dijous, 14 de desembre del 2017

Sant Joan de la Creu



Sant Joan de la Creu
Monestir de les Carmelites Descalces de Tarragona
14 de desembre de 2017
Is. 43, 1-3a.4-5; Rm 8, 14-18.28-30; Jo 17, 17-26

Sant Joan de la Creu es refereix sempre a la fe animada per la caritat, per l’amor; l’amor com a mitjà d’unió amb Déu i amb els homes. La fe com a medul·la vital, nit lluminosa, fil conductor de l’ésser humà a la que s’arriba passant per la nit fosca, nit de contemplació.  «Esta noche es la contemplación en que el alma desea ver estas cosas. Llámala noche, porque la contemplación es oscura.» Nit que es trenca amb l’albada de la fe, com es trenca la nit de la mort amb l’alabada de la resurrecció. Celebrem avui la memòria, la festa de sant Joan de la Creu; la celebrem com a doctor de l’Església, amb ornaments blancs, però la seva vida té trets de martiri. Perseguit, tancat a la presó, intentant de silenciar-lo; la seva particular nit fosca de tenebres imposades que a la fi, perquè a la fi la llum sempre s’imposa, esclatà en brillantor per a tota l’Església; com escrivia un dels seus estudiosos, Karol Wojtyla, anys a venir sant Joan Pau II.

Sant Joan de la Creu no va tenir por, ni el mar de la persecució no el cobrí, ni el foc de la censura no el cremà. Perquè era Déu qui el mirava i l’estimava amb amor de Pare. Tenia a Déu al seu costat i visqué portat per l’Esperit Sant, alliberant-se de l’esclavatge que els homes volien imposar-li, per viure com a fill de Déu, donant testimoni de la seva filiació divina adquirida amb la sang de Jesucrist. Sofrí per tal de poder arribar a ser glorificat amb el Pare; però tot allò que patí, que l’angoixà, que el desassossegà, no fou res comparat amb la felicitat de la gloria que estem certs que ara gaudeix. Déu l’estimà, el cridà, el conegué, el destinà, el feu just i el glorificà. Ell es consagrà a la veritat, a l’única veritat que és la Paraula de Déu i a la fi el món ha cregut que era de debò Déu qui l’enviava i que no obrava per mà d’home sinó per Déu, que l’estimava.

Sant Joan de la Creu és tot ell una referència explícita de la llum i de la foscor del misteri de la fe; de la llum de l'Escriptura i de l'experiència, pouant en el misteri de la mort i resurrecció de Crist font, de tota veritat. El silenci o absència de Déu, com a acusació o com a simple queixa, és un sentiment gairebé espontani quan s'experimenta el dolor i la injustícia. Els mateixos que no atribueixen a Déu la causa de les alegries, el responsabilitzen sovint del dolor humà, creat pel mateix home. El cristià també viu el turment de la pèrdua de Déu o l’ allunyament d'ell; fins i tot pot sentir-se llançat a les tenebres de l'abisme, perquè la nostra fe és feble, esporuguida. Sant Joan de la Creu trobà en aquesta experiència, en aquesta nit fosca, una amorosa pedagogia de Déu. Sovint Déu calla i s'oculta perquè ja ha parlat i s'ha manifestat amb suficient claredat. Fins i tot en la seva absència pot comunicar fe, amor i esperança a qui s'obre a ell amb humilitat i mansuetud.

El camí de sant Joan de la Creu fou ardu, difícil llur escalada vers el cim de la perfecció, perquè llur vida va ser una vida dura; però entengué que la recerca de Crist, anar amb Crist, «el Camí», no és un pes afegit al ja suficientment dur fardell de la nostra vida, no és alguna cosa que faci més pesada aquesta càrrega, sinó que és quelcom totalment diferent; és una llum, una força, que ens ajuda a portar aquest pes i a esvair les nostres tenebres. Si dins l’home hi ha l’amor de Déu, aquest li dóna ales, per poder suportar la vida, il·luminat per aquesta gran llum; li dona aquesta fe, essent estimat i deixant-se estimar per Déu; rebent la llum que ajuda a viure. La santedat no és obra nostra, és la llum de Déu que entra en les nostres vides; llum que acaba amb totes les nits fosques. Sant Joan de la Creu ha fet conèixer al món que Déu l’estima, que li ha donat la gloria perquè l’estima i fent-nos conèixer íntimament, profundament el seu nom, fent-nos partícips del seu amor, «como hace Dios con nosotros, que nos ama para que le amemos mediante el amor que nos tiene.» (Carta 32)

Només Jesucrist, Paraula definitiva del Pare, pot revelar als homes el misteri del dolor i il·luminar amb la llum de la seva creu i resurrecció gloriosa les nits més fosques del cristià. Sant Joan de la Creu, conseqüent amb la fe en Crist, ens diu que Déu després de la revelació del seu Fill ha quedat com a mut i no té res més a dir; en el silenci de l’encarnació, en el silenci de l’estalvia de Betlem, en el silenci de la creu i del sepulcre Déu, és més eloqüent que mai perquè és la paraula reveladora de l'amor de Crist, de l’amor fet home; el misteri del qual estem a punt de celebrar.