Sants Pere i Pau, Apòstols
29 de juny de 2021
Fets 12,1-11; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9;
2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19
Pere no té ni plata
ni or, però té quelcom molt més valuós, la seva fe en Crist. Pau ja no
persegueix ni atropella l’Església de Déu, ja no sobrepassa dins del judaisme
molts compatricis de la seva edat, ja no és més zelós que ningú de les
tradicions dels seus pares; però té ara quelcom molt més valuós, la seva fe en
Crist.
Apòstols de primera
i de darrera hora Pere i Pau per l’encontre amb Crist han esdevingut autèntics
pilars de l’Església i la gràcia de la fe adquirida per Pere en ser cridat dels
primers vora el llac de Galilea i per Pau en caure del cavall camí de Damasc és
el que tenen i és el que ens donen, anunciant la bona nova de Crist.
Pere i Pau són per a
nosaltres models en la fe perquè reberen aquesta gràcia del mateix Crist però
també perquè són febles com nosaltres mateixos ho som i en el seu camí Pere
s’enfonsarà a l’aigua al primer ventijol, negarà al mestre i fugirà; però
alhora plorarà, per tres cops li manifestarà com l’estima i per Ell patirà
presó i per Ell donarà la vida; perquè Pere a la fi sempre es penedeix, sempre
sentint-se pobre pecador referma llur fe retornant a Crist, a qui aniria sinó?
Pau es gloria de les
seves febleses i les accepta de bon grat, per Crist patí injúries, adversitats,
persecucions i angoixes; hebreu, israelita, descendent d’Abraham i servidor de
Crist, patí treballs, presons, bastonades, assots i naufragis; sentint-se fort
en la seva feblesa.
El Senyor reservava
per a ells la corona del martiri que s’havien guanyat a pols, per això avui
celebrem la seva mort, quan havent arribat el moment de desfer les amarres i
deixar el port, en el martiri mostraren la seva fidelitat. De Pere celebrem
també el seu magisteri, la seva càtedra; de Pau commemorem la seva conversió i
dels dos el seu martiri. Pere i Pau, israelites fidels, en haver conegut al
Crist, en haver fet experiència presencial i testimonial de la seva resurrecció
han esdevingut pares del nou poble de Déu; la trobada amb Crist capgirà les
seves vides i els va conformar en la fe fins a donar-ne testimoni amb la seva
pròpia vida.
Si Crist morí amb
els peus prop de la terra i el cap prop del cel, significant així que del cel
havia vingut i alliberada la terra del pecat al cel se’n tornava; Pere morí amb
el cap vora la terra i els peus cap al cel, simbolitzant així a l’Església que arrelada
a la terra i tenint-lo a ell per fonament, dirigeix les seves petjades cap al regne
del cel, l’Església celestial. Pau regà amb llur sang la terra romana com amb
la seva paraula abrandada havia amarat tota la gentilitat i envigorit la
mateixa Església.
Aquesta Església amb
la que fem camí, és tant sols de Crist, no és pas l’Església de Pere ni la de
Pau; però ambdós en són tant fidels servidors que sense ells tot hauria estat
diferent. Pere fou el capdavanter en la confessió de la fe i Pau el qui la posà
a plena llum i l’acostà als gentils, a nosaltres mateixos, segons una antiga
tradició. «Pere i Pau són amics de Déu de manera singular, perquè van beure el
calze del Senyor. A tots dos Jesús els va canviar el nom en el moment en què
els va cridar al seu servei: a Simó li va donar el de Cefes, és a dir, pedra,
d'on deriva Pere; a Saule, el nom de Pau, que vol dir petit.» (Joan Pau II 29
de juny de 2003); significant així que l’encontre amb Crist canviant el rumb de
llurs vides, fou per a ells un nou naixement, com per a nosaltres el baptisme.
Pere i Pau són per a
nosaltres models en la fe, models en la fidelitat i també models en la lluita
contra la feblesa. El seu camí esdevé tant profundament humà que ens hi podem
sentir tots identificats. Perquè també nosaltres massa sovint ens enfonsem a
causa del dubte, de la poca fe; també nosaltres a voltes necessitaríem una llum
esclatant i una veu del cel estant per treure’ns del nostre ensopiment
espiritual; també nosaltres neguem al mestre cada vegada que incomplim el seu
mestratge; també nosaltres plorem els nostres pecats.
Però com Pere i com
Pau podem recobrar la serenor i el recte camí cap al Crist mitjançant la fe i
l’amor. També a nosaltres com a Pere el Senyor ens pregunta i «tu qui dius que
soc jo?»; també a nosaltres ens qüestiona dient-nos «m’estimes?» i també a
nosaltres com a Pau ens diu «Jo sóc Jesús»; així per mitjà de l’Escriptura i de
la tradició de l’Església arrelada en Pere i Pau el mateix Jesús ens mostra en
els seus sants apòstols el camí de la fidelitat.
Pere és la roca
sobre la que Jesús edificà la seva Església i malgrat tot la roca sovint
trontollava, però de cada sotragada en sortia més ferma tant que fins i tot les
portes del reialme de la mort no li podran resistir. Pau apareix davant nostre com
la figura d'un apòstol fecund i profund, de la proximitat de la paraula del
qual cadascun de nosaltres pot treure profit. Per ells, Crist se’ns fa proper i
amb ells la nostra fe arrela en la mateixa experiència del Crist ressuscitat.
Demanem-li al Senyor
la fortalesa de Pau en les adversitats, demanem-li per a nosaltres la humilitat
de Pere per aixecar-nos cada cop que caiguem i esdevenir així fidels a l’amor
de Crist; perquè tant sols Ell té paraules de vida eterna.