dijous, 8 de novembre de 2018

Funeral Germana Consol Boada Religiosa de Jesús Maria


Funeral Germana Consol Boada
Religiosa de Jesús Maria
Barcelona Col·legi Jesús Maria de Sant Gervasi
Dijous 8 de novembre de 2018
Sa 3,1-9; Salm 41; 1Co 15,51-57; Mt 25,31-46

La fe il·lumina el misteri de la vida; la nostra fe posa la mort com l’horitzó de reconciliació amb la vida viscuda perquè la mort marca la transició cap a allò que Jesús anuncia com el Regne de Déu. Semblantment a com una llavor es transforma en fructificar, la nostra vida terrena es transforma amb la mort i esdevé, per gràcia de Déu, vida eterna. El cristià, el creient es deleix per la vida vertadera, la que Jesús ens ofereix, ja que ell morint en la creu vencé la mort per la resurrecció i ens fa partícips a tots d’aquesta seva victòria sobre la mort. 

Ens diu el Salm que com la cérvola es deleix per l’aigua viva el creient es deleix per Déu, que la nostra vida està marcada per la set de Déu, que és la vida vertadera. Ens ho ha dit també el llibre de la Saviesa, les ànimes dels justos estan en mans de Déu, que els qui han estimat Déu fidelment estaran amb Ell, perquè Déu dona als seus el favor i la gràcia. Serà quan, ens diu l’Apòstol Pau, el nostre cos que es consumeix, quan l’existència mortal, es revestirà d’aquella que és immortal; quan la victòria de Crist sobre la mort engolirà la mateixa mort. Aquesta és la nostra fe i és la fe que la nostra germana va professar tota la seva vida, la que li donà forces en aquest darrers anys de sofriment i limitació. 

La vida dels consagrats és una vida en Crist, tota vida cristiana ha de ser una vida en Crist, però molt més la d’aquelles o aquells qui s’hi consagren plenament. Sovint creiem que a Ell no el veiem, que el podem sentir vora nostre, que el podem notar al nostre costat, però no pas veure’l. Ens ha dit avui l’evangelista sant Mateu que això no és tant cert com sembla, perquè si que el veiem i el sentim, perquè on hi ha un germà nostre que sofreix, Ell hi és. Els creients podem fer bones obres, obres de misericòrdia, però per a alguns per a algunes és tota la seva vida una obra de misericòrdia. Perquè han reconegut a Crist en els altres. La nostra germana donà de menjar als qui tenien fam, de beure als qui tenien set, acollí al qui era foraster, vestí al qui anava despullat, visità al qui estava malalt o era a la presó. Tot això ho feu perquè estava certa que tot allò que feia a cadascun d’aquells germans seus, per petit, humil i pobre que fos, ho feia al mateix Crist. La mort apareix davant nostre com un misteri, no podem abastar ni conèixer com és realment el pas de la vida a la mort i de la mort a la vida vertadera, sols la fe ens hi pot ajudar i així creure en la seva existència. Però en aquesta vida tenim ja l’oportunitat de reconèixer a Crist a cada cantonada, en els qui sofreixen, en els desvalguts, en tots els germans. 

Aquest any heu celebrat el segon centenari de la fundació de la vostra Congregació, ha estat un motiu de joia amb el bell acabament en l’Eucaristia a la basílica de la Sagrada Família. Heu pogut durant tots aquests mesos retornar a les vostres arrels i recordar a Santa Claudina i sobretot el que ella feu, el que ella inicià, el que ella funda i visqué. Però a més recordar el per què ho feu tot això; i aquesta raó és el seu immens amor a Crist i la capacitat de reconèixer-lo en les noies que l’envoltàvem a qui dedicà la seva vida.

Ens ho deia el Papa Francesc fa uns dies, la nostra vida ha de ser la vida «del lliurament d’un mateix, cada dia, sense ferides, sense pausa. Perquè la nostra no és una feina, una professió, una activitat laboral, sinó una missió. (...) l’Evangeli ens demana, avui més que mai, servir amb simplicitat. Això vol dir ser ministres, no desenvolupar funcions, sinó servir amb alegria, sense dependre de les coses que succeeixen i sense unir-se als poders del món. Així, lliures per donar testimoni, es manifesta que l’Església es sagrament de salvació.» (Palerm 15 de setembre de 2018).

La nostra germana avui no marxa pas amb les mans buides, quan arribi davant del Pare i li pregunti que n’ha fet de la seva vida, del regal que Déu li havia fet, podrà dir amb tota veritat, vaig donar de menjar al qui tenia fam, de veure al qui tenia set, vaig vestir al qui anava despullat i vaig visitar al qui estava malalt. Quina vida més plena la vostre que al llarg d’aquest dos segles heu seguit a Crist perquè l’he reconegut en els altres. La vida del creient ha de ser una vida esperançada però intensament viscuda aquí a la terra, ajudant a portar el Regne de Déu, en la mesura de les nostres pobres forces, als qui tenim al nostre costat. Així la nostra germana va gastar les forces, la seva vida sencera fins que arribant al límit la salut l’obligà a descansar. No és fàcil fer-ho per a qui ha dedicat totes les seves energies als altres, arribar a la limitació, al sofriment que tant sols la paciència i una il·limitada confiança en Déu poden ajudar a suportar.

Quan escoltem tot el que sovint es diu de l’Església, de nosaltres, als mitjans de comunicació per exemple, veiem una imatge massa injusta. Certament som pecadors i errem però dins de l’Església hi ha moltes, moltíssimes vides cremades, ofertes per ajudar als altres, sense distincions de creences, cultures o races. Avui és un dia per donar gràcies, en primer lloc per tot el que la nostra germana Consol ha donat generosament per amor a Crist, que ha estat molt. En segon lloc perquè tot i que certament la mort ens afligeix sempre, si ho pensem bé, amb tota la nostra fe, veurem que la mort és la victòria, el vertader naixement a una vida plena, la que Crist ens ofereix i avui la nostra germana Consol ha nascut a aquesta vertadera i eterna.

Demanem confiadament al Senyor que aculli la nostra germana al seu Regne, encomanem-la a la seva infinita misericòrdia, i que a nosaltres  ens doni quelcom de la seva fortalesa i de la seva generositat, en definitiva del seu immens amor a Crist i als germans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.