Dissabte de la setmana IV durant
l’any / II
Capella de santa Caterina a Poblet
Trobada antics alumnes Jesús Maria
Sant Gervasi
8 de febrer 2020
1R 3,4-13; Salm 118,9.10.11.12.13.14
i Mc 6,30-34
Salomó
i Jesús ens surten al pas avui en les lectures d’aquest dissabte. Salomó fou un
rei just, tots recordem episodis de la seva vida com ara el judici per
determinar la pertinença d’un infant, saber qui era la mare i amb quina traça
ho esbrinà; però fou també un rei prudent, coneixedor de que tot li venia de
Déu, a qui rendia culte, a qui agraïa els favors rebuts per ell i pel seu pare,
el gran rei David. Ens ho demostra el mateix episodi d’avui, Salomó no demana a
Déu grans riqueses materials, ni un gran exèrcit; li demana saviesa, saber
destriar entre el bé i el mal i ho demana amb un objectiu clar, servir millor
al seu poble, al poble que li ha estat encomanat de governar. David, el pare de
Salomó, havia estat pastor abans que rei, per això Salomó potser veia als seus
com ovelles sense pastor; com el mateix Jesús veia a aquella gran gentada que
no el deixava reposar ni un instant; ni temps per a menjar tenia de tanta gent
que anava i venia cap a Ell; però no els defugí, ans al contrari se’n compadí,
els instruí i els donà de menjar; perquè tot seguit ve l’episodi de la
multiplicació dels pans i dels peixos; compadit els alimentà l’esperit amb la
seva paraula i els cossos amb el fruit de la seva acció miraculosa.
Que en
podem aprendre d’aquestes lectures d’avui? Sempre podem aprendre alguna cosa de
la Paraula de Déu, sols tenim que saber escoltar-la amb atenció; la gràcia
d’escoltar que Salomó demanava a Déu. Potser en primer lloc podem aprendre a no
amoïnar al Senyor amb peticions o demandes innecessàries, recórrer a Ell sempre
i en tot moment, però amb la mateixa generositat del rei salomó, que demanava
quelcom per poder sevir al seu poble amb justícia.
Nosaltres
els monjos cistercencs acostumem a dedicar l’Eucaristia dels dissabtes a la
Mare de Déu, a Maria a qui tenim una devoció molt especial; per això és bonic
compartir amb vosaltres aquesta Eucaristia i recordar i invocar així tots junts
a Maria, a la Mare de tots. Molts de vosaltres sabeu ben bé que és ser pare o
mare; que és cercar el millor pels vostres fills i ho sabem també tots perquè
així ho feren els nostres pares i mares que confiaren la nostra educació entre
d’altres a les religioses de Jesús Maria, a aquelles a qui funda santa Claudina
Thevenet, en una França sacsejada pels efectes de la revolució que portà tantes
coses positives i alhora també molts excessos, com la mort dels germans de
santa Claudina víctimes del terror d’aquells anys.
Però
santa Claudina, com el mateix rei salomó, no demanà al Senyor res per a ella,
ni tampoc venjança, no ho feu pas; ella demana a Déu i treballà per poder
fer-ho possible, d’educar a aquells nens i nenes que sense recursos no rebien
formació i veien així limitada la seva vida a un futur sense sortida. Tant
important com viure amb intensitat la nostra fe, ho és educar en els valors
cristians, transmetre i fer créixer la nostra fe en les noves generacions. No
és una tasca fàcil, potser no ho ha estat mai, però en la nostra època, encara
ho és menys de fàcil.
Tot
reconeixent amb agraïment la tasca dels qui ens han educat en la fe i la
confiança en Jesucrist intentem ser ara nosaltres els qui fem créixer als
altres en la fe. No ho podrem fer pas tots sols, amb les nostres soles forces;
per això amb aquella confiança que veiem que tenia el rei Salomó, que també
tenia aquella gentada que perseguia a Jesús allí on anava i fins i tot hi
arribava abans de que Ell i els seus apòstols hi arribessin; demanem-li al
Senyor de saber escoltar per poder actuar amb justícia, demanem-li força,
intel·ligència, seny i valentia per a ser transmissors de la fe, d’aquella fe
que el nostre món tant necessita; tot i que moltes vegades ni tant sols sàpiga
que la necessita. Fem-ho amb la fermesa dels apòstols que expliquen a Jesús el
que han fet i ensenyat i, sobretot, fem-ho, amb la senzillesa, la generositat i
la humilitat de Maria, la nostra mare. Que exemples com el de santa Claudina
Thevenet i el de tantes germanes seves que al llarg de més de tres segles han
educat generacions i generacions de nens i joves en la fe, ens hi ajudin i ens
serveixin de model. Demanem-ho agraïts pel do de la fe rebuda i viscuda i
demanem-ho esperançats de poder ser nosaltres ara transmissors de la fe,
buscant amb tot el cor al Senyor, com ens diu el Salm.