Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
9 d’abril de 2023
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8; Jo 20,1-9
«S’han endut al Senyor i no sabem on l’han posat». La primera reacció de Maria Magdalena és ben humana, podríem dir que fins i tot ben sensata; ella havia vist com posaven el cos de Jesús al sepulcre. Segons el quart Evangeli Josep d’Arimatea i Nicodem van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus, concretament amb una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Maria Magdalena anava doncs al sepulcre de matí, quan encara era fosc segurament per visitar la tomba d’aquell a qui tant havia estimat i qui tant li havia perdonat. La pedra treta és la primera evidència de que quelcom de no previst havia passat i Maria Magdalena sabedora de que molts voldrien atemptar contra Jesús fins i tot mort, pensa que el cos pot haver sigut robat i comunica aquesta sospita seva a Pere i a l’altre deixeble. Són Pere i l’altra deixeble els qui veuen noves evidències desconcertants, aplanat el llençol d’amortallar i el mocador que li havien posat al cap lligat encara al mateix lloc. Però encara no havien entès que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Aquest Pere que aquell matí de diumenge fou alertat
per Maria Magdalena i que veié però encara no acabà de creure és el qui fa
l’anunci de la noticia als qui l’escolten a casa de Corneli, aquell centurió de
la cort Itàlica que vivia a Cesarea, que era un home piadós, que creia en
l'únic Déu amb tota la seva família, que feia moltes almoines als membres del
poble jueu i que sempre pregava. Un dia, a l'hora de la pregària de la tarda, Corneli
va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva
i que li deia que anés a Jafa a cercar un tal Simó de sobrenom Pere, allotjat a
casa d’un blanquer d’ofici; ell hi envià dos cridats i un soldat pietós i Pere
se'n va anar amb ells acompanyat d'alguns germans de Jafa (Cf. Ac,10). Així la
noticia de la resurrecció arribava a Corneli cridat per Déu a escoltar-la per
boca de Pere. En uns dies Pere havia passat de no reconèixer en aquells signes
la bona nova de la resurrecció de Crist a ser-ne propagador entre els qui
l’escoltaven, de la negació passà a l’evangelització.
A la bona nova de la resurrecció cadascun s’hi
acosta d’una manera diferent, cadascun al seu ritme. Maria Magdalena, una dona,
serà la primera en veure indicis i ben aviat es prosternarà als peus del
Mestre. L’altra deixeble, aquell a qui Jesús estimava tant, sols veure aquella
tomba buida ho tindrà clar, veurà que les Escriptures s’han acomplert, que allò
que Jesús els havia dit era cert, que al tercer dia havia ressuscitat. A Pere
li caldrà veure’l, parlar-hi, reparar la seva negació i confessar-li el seu
amor tres cops; però al cap i a la fi esdevindrà el primer dels apòstols i
acabarà donant la vida per Ell. I així un darrera l’altre, algun voldrà posar
la mà a la ferida del costat i el dit al forat dels claus, altres el
reconeixeran en partir el pa i Pau, finalment com el darrer de tots, com a un
que neix fora de temps, com un avortó, també en fa experiència enmig d’una llum
encegadora i d’una veu del cel i de ser-ne perseguidor passa a ser
evangelitzador.
Nosaltres no hem viscut aquestes experiències, ni
hem vist la tomba buida, ni el llençol aplanat; però hem rebut una tradició, la
bona nova de la resurrecció s’ha anat transmetent generació rere generació fins
a nosaltres. És la fe de l’Església, una fe que essent sempre un do de Déu
rebem i compartim en comunitat i a la que ens hi incorporem pel baptisme.
Renovant ahir les nostres promeses baptismals al cap i a la fi és com si
haguéssim escoltat també la veu d’aquella Maria Magdalena torbada i que ve cap
a nosaltres tot corrent per dir-nos que el sepulcre és buit i nosaltres en
escoltar-la li hauríem de dir que és buit perquè s’ha acomplert allò que havia
estat predit, que ja sabem pel deixeble que Crist tant estimava, per Pere, per
Pau i per tants d’altres que realment Crist ha ressuscitat.