dijous, 8 de novembre de 2018

Dijous setmana XXXI durant l’any


Dijous setmana XXXI durant l’any
Eucaristia en sufragi dels difunts de la Germandat de Poblet
Monestir de Valldonzella
Dijous 8 de novembre de 2018
Fl 3,3-8a; Salm 104; Lc 15,1-10

Al cel hi ha alegria per cadascun de nosaltres que hi arriba, perquè la misericòrdia del Senyor és immensa, Ell vol la nostra salvació. Recordem avui als nostres difunts, als germans que al llarg d’aquest darrer any ens han deixat. Per què recordar-los? En primer lloc per una raó ben humana, perquè això ens aporta consol en la nostra tristesa, en la nostra enyorança, ens fa sentir-los prop nostre. En segon lloc i més important perquè la nostra fe es basa, té per fonament la resurrecció del Senyor. Creiem que el Fill de Déu es feu home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat, que patí, morí i al tercer dia fou ressuscitat. No succeí pas tot això per que Déu tingués cap necessitat de provar la fidelitat del seu Fill, succeí per amor, perquè Déu ens estima i estima tant la humanitat que volgué compartir-la fins a l’extrem, fins a la mort. Però no per deixar-nos en la mort sinó per donar-nos l’esperança d’una vida plena. Crist és tot misericòrdia, és tot amor i ens ha mostrat que aquest és el camí, que no n’hi ha ni n’hi pot haver d’altre.

Déu no vol que les ovelles es perdin, no vol que se’n perdi ni una, surt a cercar-nos per joiós retornar-nos sobre la seva espatlla, no vol que tot acabi en la mort, perduts, Ell vol reunir tot el seu ramat en una mateixa pleta, la vida eterna, i per això surt al nostre encontre. Déu no només cerca i troba, sinó que va més enllà, perdona, quan troba l’ovella no li pregunta per què va marxar, per què s’apartà del ramat, per què caigué; la porta amb les altres, en fa una més, sense distincions, sense retrets. L’alegria, la joia de Déu no és la mort sinó la vida, l’alegria pel perdut en la mort que ha estat trobat retrobat en la vida eterna.

L’encarnació és el misteri punt de partida de la redempció, Déu fent-se un de nosaltres surt al nostre encontre per portar-nos a la pleta, símbol de la participació de la seva victòria sobre la mort, de la seva resurrecció.  Nosaltres ens gloriem en Jesucrist, ens diu l’apòstol, en el valor que té poder conèixer Jesucrist, el nostre Senyor, aquell qui morint guanyà per a tots la vida vertadera i eterna. No són tant sols paraules, no es tracta d’una manera d’autoconsolar-nos, és una realitat, és la realitat de Déu. Diu el Papa Francesc que «Tots ens sentim petits i indefensos davant del misteri de la mort. Però quina gràcia si davant d’aquest misteri custodiem la flama de la fe.»

La incertesa del concret, del com quan i on passarà tot això ens fa basada, ens angoixa. Davant la mort no hi ha demostracions, hi ha certeses que sols per la fe podem tenir. Tenim però un indici de per on pot anar tot plegat, com deia sant Joan de la Creu ens examinaran en l’amor, la mesura serà l’amor, aquell amor que Crist mateix portà fins a l’extrem de donar la vida. Però l’amor tampoc no és quelcom eteri, un cúmul de bones intencions, l’amor són obres concretes, fets.

Diu el Papa Francesc que «La fe que professem en la resurrecció ens porta a ser homes d'esperança i no de desesperació, homes de la vida i no de la mort, perquè ens consola la promesa de la vida eterna arrelada en la unió a Crist ressuscitat. Aquesta esperança, renascuda en nosaltres per la Paraula de Déu, ens ajuda a assumir una actitud de confiança enfront de la mort: de fet, Jesús ens ha demostrat que la mort no té l'última paraula, sinó que l'amor misericordiós del Pare ens transfigura i ens fa viure la comunió eterna amb Ell.»

Confiem avui els nostres germans difunts a la misericòrdia de Déu, perquè som homes i dones d’esperança, i per això li demanem al Senyor que hagi sortit al seu encontre i que sobre les seves espatles els hagi conduit a aquella pleta on la mirada de Déu, on la llum de Déu tot ho omple. Déu no ens oblida mai, no ens abandona mai. Confiats en l’amor de Déu per tots i cadascun dels nostres difunts demanem-li que els aculli a ells ara i a nosaltres quan sigui l’hora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.