Nadal del Senyor
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2023
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
III - Jesús
«Praesepe iam fulget tuum».
«La menjadora resplendeix».
(Himne d’Advent)
Per tot bressol fusta i palla; les seves senyes són
uns bolquers i una menjadora. Aquest Salvador, que és el Messies el Senyor, ha
escollit per tron allí on mengen els animals, per coixí la palla, rebuig del
blat, i per palau una establia. Són signes del que ha de venir, perquè a la fi
de la seva missió tindrà per tron de nou la fusta, la fusta d’una creu i serà
comptat entre els rebutjats d’aquest món, comptat entre els delinqüents i
tractat com un més d’ells. En el moment de presentar la seva reialesa davant
del món el que ara és silenci i intimitat, serà burla i menyspreu. Aquest
infant que reposa en aquesta menjadora és el Fill unigènit de Déu, aquell que
és nascut del Pare abans de tots els segles, el qui és la llum que es revela a
les nacions, la glòria d'Israel, el seu poble, com el definirà l’ancià Simeó
(Cf. Lc 2,32).
La menjadora resplendeix en
la foscor de la nit, perquè allí hi reposa aquell qui és la llum, el qui «ja té la pala a les mans
per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà
la palla en un foc que no s'apaga.» (Lc 3,17) Allí, en la petitesa
d’una establia, s’hi ha revelat l’amor de Déu que vol salvar a tots els homes,
com ens ha dit l’Apòstol.
«lumenque non spirat novum».
«la nit exhala nova llum».
(Himne d’Advent)
Una llum envolta i esglaia als pastors que dormen al
ras guardant de nit el seu ramat; és l’anunci d’aquella altra llum que una
altra nit encegarà uns soldats que, també endormiscats com aquests pastors que
avui vigilen al bestiar, vigilaran un sepulcre, d’on naixerà la vida que no
s’acaba quan allí es manifesti la gloria de Déu en Jesucrist, el Fill. En el
silenci tranquil de la nit Déu actua, Déu es fa present. Aquesta nit la llum resplendeix en
la foscor, i la foscor no pot ofegar-la (Cf. Jn 1,5). La llum
que sorprèn als pastors és l’anunci de la llum nova, una llum que no és com cap
altra que hagi vist mai ningú abans. És la llum resplendor de la llum, que prové del Déu
veritable, nascut del Déu veritable.
«quod nulla nox interpolet».
«cap altra nit la pot desfer».
(Himne d’Advent)
Aquesta nit un llum resplendeix en el país tenebrós,
el jou pesat, la barra que encadenava, l’agulló que arriava han estat
trossejats per un noi que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. La
innocència d’un infant, la vulnerabilitat d’un nadó indefens són l’avantguarda
de l’acció més important de Déu en la història de la humanitat. Tot i la
senzillesa, tot i la simplicitat de l’escena, aquesta nit no podrà ser desfeta
per cap altra. Aquesta nit que representa la foscor en la que viu la humanitat,
que representa la tenebra de la mort i del pecat, ha estat trencada per un
infant posat en una menjadora, a l’aixopluc d’una establia perquè els pares no
han trobat lloc a l’hostal.
Jesús, el fill de Maria, el Fill de Déu neix ja com un
marginat més de la societat, ningú no s’ha apiadat d’aquella dona a qui se li
han complert els dies i està a punt d’anar de part. Ja des del primer moment
Déu fet home és deixat de costat pels seus. Ell és l’engendrat i no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare, pel qual tota cosa fou creada. I malgrat
això aquesta llum es rebutjada ja que els homes s'han estimat més la foscor que la
llum, perquè les seves obres eren dolentes (Cf. Jn 3,19). En aquesta nit tant sols
uns pocs, uns elegits, s’adonen de que aquesta llum mostra a qui és el príncep
de la pau, aquell que tindrà un principat immens sobre el que regnarà amb dret
i justícia.
«fideque iugi luceat».
«i amb fe constant persistirà».
(Himne d’Advent)
Hem de mirar aquesta nit amb els ulls de la fe. Davant
dels ulls no hi ha sinó un infant en bolquers posat en una menjadora, una mare
encara atordida pels dolors del part, un aparent pare sorprès encara per tot
plegat, uns pastors que encegats enmig de la nit hi han acudit sense saber ben
bé per què. Però la resta d’Israel, la resta del món ignora el que ha passat.
Davant dels ulls tenim al Salvador, al Messies, al Fill de Déu, Ell representa,
és la mostra viva i palpable de la immensitat de l’amor de Déu vers nosaltres,
un amor del qual no en serem mai prou dignes. Déu ens ha estimat fins a
l’extrem de fer-se home per mostrar-nos que des de la nostra humanitat finita i
fonedissa si seguim a Crist podrem participar de la seva mateixa divinitat. La
salvació ens ve per Jesucrist, aquest mateix que ara jeu en una menjadora,
aquell qui morirà en una creu, aquell qui reposarà en un sepulcre, aquell qui vencerà
la mort i vencent-la ens donarà la vida.
En paraules de sant Bernat: «Aquestes tres coses,
estimadíssims meus, assaboreixo en la meva ànima quan sento la bona nova del
naixement de Jesucrist, el Fill de Déu. Per què l’anomenem Jesús? Perquè
salvarà al seu poble de tots els seus pecats. I per què l’anomenem Crist?
Perquè farà podrir el jou del teu coll amb l'efusió de l'oli. Per què el Fill
de Déu es fa home? Perquè els homes es tornin fills de Déu. Qui pot resistir a
la seva voluntat? Si Jesús és el que perdona, qui s'atrevirà a condemnar? Si és
Crist el que cura, qui podrà ferir? Si el Fill de Déu és el qui enalteix, a qui
podrà humiliar.» (Sermó sobre l'anunci litúrgic del naixement del Senyor.)
«En la gruta de Betlem el cel i la terra es toquen,
l'infinit entra en el món, i a la humanitat se li obren de bat a bat les portes
de l'eterna herència divina. Amb la presència del "Déu amb
nosaltres", fins i tot la més fosca nit del dolor, de l'angoixa i del
desconcert queda superada i vençuda per sempre. El Verb encarnat, l'Emmanuel,
el "Déu amb nosaltres", és l'esperança de tota criatura fràgil, el
sentit de tota la història, el destí de tot el gènere humà.» (Sant Joan Pau II
23 de desembre de 1992)
Realment avui ens ha nascut el Salvador, que és el
Messies, el Senyor, aquell qui per nosaltres els homes i per la nostra salvació
ha davallat del cel, encarnat per obra de l’Esperit Sant en el ventre de la
Verge Maria i que nascut en una establia en una nit fosca ens porta la llum de
la salvació.