dimarts, 24 d’octubre del 2023

Dimarts de la setmana XXIX durant l’any

 

Dimarts de la setmana XXIX durant l’any

Santa Maria de Vallbona

Dilluns 24 d’octubre de 2023

Rm 5,12.15b.17-19.20b-21, Salm 39,7.8.9.10.17 i Lc 12,35-38

 

Estar sempre a punt, això és al que ens convida el Senyor, ens convida a compartir la felicitat que tenen aquells que estant sempre vetllant. I a qui esperem? Per què l’esperem? Per qui vetllem? El Senyor és l’esperat, a Ell dediquem la nostra vetlla, perquè Ell ha de venir; no sabem quan, ni tampoc sabem com ho farà; però si que estem certs de que ha de venir, de que vindrà.

Aquest fou l’objecte, aquesta fou la finalitat de la seva encarnació; es feu home per tal de que un dia cadascun de nosaltres fos salvat, per tal de que tinguem l’oportunitat de ser salvats. Per això, com ens deia quest matí en la lectura del segon nocturn sant Antoni Maria Claret, l’amor de Crist ens estimula; ens sabem estimats per aquell qui ens ha fet el regal generós de la seva gràcia, per aquell que ens vol fer justos, aquell per qui hem estat absolts i per qui podem obtenir la vida, una vida vertadera, plena i eterna; com ens ha recordat l’Apòstol en la primera lectura.

La nostra vida de creients, la nostra vida de monges i de monjos no deixa de ser una vetlla, vetllem pregant-li i lloant-lo, preguem treballant en els nostres quefers diaris, vetllem meditant la seva Paraula. En definitiva ens preparem pel seu retorn, ens preparem pel seu encontre. Però aquesta espera no ha de ser mai angoixada, ha de ser sempre esperançada perquè a qui esperem és a aquell qui més ens estima, a aquell a qui arribà a fer-se petit, fins i tot a morir per amor a nosaltres.

I a aqurst amor hi hem de correspondre estimant-lo a Ell i als germans. És aquell bon zel del que ens parla sant Benet a la Regla, aquell bon zel del que ens parlava sant Antoni Maria Claret avui a Matines, un zel de debò, que és idèntic al qui estima, que és encès per l’amor.

La nostra espera ha de ser doncs una espera zelosa i alhora amorosa, procurant que els nostres germans i germanes de comunitat estiguin contents, siguin feliços o al menys procurar-ho en la mesura de les nostres possibilitats, que no quedi per nosaltres.

Mirem d’estar sempre a punt, amb el cos cenyit amb el cenyidor del bon zel i la llum ce la caritat i de l’amor ben encesos. Sols podrem estar així de preparats si fem la voluntat del Senyor, guardant la seva llei al fons del nostre cor, com ens ha dit el salmista. Estant alerta en tota ocasió moguts pel bon zel i desvetllats per l’amor a Déu i al proïsme.