Diumenge III d'Advent / Cicle A
11 de desembre de 2022
Is
35,1-6a.10; Salm 145,7.8-9a.9bc-10; Jm 5,7-10 i Mt 11,2-11
La litúrgia ens convida, ens apresa en aquest tercer diumenge d’Advent a alegrar-nos perquè el Senyor és a prop. D'aquesta urgent invitació a l'alegria, que caracteritza la litúrgia d'avui, rep el seu nom el tercer diumenge d'Advent, anomenat tradicionalment diumenge Gaudete. En efecte, aquesta és la primera paraula en llatí de l’antífona d’entrada d'avui: Gaudete, és a dir, alegreu-vos perquè el Senyor és a prop.
Viure aquest temps d’Advent, viure aquest temps d’espera com
una gràcia és al que ens convida cada any la litúrgia; no pensant tant sols en
el dolç record d’aquell esdeveniment de fa vint-i-un segles, sinó pensant fonamentalment
en el darrer adveniment, quan el Senyor vindrà a instaurar el seu regne de
manera definitiva. És sobretot aquest darrer adveniment el que hem d’esperar
amb joia, com una festa perquè és aquest darrer quan veurem al Senyor en gloria
i majestat, quan tindrem al nostre Déu per fer justícia, quan arribarà la paga
de Déu perquè Ell mateix vindrà per salvar-nos. La bella profecia d’Isaïes, el
profeta de l’Advent per excel·lència, ens anuncia el Regne de Déu; un regne que
el mateix Fill ens va donar a conèixer de manera humil, quasi silenciosa en una
petita població com Betlem i en un discret lloc com una establia. No era la
manera com esperaven molts l’arribada del Messies, però és la manera com Déu es
volgué manifestar al seu poble i alhora a tota la humanitat.
Ens hem de mantenir a
l’espera, com ens ha dit la carta de sant Jaume, a l’espera dels fruits
preciosos. Esperant i acollint pacientment la ruixada de la gràcia; primer cal
la pluja primerenca, la millor, la que ja ens ha vingut amb la ruixada de la
bona nova que ens portà Crist; després cal que arribi la pluja tardana la de la
missió de l’Església, formada per imperfectes, però perfecte en ella mateixa
com a ambaixadora de la redempció. Si el Senyor és a prop, no hi ha d’haver
lloc per a les queixes els uns dels altres; per les desavinences, per les
lluites; tot ha de ser lloc per a la paciència, la mansuetud i l’esperança. Avui
ha de ser l’Església l’autèntic profeta, com Joan que va donar testimoniatge de
la veritat sense compromisos; sense por a denunciar les transgressions als
manaments de Déu, fins i tot quan els protagonistes eren els poderosos; sense
por a la presó, sense por a ser sacsejat pel vent de la indiferència; sempre amatent
a preparar el camí al Salvador.
Com ho feu Joan, el més gran
de tots els qui les mares han portat al món i alhora petit al Regne del cel que
ha de venir. Aquell regne on no hi haurà cecs a la fam dels altres, ni sords
als crits dels menystinguts, ni coberts per la lepra de l'egoisme i la
indiferència, ni morts a l’esperança, ni desvalguts davant de Déu. Serà quan la
Bona Nova s’acomplirà i no deixarà a ningú decebut, perquè l’amor de Déu
arribarà arreu.
El Nadal s’apropa, la
celebració de la memòria del primer adveniment s’acosta, es a tocar. Però que
hi sortim a veure? Uns llums que trenquen la fosca de manera puntual i
incompleta? Una fal·lera consumista sense fre? Una joia escadussera que ens mou
a felicitar-nos de manera teatral i sovint falsa? Viure el misteri de la
redempció, reviure l’encarnació del Fill de Déu fet home com nosaltres i per
nosaltres poc te a veure amb tot això, és molt més; amb Crist nascut d’una dona
tota la dinàmica de la humanitat va canviar i esdevé un tast del Regne on Déu
ens hi vol si nosaltres ens hi deixem convidar, si acceptem de debò la seva
invitació feta pel mateix Crist de manera personal i intransferible a cadascun
de nosaltres i de manera col·lectiva i comunitària a tota la humanitat
mitjançant l’Església.
«En Crist la religió ja no és
un «buscar a Déu a les palpentes» (cf. Ac 17, 27), sinó una resposta de fe a
Déu que es revela: resposta en la qual l'home parla a Déu com al seu Creador i
Pare; resposta feta possible per aquell Home únic que és al mateix temps el
Verb consubstancial al Pare, en qui Déu parla a cada home i cada home és
capacitat per a respondre a Déu. Més encara, en aquest Home respon a Déu la
creació sencera.» (San Joan Pau II. Tertio milennio adveniente, 6). No
ens cal esperar a cap altre, és Ell el qui havia de venir, va venir i vindrà i ningú quedarà decebut.