DILLUNS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II
Santa Maria de Vallbona
3 de febrer 2020
2S
15,13-14.30;16,5-13a; Salm 3,2-3.4-5.6-7 i Mc 5,1-20
Però les circumstàncies dels
dos protagonistes no són pas les mateixes. David al cap i a la fi lluita pel
poder, ha entrat en conflicte amb el seu fill Absalon que li vol prendre el
tron, com abans el mateix David ho havia fet amb Saul, el primer rei d’Israel.
La fugida és dramàtica, insultat, maleït i diana de les pedres. Fins i tot però
en aquesta dramàtica situació el rei David hi veu la mà del Senyor, veu en
aquesta difícil situació la possibilitat de convertir en bé la maledicció,
manté al seva confiança de que Déu actua en la seva vida.
En el cas de Jesús la
lluita és tot una altre, la seva és una lluita directe contra el mal que afecta
al món, personificat pels esperits malignes. Sant Ciril de Jerusalem escriu al
respecte «Mireu al dimoni dividit en dues passions, l'audàcia i el temor.
Resisteix i prega, i com intentant un debat, vol saber què hi ha de comú entre
Jesús i ell.» Res de comú, un personifica el mal i l’altre el bé; un la
voluntat de perdre’ns i l’altre la voluntat divina de salvar a la humanitat
mitjançant l’única arma que ho pot fer possible, l’amor, expressat fins a
l’extrem en la mateixa creu.
El mal no és una simple manera de parlar, com
escriu el Papa Francesc a Gaudete et exultate: «no pensem pas que és un
mite, una representació, un símbol, una figura o una idea. Aquest engany ens
porta a baixar la guàrdia, a descurar-nos i a quedar-nos-hi més exposats. Ell
no necessita posseir-nos. Ens enverina amb l'odi, amb la tristesa, amb
l'enveja, amb els vicis.» (GE, 161). Són els perills del maligne, del mal que
ens surten al pas cada dia. Sols amb la força de l’amor es pot vèncer el mal,
la temptació a fer el mal, a acostumar-nos a tenir-lo present en les nostres
vides. La força de l’amor expressada en la fe i que ens mou a veure en Crist,
és l’únic escut que ens protegeix davant del mal.