Assumpció de la Mare de Déu
15 d'agost 2018
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a ; Lc 1,39-56
«Mira que linda donzella, relumbrante como
estrella, Madre y Virgen preservada», escrivia per a una de les seves famoses
composicions Mateu Fletxa el Vell.
Maria com a model o, més aviat com a figura, està
present en el misteri de Crist, està també constantment present en el misteri
de l'Església en paraules de sant Joan Pau II (RM, 42). Així l’any 1950 el papa Pius XII definia com a dogma
l’Assumpció de la Mare de Déu, perquè és inimaginable pensar que aquella que
concebé a Crist, el crià, el tingué en braços; aquella dona sortosa perquè les
seves entranyes el van dur i els seus pits el van criar; fos separada en cos o en
ànima del seu Fill. Rebia així Maria la corona suprema dels seus privilegis
essent conservada immune a la corrupció del sepulcre, tal com ho havia estat el
seu fill abans i vencent també ella la mort per voluntat divina, fou portada en
cos i ànima a la gloria del cel. L’assumpció de Maria tant sols té sentit
entesa des del misteri pasqual, com a participació de la resurrecció de Crist.
I qui millor per ser la primera a participar-ne que la seva mare; destinada des
de sempre i arca del primer dels qui han mort, d’aquell per qui ha vingut la
resurrecció dels morts.
Maria, la concebuda sense màcula, la sempre verge;
resta unida per tota l’eternitat al Crist gloriós com a primícia i model
d’aquella Església que serà la definitiva, la celestial. Oberta la porta del
cel pel seu Fill, el nou Adam; Maria esdevé la nova Eva que ens mostra el camí
de la salvació i ens convida a seguir-lo. Essent Crist carn de Maria, aquesta esdevé
arca de la nova aliança, vestida pel sol i coronada per dotze estrelles; ella no
ha conegut la corrupció ni en l’ànima ni en el cos; no ha conegut ni la del
pecat ni la del sepulcre.
Escollida des de sempre, dona decidida i entregada,
beneïda per tots els segles, amb la seva petitesa ha servit Déu i per això
totes les generacions li diuen benaurada; perquè Déu ha fet en ella la més gran
obra de la història de la salvació, s’hi ha fet carn. A més de ser concebuda
immaculada, de ser la Mare de Déu i romandre verge alhora; ha rebut
anticipadament la sort que Déu té reservada per tots els justos, en paraules
del beat Pau VI. Maria representa per a nosaltres, com Crist mateix, la
victòria sobre la mort; en ella la fe, aparentment petita i dèbil, esdevé la
vertadera força que transforma al món; que transforma la mort en vida.
L’assumpció de Maria és model de la nostra
identificació amb Crist; ens infon esperança en la vida eterna, perquè hi
observem quina és la veritable meta a la qual estem cridats a participar-hi. No
coneixent la corrupció del sepulcre i assumpta al cel esdevé la intercessora de
tots els homes davant de Crist. «El cor maternal de Maria coneix bé el cor de
Jesús i sap molt bé que Jesús no li pot refusar res» (Sant Bernat, Sermó sobre Santa Maria, Reina dels Àngels i
dels Sants). Unim així la nostra pregària a la de Sant Bernat, que no dubta
a anomenar a Maria mare de misericòrdia i demanem-li que la seva bondat
manifesti al món la gràcia que Déu ens ha concedit: perdó pels nostres pecats,
alleujament per als malalts, entusiasme per als pusil·lànimes, pau per als
afligits, suport i llibertat pels qui es troben en perill (Cf. Sant Bernat, Sermó IV en l’Assumpció de Santa Maria, IX).
Jesús ha començat el nostre alliberament amb Santa
María, amb la seva mare santíssima; és Ella el darrer graó de l'escala que Déu
ha recorregut per baixar fins a nosaltres i fer-se home com nosaltres, llevat
del pecat; és la seva petitesa la que Déu ha estimat, en ella s’ha complagut, en
ella s’ha fet carn, de manera que ha esdevingut la Mare de Déu. Mare nostra
perquè llur proximitat, com a mare ens ajuda a descobrir el que manca a la
nostra vida; ens ho mostra amb cura de mare, amb llur presència i bon consell;
com a mare, que ens vol protegir a tots.
Feliç ella que ha cregut, perquè ha escoltat la
Paraula de Déu i l’ha servada en el seu interior. Concebuda immaculada per preparar
l’estança de les seves entranyes al Fill de Déu, esdevé arca de la nova
aliança; és assumpta al cel en cos i ànima, per parar-nos l’estatge de
salvació. Maria és per a nosaltres model d’esperança i consol en el camí vers
Crist, el seu fill, que és alhora l’únic mitjancer (LG, 8) i plenitud de tota la revelació (DV, 2).
Que Maria ens aconsegueixi la sobreabundància de
l'Esperit, per ser bons servents i fidels servents de Crist com ella ho fou,
com ella ho és.