diumenge, 5 d’agost del 2018

Diumenge XVIII Durant l’any B

Diumenge XVIII Durant l’any B
5 d’agost de 2018
Ex 16,2-4.12-15; Salm 77,3-4.23-24.25 i 54; Ef 4,17.20-24; Jo 6,24-35


La comunitat del poble d’Israel que sota el guiatge de Moisés i d’Aaron recorrent el desert camí de la terra promesa es fatiga, va perdent pistonada i enyora els àpats a Egipte, tot i ser sota l’esclavatge. Murmuren i Déu els posa de nou a prova. Veuen com el cel s’omple de guatlles i tot el desert queda cobert per una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra; però lluny d’agrair l’aliment tant sols se’ls acut dir “Què és això?”.

Tampoc els qui segueixen a Jesús no han acabat d’entendre; certament els ha saciat amb uns pocs pans i peixos i n’han menjat tant com n’han volgut; però no han entès el més important; segueixen a Jesús tant sols per un menjar caduc, que es fa malbé. El que Déu vol és que creguem en el seu Fill, en aquell que Ell ha enviat no sols per donar-nos el mannà o el pa que al cap i a la fi es malmeten; sinó per rebre el blat celestial, el pa baixat del cel que dona vida al món. Aquest pa és el mateix Jesús, qui el veu amb els ulls de la fe ja no passarà mai més fam; qui creu en Ell ja no tindrà mai més set.
Jesús havia saciat la fam de la multitud i tant sols per això el seguien per fer-lo rei; però Jesús lluny de deixar-se ensarronar per les simples mires terrenals va més enllà, del pa que els ha donat els porta al pa celestial. El veritable do, l’autèntic regal de Déu  no és el mannà, ni les guatlles, ni els pans, ni els peixos; és aquell qui dona la vida pel món; aquell qui dona la vida al món; la vida vertadera, plena i eterna oferta per la seva encarnació, mort i resurrecció. 

El sermó del pa de vida, que avui comencem de la mà de l’evangelista sant Joan, ens ha de moure a treballar per allò que no passa mai. Per aconseguir-ho cal obrir-se a la fe, cal creure i alimentar-se de Crist mateix. Alimentats amb el pa veritable no podrem viure ja guiats per criteris que res no valen, hem de viure despullats de la naturalesa envellida i dels designis mundans i caducs que ens porten a la destrucció. El pa de vida afirma i renova el nostre esperit i tota la nostra manera de pensar. Ens revesteix d’una nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva, ens mou a una vida justa, bona i santa de veritat; en paraules de l’apòstol. 

De res no val quedar tips de mannà, de guatlles, de peixos o de pa si això no significa renovar-nos, convertir-nos, mostrar i compartir la nostra fe amb els germans que ens envolten. Vivim en un món marcat pels interessos caducs, un món que cofois definim com a desenvolupat i qualifiquem com a primer, on sembla que tot s’hi val per guanyar més, per tenir més, per oprimir més i alhora oblidar-nos, cap cop més, dels qui tenen fam, dels qui tenen set, dels qui truquen a la porta de les nostres costes, per saciar-se, per obtenir allò que de justícia els pertoca i que cal que compartim; però també per que els donem el nostre amor, aquell que alimentat pel pa de vida hem de compartir. 

Ens ho diu el salmista: El que hem sentir i après, el que els pares ens van contar, no podem amagar-ho als nostres fills, i que ells ho contin als qui vindran; perquè són les gestes glorioses del Senyor. El Senyor que ens convida a no oblidar que, essent necessari el pa material i procurar-lo a tothom, és encara més important fer créixer la relació amb Aquell qui és el pa de vida que pot saciar, sols Ell pot fer-ho, el nostre desig de veritat i d’amor.

Per cercar-lo ens cal primer que res perdre la por, Ell ens estima i ens coneix i sap trobar l’escletxa per entrar a la nostra vida. Per trobar-lo ens cal no tenir pressa, anar-hi amb calma, poc a poc, però amb constància, amb perseverança; perquè Ell és sempre al nostre costat. No el busquem pel pa que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Per reconèixer-lo cal que deixem d’amagar-li les nostres ferides i ens presentem davant seu tal com som, plantejant-nos si hi ha pau al nostre cor i mirant de trobar-la i si trobem el camí que hi porta estiguem segurs que aquest és el camí vers Crist. 

Alimentem-nos amb el pa de vida, amb la Paraula de Déu i amb l’Eucaristia, fins a descobrir que vertaderament els qui van a Ell no passaran fam i els qui creuen en Ell no tindran mai més set.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.