Dimecres de la XXXIV Setmana durant l’any / II
Monestir de Santa Maria de Solius
Dimecres 28 de novembre de 2018
Ap 15,1-4; Salm 97 i Lc 21,12-19
Jesús no anuncia als seus un
panorama massa atraient; els parla de detencions, interrogatoris, presons,
tribunals i acusacions. Però fins i tot en l’adversitat, en aquelles situacions
que els homes podem considerar lamentables, si en mou el nom del Senyor, si
posem a la nostra boca les seves paraules, si tot plegat ho sofrim amb
constància; guanyarem la vida, aquella vida que mai no acaba i és vertadera.
Les paraules de l’Evangeli d’avui
no són un parlar per parlar, són realitat. Al llarg dels temps han estat molts
els cristians que han donat amb la seva vida testimoni de Crist; essent traïts,
essent odiats, essent morts pel fet de portar el seu nom. Ja ben aviat la major
part dels deixebles donà testimoni amb la seva vida i així ha estat al llarg dels
segles i així és encara als nostres dies perquè en molts llocs els cristians
donen testimoni de la seva fe amb el lliurament de la seva vida.
Fa ben poques setmanes el
Papa Francesc canonitzava a Roma a l’arquebisbe Oscar Arnulfo Romero; un clar
exemple dels màrtirs del segle XX, que ha estat un segle molt ric en testimonis
de fe, també a les nostres terres; vides lliurades al servei dels germans, en
defensa dels drets i de la dignitat dels fills de Déu.
Les obres del Senyor sempre
són grans i mai van errades; fins i tot quan creiem estar en una situació humana
de fragilitat, de persecució, d’amenaça. Fins i tot i sobretot aleshores estem
en mans del Senyor que té cura de cadascun dels nostres cabells.
Realment els senyals del Senyor són grans sorprenents, perquè o responen a les nostres
mires, que sempre són migrades, sinó que les seves decisions, sempre justes i
mai errades, són obra de la seva dreta i del seu braç sagrat i fa que en sortim
a la fi victoriosos.
Ens manca moltes vegades la
confiança, la certesa d’estar sempre en mans de Déu i com Pere quan intentava
caminar sobre les aigües, a la primera alenada de vent trontollem i ens
enfonsem en es nostres pròpies angoixes.
Siguem-li fidels, confiem en
Ell, malgrat que la vida no sigui sempre fàcil; sols tenint fe guanyarem la
vida eterna, al que Ell ha guanyat per nosaltres morint a la creu i
ressuscitant.