Nadal
Missa vespertina de la
vigília
24 de desembre de 2017
Capella de la Mare de Déu
dels Dolors a la infermeria
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25
Nadal és l’inici de la nostra redempció, ara
acollim aquest infant pobre i desvalgut com a redemptor, amb l’esperança de que
el puguem contemplar com a jutge quan porti el bé i la salvació a la fi dels
temps; quan apareixerà com un raig de llum, com una torxa encesa. Avui sabem
que ve a salvar-nos i demà esperem veure la seva glòria.
Déu s’ha fet home, ha nascut d’una verge per
obra de l’Esperit Sant i ha escollit el llinatge de David per venir a
salvar-nos. Així ho havien anunciat de temps antic els profetes; que de la descendència
de David havia de venir el Salvador. Aquest Jesús que avui nascut en la solitud
de la nit; aquest que no ha pogut trobat ni un racó en un hostal, aquest però
que participa del llinatge d’Abraham, d’Isaac, de Jacob, de David, de Salomó;
del poble que ha patit la deportació a Babilònia en haver perdut el favor del
seu Déu, en haver-se allunyat del seu Senyor i que avui ha vingut a salvar al
seu poble.
Jesús participa del llinatge de Josep,
l’espòs de Maria, d’aquest home bo que en veure la seva promesa embarassada
dubte i dubtant, somiant, un àngel li diu que perdi la por, que agafi a Maria i
la prengui a casa seva perquè és per obra de l’Esperit Sant que espera un fill
que salvarà del pecat al seu poble. Josep dorm enmig d’un mar de dubtes i de pors,
i es desperta decidit a acomplir allò que l’àngel li ha manat; amb esperit ben
prompte, com el que nosaltres hem de tenir per acollir avui l’inici de la
nostra redempció.
La redempció comença avui, amb aquest nen que
portarà el nom de Jesús, que significa Déu que salva, i el d’Emmanuel, que
significa Déu és amb nosaltres. Perquè el Déu que salva és ja amb nosaltres,
s’ha fet home i creiem que en ell i des d’ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i
a la fi ens salvarà. Com sant Josep sovint dubtem, ens preguntem; perquè com
deia el Papa Francesc el passat dimecres «una fe que no ens posa en crisi és una fe en
crisi; una fe que no ens fa créixer és una fe que ha de créixer; una fe que no
ens interroga és una fe sobre la qual hem de preguntar-nos; una fe que no ens
anima és una fe que ha d'estar animada; una fe que no ens commou és una fe que
ha de ser sacsejada.»
Si ens refiem de
Déu, confiats despertarem amb esperit ben prompte del nostre sotrac i acomplirem
el que el Senyor ens mana. El nostre Senyor, el nostre Salvador, és aquí. Avui
sabem que el Senyor ha vingut a salvar-nos.