DILLUNS DE LA SETMANA VI DURANT L'ANY / II
Santa Maria de Vallbona
17 de febrer 2020
Jm 1,1-11; Salm 118,67.68.71.72.75.76 i Mc 8,11-13
La
vida, aquesta vida terrena que Déu ens ha regalat, es composa de bons i de mals
moments; d’estones de felicitat i d’estones d’angoixes; de salut i de malaltia.
Avui iniciem la lectura de la Primera Carta de sant Jaume i l’apòstol ens ve a
dir que davant de les dificultats el que hem de fer és no abandonar els bons
desitjos, la voluntat de seguir sempre els camins del Senyor i confiar-nos a la
misericòrdia de Déu.
Essent coneixedors de que som febles i de que amb les nostres pròpies forces no
en tenim prou, hem de demanar a Déu la saviesa i la fortalesa per saber afrontar
les dificultats de la vida que ens surten al pas, les grans dificultats i també
les menors, les del dia a dia.
En
aquesta mateixa línia ens parla el
salmista, ara que ha conegut el sofriment és quan se sent vertaderament confiat
en el Senyor, quan té presents les promeses, quan sap que haver sofert li ha
fet bé.
No es tracta pas de cercar el
sofriment pel sofriment, de manera voluntària i malsana; es tracta d’acceptar
la voluntat de Déu, d’acceptar-la en cada moment de la nostra vida, sans o
malalts, rics o pobres, certs o dubtosos; amb plena confiança en que
l’amor del Senyor ens confortarà en tot
moment.
No cal un senyal específic,
espectacular; ens ho diu Jesús en el breu Evangeli d’avui; no hem de demanar signes extraordinaris; hem
de demanar amb decisió i constància força i seny per a seguir les rutes que el
Senyor ens proposa, ens posa al davant. Aquesta actitud hauria de ser la de tot
creient; certament ens costa perquè ningú vol patir, tothom vol que tot vagi
de cara i les dificultats ens contrarien, a voltes ens posen en disposició de perdre la confiança en el
Senyor, de defallir.
Demanem-li al Senyor que la nostra fe no sigui com l’herba
que en arribar el sol xardorós s’asseca, sinó que arrelada vora l’aigua que és la Paraula de
Déu creixi confiada.