Dimarts de la XXXIV Setmana durant l’any / II
Monestir de Santa Maria de Solius
Dimarts 27 de novembre de 2018
Ap 14,14-19; Salm
95,10.11-12.13 i Lc 21,5-11
Quan arribi el temps de la
sega, quan el sembrat de la terra sigui ja madur aleshores la terra quedarà
segada. No sabem ben bé com anirà tot plegat però Jesús ens diu que sentirem
parlar de guerres i de revoltes, de grans terratrèmols, de fams, de pestes i de
fets espantosos i que tot plegat no farà que la fi sigui encara propera, que
vingui de seguida. Serà aquella vinguda que ens diu el salmista, quan el Senyor
judiqui amb justícia i veritat. Quan vingui el Regne definitiu tot el que ara
veiem serà destruït, no en quedarà pedra sobre pedra. Edifiquem el nostre món
sobre ideals ben poc consistents, sembla que tot vagi de tenir èxit mitjançant
guanyar més diners, tenir més poder o fer el que vulguem.
El que Jesús ens vol dir és que
tot allò que materialment maldem per aconseguir al cap i a la fi no val res,
que el que és vertaderament important no són les pedres magnífiques o les
ofrenes generoses, sinó l’interior del nostre cor. Que el Senyor ens trobi nets
de cor, això serà l’únic important. En aquests darrers dies de l’any litúrgic l’Església
ens recorda que el món, la vida tal com ara mateix l’entenem passarà perquè tot
el que veiem ara, tot i que ens ho sembli, no és la realitat definitiva.
La vida del monjo, ens diu
sant Benet a la Regla, va dirigida cap a la vida eterna; així és també la vida
de tot creient, tota la humanitat hi està cridada. Però això no ens impedeix,
no ens eximeix de ser anunci del Regne ja aquí, que si la nostra fe ha de tenir
una funció concreta és la de ser testimonis del Regne, portant un tast de la
pau que aquest significa ja ara i aquí als afamats de pau de la terra. Hem de
ser llavors del Regne, llavors d’esperança, signes de l’amor del Senyor enmig
del món; tot i que ens envoltin revoltes, terratrèmols, fams i tempestes.
Per això quan arribi el
vertader Regne el cel se n’alegrarà, la terra en farà festa, jubilaran els
camps i cridaran de pau els arbres del bosc. Siguem fidels fins a la mort per
guanyar-nos la corona de la vida, de la vertadera vida; fem-ho essent
testimonis del Regne que ha de venir, testimonis de l’amor de Déu, no ens
deixem enganyar per falsos profetes, pels profetes de calamitats; sinó que
deixem-nos guiar, confiant-nos en l’únic que salva, que dona la vertadera vida:
Jesucrist el Senyor.