Diumenge IV d'Advent / Cicle A
18 de desembre de 2022
Capella de santa Caterina
Is 7,10-14; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6;
Rm 1,1-7 i Mt
1,18-24
Déu és amb nosaltres, són les
paraules de l’àngel per definir al fill que Maria ha concebut en el seu ventre
per obra de l’Esperit Sant. Estem en la recta final del temps d’Advent i
l’Evangeli d’avui ens mostrà ja, ens fa un tast, del que serà el naixement
d’aquell infant. Aquell infant que l’apòstol sant Pau ens defineix com Senyor
nostre, nascut del llinatge humà de David i per l’esperit que santifica i que
esdevindrà, de fet ja és, el Fill poderós de Déu que ha de ressuscitar d’entre
els morts. És aquest el senyal prodigiós que anuncià Acaz seguint les ordres
del Senyor, aquell senyal que sorgirà de la profunditat del país dels morts,
perquè quin senyal pot haver-hi més prodigiós que aquest?
Hem anat recorrent al llarg
d’aquests quatre diumenges el camí cap al Nadal. Però l’Advent tot i ser un
camí cap al Nadal, és també un camí cap al darrer adveniment, quan el Senyor
instaurà el seu Regne i quan nosaltres arribarem a la seva presència per a ser
examinats en l’amor, com escrivia sant Joan de la Creu. Ara i aquí hem
d’aprofundir en aquest camí en el sentit d’acostar-nos al misteri del Nadal no
tant sols amb una sensibilitat nostàlgica i en certa manera infantil,
excessivament edulcorada, sinó sobretot conscients de qui és i que ha vingut a
fer aquest infant.
Poc a poc l’escena es va
definint. Hem vist com un gran profeta, el més gran nascut de dona, Joan
Baptista, anunciava l’arribada del Messies. Avui veiem com Maria i Josep, peces
claus d’aquesta història, se situen en actitud de disponibilitat vers el que el
Senyor, a través del seu àngel, els hi anuncia, No és fàcil per a ells, Maria
es torbà en sentir el que l’arcàngel li anunciava; ara Josep té por davant del
que li diu un àngel entre somnis; però tots dos es confien finalment a la
voluntat de Déu per acollir a aquell qui ve amb una missió molt determinada,
oferir-nos ser fills de Déu.
Centrem-nos en aquesta darrera
setmana de l’Advent en aquest gran misteri, mirem de viure’l en tota la seva
grandesa. Allunyem-nos una mica del sentit més mundà i comercial que poc a poc
han anat adquirint aquestes festes i intentem de mirar en l’infant que ja
s’apropa la grandesa del misteri de la redempció. Tota la nostra vida és una
espera, mirem que sigui una espera confiada i serena com ho fou la de Maria i
de Josep, vencent pors i incerteses; refiats sempre de que el Senyor vol el
millor per a nosaltres; malgrat que a vegades no ho tinguem prou clar.
Deia sant Joan Pau II que «El
cristianisme no és només una “religió d'advent”, sinó l'Advent mateix. El
cristianisme viu el misteri de la vinguda real de Déu cap a l'home, i d'aquesta
realitat palpita i batega constantment. Aquesta és senzillament la vida mateixa
del cristianisme. Es tracta d'una realitat profunda i senzilla que resulta
pròxima a la comprensió i sensibilitat de tots els homes» (Sant Joan Pau II, Audiència
General 29 de novembre de 1978).
Que amb aquest esperit
d’espera atenta, d’advent permanent, confiada i joiosa encarem la recta final
de l’Advent i celebrem el Nadal.