Santa Maria de Poblet 6 de
juny de 2018
Benvolguts i benvolgudes sardanistes,
Les dues grans manifestacions populars del nostre poble, la
sardana i els castells, ens mostren ben bé el nostre tarannà; units donant-nos
les mans o fent una pinya compacte; per construir quelcom tots plegats. No és
pas un tema del tot estrany a la nostra vida de monjos, si més no com a
metàfora. Les paraules plenes de confiança dels salms, o les que expressen
alegria i lloança, o les peticions i súpliques, van teixint en l’aire i en el
pensament com una immensa sardana, infinita que ens va unint misteriosament,
tots els monjos, en una rotllana plena de sentit i de profunditat. Com la
sardana, la nostra pregària es va tornant un cercle i va creixent, tot
eixamplant-se, com una abraçada capaç d’unir tots els sentiments humans.
El cercle d’una abraçada, com el de la sardana, com una
pinya castellera, sempre és obert i acollidor. Sempre hi cap un altre. I alhora
és protector, crea com un àmbit de seguretat, un espai protegit que ens permet
créixer i madurar, com a persones, com a grup, com a comunitat, com a poble.
No és estrany que la sardana o els castells hagin esdevingut
un dels nostres signes d’identitat. Ens representen i expressen molt bé els
nostres valors, els valors que estimem com a poble, com a societat. Sabem fer
pinya, com una gran colla castellera que enlaira les seves construccions cap al
cel o una rotllana sempre atenta a qui s’hi vulgui afegir. En els moments de
dificultat, mai no ens tanquem amb referents d’identitat tancats, mesquins,
exclusius. Som capaços de trencar aquests referents, com es trenca una
rotllana, per acollir-ne de nous, per integrar-ne de nous, tal com els
balladors d’una rotllana acullen els nou vinguts, sense recança.
Com la sardana, que pot anar creixent en múltiples
rotllanes, a voltes concèntriques, som capaços de crear espais diversos, espais
de trobada i d’acollida, espais capaços d’obrir-se i de dialogar els uns amb
els altres. I això des d’uns pressupòsits molt senzills, que requereixen tan
sols una atenció delicada i una mica d’imaginació: com els passos de la nostra
dansa, ara curts ara llargs, ara enlairant-se amb força, ara descansant suaument.
Amb una força comunicativa, que neix del cor i es comunica pels braços i les
mans dels balladors.
La sardana expressa ben bé allò que som a les arrels, als
fonaments de la nostra identitat: la força que rau en la flexibilitat, en la
lleugeresa. Si alcem els ulls, però, cercant nous horitzons, la sardana, a casa
nostra, es converteix en un castell humà, bell i audaç, capaç d’enfilar-se,
capaç de projectar vers l’infinit tota la força i tota la flexibilitat dels qui
fan pinya ran de terra.
Serà bo, doncs, que mentre promocionem i estimen la sardana
conreem també els valors que ens distingeixen més com a poble. En l’espai petit
del nostre dia a dia, siguem capaços d’enllaçar rotllanes que, amb la seva
força expansiva, com en una superfície aquosa, es multipliquin en noves
rotllanes d’amistat i de solidaritat; sempre oberts a l’altre, mai tancats en
l’exclusivitat, sempre esperançats en el futur.
