Nadal
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2017
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
Passant al ras la freda nit, un grup de pastors guarda i vetlla el seu
ramat reclòs a la pleta; intentant de descansar però amb una orella atenta per
si s’acosta algun perill per les seves ovelles. De sobte la gloria del Senyor
els envoltà de llum i la por els envaí, s’esglaiaren davant d’aquell àngel que
els anunciava una gran alegria, el naixement del Messies, el Salvador, el
Senyor. De temps antics els profetes ho havien anat anunciant, de l’estirp de
David havia de néixer el Messies, però qui ho havia de dir, qui s’ho hagués
pogut imaginar que seria anunciat a uns humils pastors que ni un sostre tenen
per aixoplugar-se i que les seves senyes serien un nen en bolquers, no pas en
un palau sinó posat en una menjadora, nascut ni tant sols en una casa, perquè
no havien trobat lloc a l’hostal.
L’amor de Déu s’ha revelat en la més absoluta pobresa i senzillesa, aquell
que ha vingut per fer-se un com nosaltres, llevat del pecat, el qui vol la
salvació de tots els homes, ens ensenya des del bressol que també nosaltres hem
d’abandonar la impietat, la duresa dels nostres cors, els desigs mundans, per
viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, tot
esperant l’acompliment de la gloria de Jesucrist. El conseller prodigiós, el Déu-heroi, el Pare
per sempre, el príncep de la pau, aquell qui llur regne estarà fonamentat sobre
el dret i la justícia i que no tindrà fi; ha nascut quasi bé al ras i ha estat
posat en una menjadora. El cel se n’alegra, la terra i fa festa, bramula el mar
amb tot el que s’hi mou, jubilen els camps amb tot el que hi ha i criden de
goig els arbres del bosc; perquè avui la pau ha baixat del cel i aquesta nit
santa brilla amb la llum veritable.
El senyal de Déu és la senzillesa, la petitesa, la humilitat. Déu no ve a
nosaltres amb gran poder, amb força i majestat, sinó que per a nosaltres es fa
petit, ve com un infant desvalgut, necessitat de la nostra ajuda, necessitat
del nostre amor; no vol de nosaltres res més que el nostre amor perquè
aprenguem així d’Ell mateix, del seu desvaliment a estimar als petits, als
dèbils, als famolencs, als sense sostre, als
perseguits, als desvalguts. En cadascun d’aquests, en els més febles de
la nostre societat hi ha la imatge de Déu, la imatge d’aquest infant fill de
Maria que essent Fill de Déu s’ha volgut fer home com nosaltres, per fer-se
accessible a nosaltres, per posar-se al nostre abast; s’ha fet el nostre
pròxim, s’ha donat a sí mateix, s’ha fet regal per a nosaltres.
En aquest temps de regals i presents no oblidem que Déu fet home, fet
infant, és el millor regal i ens ha ensenyat que donar-nos a Déu, donar-nos als
altres, amb generositat, amb humilitat, amb senzillesa, sense esperar res a
canvi, és el millor regal que podem donar i alhora el millor que podem rebre. Deia
el Papa Francesc el passat dimecres que «una proposta de fe per arribar a
realitzar-se ha d'implicar al cor, a l'ànima, a l'esperit i a tot el nostre
ésser, ha de deixar que Déu neixi i reneixi en el pessebre del nostre cor, ha
de deixar que l'estel de Betlem ens guiï cap al lloc on han posat al Fill de
Déu, no entre els reis i el luxe, sinó entre els pobres i els humils.»
Aquells pobres pastors que a la serena vetllaven pel seu ramat i que
envoltats de llum es van esglaiar, tot i això es varen arribar fins a Betlem a
veure el que havia succeït, el que l’àngel els havia fet saber; i allí trobaren
a Maria i a Josep i al nen posat en una menjadora i començaren a anunciar tot
el que els havien dit d’aquell infant, glorificant Déu i lloant-lo. Com ells
nosaltres anunciem de dia en dia que Déu ha vingut a salvar-nos, contem a totes
les nacions, a tots els pobles aquest gran prodigi. Ens ha nascut el Salvador,
que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes, on el trobarem és en els
qui tenen fam i set, en els forasters i immigrants, en els que no tenen ni casa
ni vestit; en els malalts i els ancians, en els presos i els perseguits; perquè
tot allò que deixem de fer a un d'aquests més petits, a Ell li neguem, ens dirà
Jesús. Ells
són la gloria de Déu i als qui estima el Senyor amb predilecció. Reconeguem en
ells a Jesucrist i esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que
es manifesti la gloria de Jesucrist.
Una gran llum ha vingut per als qui avancem a les fosques; ens ha
d’omplir una alegria immensa, aquesta nit s’ha revelat l’amor de Déu que ve a
salvar-nos.