Diumenge de Pasqua
Vetlla Pasqual / Cicle C
20 d’abril de 2019
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is
54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Lc 24,1-12
En aquesta nit santa, nostre Senyor
Jesucrist ha passat de la mort a la vida; en aquesta nit santa la vida ha
vençut la mort, en aquesta nit santa Déu ens ha donat la vida eterna.
No ha estat un fet puntual, tota la
història de la salvació conflueix en la resurrecció de Crist, tots aquets
prodigis que hem escoltat i que Déu ha anat fent al llarg de la història,
creant el món, alliberant al seu poble de l’esclavatge, deixant-se trobar pels
homes, per emprar l’expressió del profeta Isaïes. Ho han anunciat des de sempre
els profetes. Una història no pas fàcil, plena d’infidelitats del poble i de
desencontres amb Déu. Tot culminà aquell diumenge molt de matí, quan les dones,
certes de que podrien acabar la tasca inconclusa el divendres, d’amorosir amb
perfums el cos de Jesús amb herbes aromàtiques; es troben la pedra de l’entrada
al sepulcre apartada i el cos absent, al interior del sepulcre no hi ha ningú,
tant sols l’absència del cos.
La resurrecció tingué lloc al
tercer dia, el primer dia de la setmana, el primer dia de la nova creació. Tot
el misteri de la redempció es llegeix avui en clau d’acompliment, el que deia
l’Escriptura s’ha acomplert, seguint els designis del pla salvífic de Déu. Les
dones, tot preguntant-se que ha passat, s’esglaien davant de dos homes resplendents
i aquell qui cerquen com a mort, aquell qui cerquen entre els morts no és allí
perquè es viu, ha ressuscitat al tercer dia com ho havia anunciat.
Certament tot sembla una quimera,
com diuen els apòstols. Ho ha vist Pere, la tomba és buida, però ningú sap del
cert que ha succeït. Els evangelistes Lluc i Marc destaquen el fet de la tomba
buida i de l’absència del cos; és tant sols un primer pas, constatar que el cos
no hi és i que quelcom ha succeït. L’experiència de la resurrecció ve tot
seguit. És sempre una experiència particular, de cada persona, avui diríem que
personalitzada. Veiem en el relat de l’evangelista Lluc com Maria Magdalena,
Joana i Maria, la mare de Jaume, s’esglaien; en canvi Pere veu però se’n torna
a casa preguntant-se amb estranyesa que
és el que ha passat.
La nova realitat tant sols pot ser
percebuda amb els ulls de la fe, en la relació personal amb el ressuscitat.
Jesús més que definir-ho com aparicions, es manifesta des de la seva nova
realitat. Les manifestacions del Crist ressuscitat es donen en el marc de la fe
i la promouen; aquesta fe que és la nostra, que hem rebut pel baptisme i que
tot seguit renovarem a la llum de la resurrecció. Aquell qui fou crucificat per
les autoritats jueves i romanes ha estat exaltat d’entre els morts per part de
Déu. L’autoritat amb que Jesús actuava ha estat legitimitzada per la
resurrecció i a partir d’aquella nit comença quelcom nou, no tant sols per Crist,
no tant sols pels apòstols i els deixebles, sinó per a tota la humanitat.
Crist ha
ressuscitat, viu i viu en plenitud. El Déu dels nostres pares, el Déu d’Abraham,
d’Isaac i de Jacob, el Déu de l’èxode i de l’exili, ha glorificat al seu fill estimat,
confirmant l’esperança de tota la humanitat i complint la promesa anunciada per
l’Escriptura.
Costa potser creure
en el testimoni inicial de dues o tres dones, en la paraula d'alguns apòstols.
Cal ser agosarats per creure que Jesús
està viu, per creure que la vida prevaldrà finalment sobre les forces de
destrucció, l’odi i la mort; sobre tot allò que ens sembla que guanya la
partida dia rere dia. Cal ser agosarats per esdevenir profetes de la
resurrecció i de la vida enmig de tants mals i desgràcies.
També els deixebles
que han passat per l’experiència de la creu i de la tomba buida, han hagut de
veure i creure. Han passat pel gresol com l’or, han conegut la nit fosca de
dubte, i l’han superat amb la seva
pròpia fe.
Aquesta nit, tot
recordant el nostre baptisme, volem renovar la nostra fe en un Déu que ens
parla i ens estima. Volem renovar la nostra fe en Jesucrist, el nou Adam, que
va patir la seva passió i ens convida a renéixer amb Ell, de nou per l'aigua i
l'Esperit. I volem renovar la nostra fe en l'Esperit vivificant i consolador,
que alena sobre la seva Església, salvats ja per la mort i la resurrecció del
Fill de Déu, Crist nostre Senyor.
En aquesta nit de
la gran Pasqua, ens alegrem, la llum ha vençut la tenebra, la vida ha vençut la
mort, Crist ha ressuscitat, Crist viu entre nosaltres. «La
Redempció s'ha complert en el misteri pasqual que a través de la creu i la mort
condueix a la resurrecció.» (Joan Pau II, Redemtor
hominis, 10).