Divendres Sant
La Passió del Senyor
7 d’abril
de 2023
Is 52,13-53,12; Salm 30,2 i 6.12-13.15-16.17 i 25; He 4,14-16;5,7-9; Jo
18,1-19,42
Jesús tot ensenyant al temple vora la sala del tresor els havia dit que no era d’aquest món sinó del de dalt; aleshores alguns s’escandalitzaren i volien matar-lo, però ningú no l’agafà perquè no havia arribat la seva hora (Cf. Jn 8,20). Quan a mitja setmana de la festa ensenyava al temple, no pas la seva doctrina sinó la d’aquell qui l’havia enviat i afirmava que coneixia al Pare; després de sentir-lo molts intentaren d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora (Cf. Jn 7,30). Quan els va dir que coneixia al Pare, que el Pare el glorificava i que Abraham en veure el seu dia s’entusiasmà i s’alegrà, ells agafaren pedres per apedregar-lo, però Jesús s’amagà i sortí del temple perquè encara no havia arribat la seva hora (Cf. Jn 8,52). Ara ha arribat l’hora, l’hora de ser glorificat per tal de glorificar al Pare.
Quan Ell els preguntà “Qui busqueu? I ells li
respongueren que cercaven a Jesús de Natzaret, Ell els respongué “Jo soc”. En
aquesta hora, l’hora de Jesús, aquest qui és, el Fill de Déu fet home i en tot
igual a nosaltres llevat del pecat, no es mostra incapaç de compadir-se de les
nostres febleses, ans al contrari vol compartir-les patint-les Ell mateix i
essent provat en tot. Essent Ell Déu, pren damunt seu els nostres dolors, com
anunciava el profeta Isaïes; assotat i humiliat, fou fet pols, i mort, sense
obrir la boca. Patint ofenses i escopinades, desenganys i traïcions, bufetades i
fuetades; res no el va fer desistir de veure el calze que el Pare li donava a
beure. “Jo soc” els havia dit Jesús als deixebles quan atemorits el veieren
acostar-se a la barca caminant sobre l’aigua. Ara a l’altra riba del torrent
Cedró la mateixa expressió lluny de foragitar el temor dels qui guiats pel
traïdor se li apropaven amb llanternes, torxes i tots armats, els fa retrocedí
i caure per terra. Aquell qui és el pa, la porta, el pastor i el cep, dona pau
a qui en Ell creu i neguiteja al qui el persegueix, al qui rebutja la salvació.
El que havia vingut per a ser testimoni de la veritat no és ben rebut per tots,
la bona nova de l’Evangeli desestabilitza als qui taquen el cor a la seva
paraula i aquella nit molts cors es tancaren a pany i forrellat al que Ell deia
i al que Ell representava. De fet es tancaven al pla de salvació però alhora
acomplien el paper que Déu els havia reservat en aquest seu pla.
Quan Jesús els tornà a preguntar “Qui busqueu?”,
ells li tornaren a dir que a Jesús de Natzaret llavors Ell els respongué que ja
els havia dit “jo soc”. Aleshores s’acomplí el que havia dit que no perdria ni
un dels que el Pare li havia confiat. En aquella hora no era encara l’hora ni
de Pere, ni de Jaume, ni de Joan, ni de cap dels altres deixebles que el
seguirien més tard. Encara els faltava de viure l’experiència de la mort del
mestre i viure l’experiència que vindria després de dipositar el cos de Jesús
en un sepulcre nou situat en un hort vora l’indret on l’havien crucificat i on
no s’havia enterrat encara a ningú. Aquell divendres quan el cel s’enfosquia,
aquell que havia dit “jo soc”, als ulls de molts havia deixat de ser, havia
mort. Però aquell que acceptà la mort i una mort de creu, aquell que s’havia
definit amb l’expressió “jo soc”, manifestant així la seva divinitat, no havia
vingut per restar sota terra tot sol, havia mort per donar molt de fruit, un
fruit de vida eterna.
Jesús no morí víctima de la traïció de Judes, un
dels seus; ni morí per representar una amenaça pel poder polític en veure en
Ell el pretor romà qui sap si un nou líder d’una de les interminables revoltes
amb que aquell poble rebel situat a l’extrem oriental del imperi es resistia a
l’emperador un cop i un altre; tampoc morí per atemptar contra l’economia del
temple d’on havia expulsat violentament mercaders i canvistes; ni tant sols
morí per representar una amenaça a la posició dels grans sacerdots als que ja
els anava bé tal com estaven. Crist morí per vèncer a la mort, Crist morí per
la nostra salvació, Crist morí acomplint la voluntat del Pare, que no era ni és
altra que la de redimir-nos.
Avui a Getsemaní, a casa d’Annàs i al Pretori tot són crits demanant la mort del just; avui al calvari tot és solitud i misèria; avui al sepulcre tot és silenci i tot sembla haver acabat. És tant sols un punt i a part, la història de la salvació no s’ha acabat pas, de fet està tot just a punt d’arribar al seu moment cabdal. Nosaltres avui també com Crist compartim el dolor del món, però no podem perdre mai l’esperança de que la veritat acabarà per imposar-se, perquè aquell que ha nascut i ha vingut al món per a ser testimoni de la veritat ens demana també de la creu estant que l’escoltem, que acollim aquella veritat que ens farà lliures, lliures de la mort, lliures de l’esclavatge; és aquesta la vertadera llibertat, la llibertat dels fills de Déu salvats per Crist a la creu.