Dimecres de Cendra
6 de març de 2019
Jl 2,12-18; Salm 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2C 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18
«Ara convertiu-vos amb tot el cor» ens diu la
profecia de Joel. La Quaresma és el camí de conversió per excel·lència, un
temps per lluitar contra l’esperit del mal, per reconciliar-nos amb Déu, per
morir al pecat i poder compartir la victòria sobre la mort que ens dona la
resurrecció de Jesucrist. La Quaresma és el temps en el qual Déu ens convida a
esdevenir cada cop més justos, esquinçant-nos els cors i no els vestits. Convertir-nos
significa no tancar-nos en la cerca del propi prestigi sinó en fer que cada
dia, en les petites coses, la veritat, la fe en Déu i l'amor es converteixin en
el més important, en el motor de la nostra vida.
Jesús
evoca en l’Evangeli tres pràctiques religioses jueves, habituals entre els
fidels: L’almoina, la pregària i el dejuni. Unes pràctiques que el mateix Jesús
va realitzar al llarg de la seva vida en aquesta terra i que l’Església ens
convida ara, en aquest temps de conversió a compartir. «Dejunar, o sigui, aprendre a canviar la nostra actitud amb
els altres i amb les criatures: de la temptació de “devorar-ho” tot, per
sadollar la nostra avidesa, a la capacitat de patir per amor, que pot curullar
el buit del nostre cor. Pregar per saber renunciar a la idolatria i a l’autosuficiència
del nostre jo, i declarar-nos necessitats del Senyor i de la seva misericòrdia.
Donar
almoina per sortir de la niciesa de viure i acumular-ho tot per a
nosaltres mateixos, i creure que així ens assegurem un futur que no ens
pertany. I tornar a trobar així l’alegria del projecte que Déu ha posat en la
creació i en el nostre cor, és a dir, estimar-lo, estimar els nostres germans i
el món sencer, i trobar en aquest amor la veritable felicitat.» (Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma de
l’any 2019).
Així la novetat que aporta Jesús és la manera de
viure-les aquestes pràctiques, de no cercar-hi el reconeixement dels altres,
dels que ens veuen, sinó el del nostre Pare del cel. No viure la nostra fe per
ser vistos, admirats i aplaudits pels homes. No viure per la gloria dels homes,
perquè aquesta ens allunya de Déu i és tant sols la seva recompensa la que salva.
Jesús ens diu que deixem de tocar trompetes cercant la lloança del món, que deixem
de quedar-nos palplantats a les cantonades perquè tothom ens vegi pregant, que
deixem de dejunar fent un posat trist i hipòcrita cercant el reconeixement dels
altres.
Hem de viure sentint-nos tothora observats per
l’amor del Pare, cercant la recompensa que el mateix Jesús, per la seva passió,
mort i resurrecció, guanyà per a tots nosaltres, ser fills de Déu. Els fills de
Déu cerquen que el seus gestos quedin en el secret, es tanquen amb pany i clau
per a pregar, es renten la cara i es posen perfum perquè la gent no sàpiga que
dejunen, sols el Pare que veu en el secret sap que fem realment. La conversió
és sortir de nosaltres mateixos per posar-nos en camí cap al Pare.
La celebració d’avui ens recorda que som pols, que la nostra vida actual acabarà un dia i tornarem a la pols d’on vàrem sortir; ens recorda la nostra finitud, certament, però alhora i fonamentalment és una crida a esdevenir fills de Déu amb Jesús i a participar amb Ell de la íntima relació amb el Pare. Ens convida a convertir-nos lliurement i a creure en l’Evangeli, perquè si creiem en l’Evangeli, en que Jesús és el Fill de Déu fet home per a nosaltres, que és l’amor, lliurament ens convertirem i la nostra vida canviarà.
La Quaresma és el temps de la llibertat; Crist es
feu home lliurament, predicà i realitzà miracles lliurament, patí, fou
crucificat i morí lliurament; és la llibertat que li permeté de vèncer les
temptacions al desert, de superar l’agonia de Getsemaní i de lliurar-se
plenament al Pare per tal de salvar-nos. La Quaresma ens revela que tota la
vida de Jesús, de principi a fi, fou un sí lliure al Pare, per tal
d’alliberar-nos del pecat i mostrar-nos el camí cap a la salvació. Malgrat tot nosaltres
ens entestem en escollir de fer el mal, que potser no voldríem fer però que
fem. Deixem de fer el mal i aprenguem a fer el bé, ens diu el profeta Isaïes
(Is 1,16-17). En aquesta Quaresma, com sempre però més que mai, hem de
convertir-nos, satisfer tot el mal amb
el qual hem embrutat l’Església de Crist. L’Església no és pecadora, és santa,
som nosaltres els pecadors i pecant embrutem la casa de Déu, entelem la imatge
de Déu de tal manera que els homes no poden reconèixer-la i això és un greu
pecat, molt greu. De pensament, paraula, obra o omissió manquem i fem mal als
homes, a l’Església i a Déu.
«Us ho demano en nom de Crist: reconcilieu-vos amb
Déu» ens diu l’apòstol. El Pare ha fet el primer pas, ens ha enviat al seu Fill
únic, i el fa sempre, constantment, la seva mà està sempre estesa esperant
amatent que virem el nostre rumb i anem cap a Ell. En qualsevol època el Senyor
ens concedeix l’oportunitat de penedir-nos si veritablement ens volem convertir
a Ell (Cf. Sant Climent primer de Roma, Carta
als cristians de Corint). Avui, en aquest temps de Quaresma, ens demana de nou
la nostra conversió de cor, lliure, sincera, neta i clara.
«Ara és
l'hora favorable, ara és el dia de la salvació» (2Co 6,2), convertim-nos i creguem en la bona nova.