Diumenge dins l'Octava de Nadal
Sagrada Família:
Jesús, Maria i Josep / Cicle B
Diumenge 31
de desembre de 2023
Capella de
Santa Caterina
Gn 15,1-6;21,1-3; Salm
104,1-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8.11-12.17-19 i Lc 2,22-40
Sant Pau VI parlava a Natzaret un ja llunyà any 1964 de la família formada per Josep, Maria i Jesús com d’una «lliçó de vida domèstica. Ensenyi Natzaret el que és la família, la seva comunió d'amor, la seva senzilla i austera bellesa, el seu caràcter sagrat i inviolable; ensenyi el dolç i insubstituïble que és la seva pedagogia; ensenyi el fonamental i insuperable de la seva sociologia.» De fet són poques les referències evangèliques a aquesta etapa de la vida de Jesús, el que habitualment es denomina com a vida oculta. Sabem de la torbació de Maria i dels dubtes de Josep abans de formar una família i és que la irrupció de Déu en els plans humans d’aquella parella havia trastocat la seva vida i de quina manera. També d’altres parelles al llarg de la història de la salvació havien vist com la seva vida canviava d’un dia per l’altre amb l’acció de Déu. Un exemple són Abram i Sara que d’estèrils passaren a ser els pares d’una descendència tant nombrosa com l’estelada. L’acció de Déu fou eficaç gràcies a que trobà fe en Abram, en Sara, en Josep i en Maria, i gràcies a la fe ells s’obriren a complir la voluntat de Déu.
Tenim en Josep i en Maria els models per excel·lència d’aquesta disponibilitat i no pas sense preguntar-se sobre com i quan serien les coses, però al cap i a la fi sempre amatents a complir la voluntat del Senyor. Josep i Maria són models de fe, model de família i alhora model de matrimoni. Escriu el Papa Francesc: «El matrimoni és una vocació, en tant que és una resposta a la crida específica a viure l'amor conjugal com a signe imperfecte de l'amor entre Crist i l'Església. Per tant, la decisió de casar-se i de crear una família ha de ser fruit d'un discerniment vocacional.» (Amoris Laetitia, 72). Malgrat la concepció excepcional de Jesús en el ventre de Maria, Josep i Maria visqueren la vocació matrimonial com una vertadera família i no deixaren de seguir els costums, els ritus que seguia tota família jueva observant. Acomplint la purificació de Maria i la presentació del nen al temple; peregrinant-hi després, però en cadascun d’aquests episodis apareix ja un anunci de que aquell no és un infant com els altres, de que aquell nen forma part del pla que Déu, el seu Pare, ha dissenyat per tal de portar a terme la redempció humana. I tot això Maria ho va guardant en el seu cor i tant la seva mare com el seu pare estaven meravellats d'això que es deia d'ell. Foren una família, certament atípica, però que anuncia el model de família que prefigura a la seva vegada l’Església. Escrivia sant Joan Pau II: «El matrimoni i la família cristiana edifiquen l'Església; en efecte, dins de la família la persona humana no sols és engendrada i progressivament introduïda, mitjançant l'educació, en la comunitat humana, sinó que mitjançant la regeneració pel baptisme i l'educació en la fe, és introduïda també en la família de Déu, que és l'Església.» (Familiaris consortio, 15).
En l’Evangeli d’avui amb Josep, Maria i el nen, ens surten al pas Simeó i Anna, dos personatges secundaris que tot i la seva avançada edat no havien perdut l’esperança de veure amb els seus propis ulls al Salvador. I tal com li havia promès l’Esperit Sant a Simeó, tal com demanava Anna tot pregant nit i dia al temple; veieren acomplerta la seva esperança. El Senyor recompensà la seva fe, una fe que malgrat semblar davant dels ulls dels altres un sense sentit, el tenia tot i així els seus ulls veieren a aquell qui era, qui és la salvació. La fe de Simeó i la d’Anna, la fe de Abram i de Sara, la fe de Josep i de Maria són models no pas inabastables sinó ben humans, ben propers. Deia Benet XVI que «María i Josep van educar a Jesús abans de res amb el seu exemple: en els seus pares va conèixer tota la bellesa de la fe, de l'amor a Déu i a la seva Llei.» (31 de desembre de 2006). En el sí d’aquesta família fou on Jesús creixia, es feia fort i entenimentat. Un model per a tots nosaltres. En paraules del Papa Francesc: «la família de Jesús, la de Natzaret és la família-model, en la qual totes les famílies del món poden trobar el seu sòlid punt de referència i una ferma inspiració.» (27 de desembre de 2020).