Divendres de la setmana III d'Advent
Divendres 16 de desembre e 2022
Capella de santa Caterina
Is
56,1-3a.6-8; Salm 66,2-3.5.7-8 i Jo 5,33-36
Ens reunim ara i aquí per
recordar a tots aquells membres del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas
i Macià que ja ens han deixat. De manera especial recordem als dos
protagonistes de la fundació de l’Arxiu, el President Tarradellas i l’Abat Maur
Esteva i amb ells aquest any de manera especial a la senyora Maria Lluïsa
Teixidor, membre del Patronat, i al senyor Jorge Trias Sagnier, gran
col·laborador de l’Arxiu, que ens han deixat fa pocs mesos. I amb ells a tots
els altres membres ja difunts del Patronat.
Des de la fe aquest record te
un sentit ple, sense la fe sols esdevé un record nostàlgic, enyoradís i en
certa manera buit. Per la fe és que podem encomanar al Senyor les ànimes dels
nostres difunts amb la certesa de que un cop arribats davant la presència del
Pare aquest els ha fet objectes de la seva immensa misericòrdia. És en aquest
sentit que la mort viscuda des de la fe és sobretot i per damunt de tot
esperança, mentre que sense la fe la mort és un sense sentit, un final trist i
fosc per a l’existència humana.
Ens ho ha dit el salmista,
demanem al Senyor que s’apiadi de nosaltres i ens faci veure un dia la claror
de la seva mirada i això que hem demanat per a
nosaltres, quan ens arribi l’hora, ho demanem ja ara pels nostres
germans absents. No descobreixo pas cap secret si recordo ara i aquí que aquest
desig “feu-me veure la claror de la vostra mirada” fou un dels més reiterats
per l’Abat Maur Esteva en els darrers mesos de la seva vida i hi afegia “i no
em cal res més”. I és cert, si arribem a contemplar la mirada del Senyor no ens
cal res més, ho tenim ja tot.
Demanem avui pels nostres
germans i germanes difunts, demanem que hagin arribar a contemplar aquesta llum,
que el Senyor els hagi deixat entrar a la muntanya sagrada a celebrar les seves
festes, com ens ha dit el profeta Isaïes, el profeta de l’Advent per
excel·lència. Li ho demanem a aquell que amb les seves obres mostrava que el Pare
l’havia enviat, Crist, el Senyor. Estem en els darrers dies del temps de
l’Advent, un temps durant el qual no tant sols recordem aquell primer
adveniment del Senyor, sinó que ens preparem per al darrer i definitiu
adveniment, quan Crist instaurarà el seu Regne. Ens hi hem de preparar complint
els nostres deures, obrant el bé i mantenint-nos constants en la fe, com acabem
d’escoltar.
Escrivia l’Abat Maur en el seu
testament: «Ara no em queda altra cosa que acollir-me a la misericòrdia de Déu,
ja que no puc fer cap acte de reparació. No hi ha temps per a rectificar, ni
puc tornar enrere perquè la vida camina en sentit únic. Solament em queda
assumir els meus desencerts, reconèixer la trama de miserables accions que
preferiria no recordar, de tant defectuoses, imperfectes, errònies, nècies,
ridícules com són, és a dir, palla seca, cremada lentament al caliu de Crist
foc, i prou!» Demanem-li doncs al Senyor que tingui misericòrdia dels
desencerts i accions errònies que els nostres germans pogueren cometre en vida
i que els aculli en la seva claror, aquella que brolla de la seva mirada i ho
il·lumina tot al voltant.