Dijous de la setmana IV durant l'any
/ II
Santa Maria de Valldonzella
6 de febrer 2020
1R 2,1-4.10-12; Salm 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd i Mc 6,7-13
Al
llarg d’aquestes primeres setmanes del temps de durant l’any hem anat escoltant
en paral·lel alguns episodis, els més significats, de la vida del rei David i
els primers passos de la vida pública de Jesús. Avui les lectures recullen les
recomanacions, els consells de David al seu fill Salomó i de Jesús als
apòstols.
La
relació entre ambdós personatges és molt clara en la línia del messianisme
israelita. Jesús, en el mateix Evangeli de Marc, és denominat com a fill de
David pel cec Bartimeu o pels habitants de Jerusalem que l’aclamen en la seva
entrada; però el mateix Jesús al temple
declara que el Messies és superior al mateix David i no pot ser pas un fill
seu. Avui ho veiem David és a punt de morir i aconsella, deixa en herència al
seu fill Salomó, la llei del Senyor, la pràctica dels seus preceptes, de les
seves decisions. David s’adormí, fou sepultat, resta encara al seu sepulcre i
el regne passà a mans del seu fill Salomó, un rei savi i prudent.
Jesús
representa tot un altre estil de reialme, ell també morí però ressuscitant
vencé a la mort i els seus enviats tenen poder sí, però sobre el mal, sobre els
esperits malignes, sobre la malaltia; no són uns missatgers poderosos en
aparença perquè van sense pa, ni sarró, ni diners; no van per imposar-se sinó
per ser acollits i marxar si no són acollits fins a espolsar-se la terra dels
seus peus.
Però, malgrat
les diferències, hi ha un punt en comú i aquest és la fidelitat, una fidelitat
no pas d’aparença, de paraula; sinó de fets, de conducta. En els nostres temps
sentim moltes i moltes paraules, a vegades podríem dir que gran part del que
sentim és un parlar per parlar, que mai no es concreta en fets, que mai no té
la voluntat de ser portar a la pràctica; un parlar buit que potser sentim, però
que moltes vegades no val la pena escoltar.
Però
la fe, la nostra relació amb Déu, amb Crist, no pot ser un simple parlar per
parlar, l’hem de concretar en fets, la fe sense obres és morta, com ens diu
sant Joan. Per mantenir-nos ferms en la fe, perquè aquesta doni fruits de bones
obres; no tenim altre camí que confiar-nos en aquell qui, com ens diu el primer
llibre de les Cròniques que avui recitem com a Salm responsorial, pot donar força i valentia, fer créixer tota
cosa i confortar-la, el Senyor.
Comportem-nos
fidelment a Ell, amb tot el cor i amb tota l’ànima; com demanava el rei David
al seu fill Salomó i a tota la seva descendència.