Diumenge de Pasqua
Vetlla Pasqual / Cicle A
8 d’abril de 2023
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba
3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt 28,1-10
Queda ben clar, l’home que érem abans ha estat crucificat amb Crist, hem mort amb Crist i morint amb una mort semblant a la seva, també serem ressuscitats amb una resurrecció parella a la seva; ens ho ha dit ben clar l’Apòstol. De totes les meravelles que Déu feu pel seu poble al llarg de la història de la salvació, no n’hi cap de comparable amb la de Crist. Amb Ell Déu participà, intervingué directament i de manera personal en la història de la humanitat, fent-se home com qualsevol home, llevat del pecat, morint com qualsevol home i a la fi vencent la mort i donant-nos la possibilitat de participar de la seva resurrecció, fent-nos fills de Déu mitjançant Ell que és el Fill.
Des de la creació del món,
des de que Déu creà l’home no hi ha hagut ni haurà cap gesta comparable a la
salvació que ens ha vingut per Crist. Cert que alliberant el poble de
l’esclavatge d’Egipte i fent-lo travessar el mar per terra eixuta, tot el poble
sentí un gran respecte pel Senyor i cregueren en Ell, però no tardaren en
defallir i crear-se un ídol de fosa, obra d’homes i res més. Com ens ha dit el
profeta Baruc, no seguiren el camí de Déu i per això no visqueren en pau per
sempre. Però malgrat les infidelitats Déu no deixà d’estimar a l’home, el seu
pacte de pau es manté ni que desapareguin les muntanyes i se somoguin els
turons, com ens ha dit el profeta Isaïes. En paraules de sant Elred: «sembla
que aquestes coses siguin poc, són com a fosques, però en elles s’amaga nostre
Senyor Jesucrist. Està ocult en elles.» (Sermó 11). La passió, mort i
resurrecció de Crist és la mostra evident d’aquest amor. Abraham havia obeït al
Senyor oferint al seu fill Isaac, però no era aquesta la manera amb que Déu
havia de redimir la humanitat. El Pare anà molt més enllà, envià al seu propi
Fill i aquest fou mort, clavat a la creu, víctima de la nova idolatria. Però
clavant-lo a la creu no feren res més que acomplir allò que s’havia d’acomplir,
s’obria el camí perquè els injustos abandonessin els seus camins, els homes
malèfics els seus propòsits i la misericòrdia del Senyor, tant generós a
perdonar, s’oferís a tota la humanitat.
Tot plegat quan clarejava
el matí d’aquell diumenge ni Maria Magdalena, ni l’altra Maria s’ho podien
imaginar. Elles volien anar vora el sepulcre del mestre, el cos del qual s’havia
enterrat de manera precipitada. Arribat el capvespre d’aquell divendres elles
havien estat allí quan aquell home ric d'Arimatea, que es deia Josep i que era
també deixeble de Jesús, havia anat a trobar Pilat per demanar-li el cos del
crucificat i Pilat va manar que li donessin. Les dones eren allí quan
Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar i el va
dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca i veieren
com va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà; perquè
elles també eren allà assegudes enfront del sepulcre assegurat amb una guàrdia
de soldats. Per això passat el dissabte quan ja clarejava, res més lluny de les
seves expectatives que trobar-se de cop i volta amb les conseqüències d’un gran
terratrèmol, la pedra del sepulcre rodolada i un àngel assegut sobre d’ella.
Eren tant sols signes d’un prodigi encara molt més gran i elles serien les
primeres en fer-ne experiència; entre la por i la joia Jesús els sortí al pas
tot dient-los “Déu vos guard” i enviant-les com a missatgeres de la més gran
bona nova, Crist ha ressuscitat d’entre els morts i el trobaran a Galilea. Maria
Magdalena i l’altra Maria foren així les darreres en veure el cos de Jesús mort
i les primeres en postrar-se als seus peus i en adorar al ressuscitat, les
primeres en veure’l, les primeres en anunciar la joia de la resurrecció.
«Avui el Ressuscitat ens
repeteix a nosaltres, com a aquelles dones que havien romàs al costat d'ell
durant la Passió, que no tinguem por de convertir-nos en missatgers de l'anunci
de la seva resurrecció. No té res a témer qui es troba amb Crist ressuscitat i
a ell s'encomana dòcilment. Aquest és el missatge que els cristians estan
cridats a difondre fins als últims confins de la terra.» (Benet XVI, Àngelus 9
d’abril de 2007). Aquest és el missatge d’aquesta nit santa, la nit en que la
foscor s’ha fet llum, la mort vida i la por, joia. Realment el Senyor ha
ressuscitat. Al·leluia.