dimecres, 28 de novembre del 2018

Dimecres de la XXXIV Setmana durant l’any / II



Dimecres de la XXXIV Setmana durant l’any / II
Monestir de Santa Maria de Solius
Dimecres 28 de novembre de 2018
Ap 15,1-4; Salm 97 i Lc 21,12-19

Jesús no anuncia als seus un panorama massa atraient; els parla de detencions, interrogatoris, presons, tribunals i acusacions. Però fins i tot en l’adversitat, en aquelles situacions que els homes podem considerar lamentables, si en mou el nom del Senyor, si posem a la nostra boca les seves paraules, si tot plegat ho sofrim amb constància; guanyarem la vida, aquella vida que mai no acaba i és vertadera.

Les paraules de l’Evangeli d’avui no són un parlar per parlar, són realitat. Al llarg dels temps han estat molts els cristians que han donat amb la seva vida testimoni de Crist; essent traïts, essent odiats, essent morts pel fet de portar el seu nom. Ja ben aviat la major part dels deixebles donà testimoni amb la seva vida i així ha estat al llarg dels segles i així és encara als nostres dies perquè en molts llocs els cristians donen testimoni de la seva fe amb el lliurament de la seva vida. 

Fa ben poques setmanes el Papa Francesc canonitzava a Roma a l’arquebisbe Oscar Arnulfo Romero; un clar exemple dels màrtirs del segle XX, que ha estat un segle molt ric en testimonis de fe, també a les nostres terres; vides lliurades al servei dels germans, en defensa dels drets i de la dignitat dels fills de Déu.

Les obres del Senyor sempre són grans i mai van errades; fins i tot quan creiem estar en una situació humana de fragilitat, de persecució, d’amenaça. Fins i tot i sobretot aleshores estem en mans del Senyor que té cura de cadascun dels nostres cabells.

 Realment els senyals del Senyor són grans  sorprenents, perquè o responen a les nostres mires, que sempre són migrades, sinó que les seves decisions, sempre justes i mai errades, són obra de la seva dreta i del seu braç sagrat i fa que en sortim a la fi victoriosos.
Ens manca moltes vegades la confiança, la certesa d’estar sempre en mans de Déu i com Pere quan intentava caminar sobre les aigües, a la primera alenada de vent trontollem i ens enfonsem en es nostres pròpies angoixes.

Siguem-li fidels, confiem en Ell, malgrat que la vida no sigui sempre fàcil; sols tenint fe guanyarem la vida eterna, al que Ell ha guanyat per nosaltres morint a la creu i ressuscitant.