristia, és la millor
síntesi de la seva disposició de cor. La humilitat d’algú que ni tan sols es
creu digne que el mateix Jesús s'acosti a ell. Segurament per la seva
procedència no era ni un home religiós, ni coneixia massa l'Escriptura; però sí
que sabia qui era, no es creia més del que era, se sabia així, humil i limitat,
i per això demanà en veritat, no demanant ni més del que necessitava, ni més
del que li corresponia. Ho demanà amb el cap cot, ho demanà pregant. Sentint-se
necessitat i amb humilitat.
Avui encomanem als nostres germans difunts, demanem
al Senyor que, com el centurió, els hi hagi reconegut llur fe i els hagi
assegut a la seva taula. Ara a ells i quan ens arribi l’hora també a nosaltres
amb ells. Encetem aquest temps d’advent, temps d’espera i d’esperança, fits els
ulls en el Messies, que vingué, que ha de venir i que vindrà; hi ho fem tot
encomanant al Senyor les ànimes dels nostres estimats difunts, dels qui ens ha
precedit en el senyal de la fe. Que el Senyor els convidi a la seva taula per
sempre més.