Dilluns
de la setmana XXIX durant l’any
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 23 d’octubre de 2023
Rm 4,20-25, Salm Lc
1,69-70.71-73-74-75 i Lc 12,13-21
Abraham no dubtà, no es mostrà
gens incrèdul, ans al contrari, ell avançava en el seu camí i la seva fe es
feia encara més forta. El nostre camí per la vida té un ple sentit com a
creients, si no deixem mai d’avançar cal al Crist, cap al coneixement cada
vegada més ple del seu misteri, del misteri de la salvació.
És la manera en que hàgim fet
aquest camí que se’ns tindrà en compte, com hàgim viscut la nostra fe en el
ressuscitat d’entre els morts, la nostra fe en aquell qui morí en pena dels
nostres pecats i ressuscità per fer-nos justos, a nosaltres que som febles i
defallim tant sovint.
En aquest camí de res no val
acumular riqueses, de res no valen els plaers mundans si els tenim com a única
meta i objectiu. Si ho creguéssim així aniríem ben errats, com aquell home ric
del qui ens ha parlat l’Evangeli.
Però si tot cristià està destinat
a recórrer, a viure aquest camí de fe amb passes segures; nosaltres a qui el
Senyor ens ha cridat a seguir-lo més de prop, encara hi estem més de
compromesos a fer camí, a fer-lo amb convenciment i que a cada tram que
recorreguem, la nostra fe es faci encara més forta, com s’hi feia la fe
d’Abraham, a qui denominem el nostre pare en la fe.
En haver respost a la crida del
Senyor som uns privilegiats de poder seguir-lo dedicant a aquesta tasca tota la
nostra vida; però precisament per això, perquè el Senyor ens ha fet aquest regal,
ens demana coherència, ens demana que visquem amb generositat i caritat la
nostra vida monàstica.
Hem de viure com ens diu sant
Benet a la Regla, no decantant-nos mai del mestratge de Jesús i perseverant
fins a la mort, per tal de poder merèixer de compartir el seu regne, per tal de
que se’ns tingui en compte haver cregut i haver viscut d’acord amb la nostra
fe.
Que l’Esperit Sant ens hi ajudi i
Maria ens hi sigui model.