Paraules
al final del funeral Dr. Joan B. Culla i Clarà
Divendres 1 de desembre de 2023
Parròquia Sant Pere d'Octavià de Sant
Cugat del Vallès
Sa 3,1-9; Salm 22 i Jo 6,37-40
«Les ànimes dels justos estan en mans de Déu» ens ha dit el llibre de la Saviesa en el fragment escollit, com la resta de les lectures que hem llegit, pel mateix Dr. Culla perquè les escoltéssim ara i aquí tots plegats. Perdoneu l'expressió, però en Culla ho va deixar tot lligat i ben lligat, també aquesta cerimònia. La mort és sovint viscuda com una excepció, com quelcom que trenca la normalitat, quan de fet no hi ha res tant normal com morir; ho sabem tots ben bé però intentem oblidar-ho, mirem d’apartar la idea de la mort de les nostres vides i això fa que quan inevitablement ens arriba, quan ens toca de prop la visquem amb rebuig, intentem d’amagar-la o mirem de culpabilitzar-ne a algú per alleugerir així la nostra sensació d’impotència. Viure la mort, afrontar-la amb serenor i ser capaç de transmetre aquesta serenor i aquesta pau als qui ens envolten és ben bé un signe d’aquesta saviesa de la que ens parlava la primera lectura.
La vida d’en Joan B. Culla ha
estat tota ella guiada per la saviesa i la passió, una saviesa i una passió
sempre serena. La història contemporània com a vocació, la docència i el diàleg
com a mitjans per transmetre el que tenia a dir i a explicar i sempre al seu
costat la Imma, la seva esposa, la seva companya en tot i per tot. Acomiadem
avui aquí a un home d’una peça, que ha viscut amb intensitat, amb serenor i amb
rigor la seva vida, que sens dubte hauríem volgut tots més llarga.
En el multitudinari homenatge que
si li va tributar fa unes setmanes va acabar amb aquestes paraules la seva
intervenció «us estimo immensament a totes i a tots.
(...) m’acabeu de proporcionar l’equipatge més preciós que un pot portar en el
viatge que em resta per fer.» La mort viscuda com el viatge que ens
resta a tots per fer i que el nostre germà Joan Baptista, el Dr. Culla, en
Culla ha fet amb el millor equipatge que podia agafar per fer-lo, l’amor rebut
i l’amor donat; estimant i essent estimat. Déu és amor i hem escoltat en
l’Evangeli segons sant Joan que Déu no traurà pas fora ningú que vagi a Ell, perquè
la voluntat del Pare és que tots els qui veuen i creuen en el Fill tinguin vida
eterna i sols es pot creure estimant a Déu i als altres.
El Dr. Culla ens ha donat amb la
seva mort una darrera lliçó i ha estat una lliçó que ben bé podríem qualificar
de magistral. Acceptant la irreversibilitat de la seva malaltia, acomiadant-se
d’uns i d’altres, planificant i preparant podríem dir que fins al darrer detall
aquest final. Però estem certs de que no és pas un final, és un punt i a part,
és el començament d’una nova vida, d’un nou món com es titula una de les peces
musicals per ell escollida, d’aquella vida que Crist, que no vol perdre res del
que el Pare li ha donat, ens dona per la
seva resurrecció. Podríem dir que en Joan B. Culla al llarg de la seva vida ha valorat
a molts, ha examinat molts alumnes, ha analitzat molts personatges i situacions
històriques. Ara li ha arribat el seu de judici i al seu examen final, a la
maleta hi porta el millor que hi pot portar, aquest amor que va donar i que va
rebre i això és el vertaderament important, perquè com diu sant Joan de la Creu
al capvespre ens examinaran en l’amor, no pas de res més.
De la vida del Dr. Culla en
queden i en quedaran moltes coses: llibres, articles, aportacions i
investigacions, el record en els seus; quedarà el ressò de moltes de les seves
lliçons, ell que ajudà a formar tants i tants periodistes; o de les seves
opinions, ell que participà en tantes tertúlies i debats. Però de totes les
lliçons que ha donat, la darrera, la seva manera serena, digne i lúcida
d’afrontar la mort ha estat la més magistral de totes; la lliçó definitiva d’un
home d’una peça, que ha sabut viure i ha sabut morir. Ha sabut viure estimant
tantes coses i a tantes persones i ha sabut morir amb esperança, amb aquella
esperança que dona la fe viscuda com ell l’ha viscuda, amb profunditat i
serenament.
El Dr. Culla pot ben bé dir com
l’Apòstol Pau: «ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon
combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.» (2 Tm 4, 6-7).
Preguem pel nostre germà Joan
Baptista, perquè el Senyor l’aculli amb amor, i alhora donem gràcies pel do de
la seva vida, per tot el que ens ha deixat i per aquesta darrera lliçó que va
molt més enllà de cap altra que hagi pogut mai impartit. Vivint amb fortalesa,
serenor i esperança aquí a la terra fins al darrera alè i posada l’esperança més
enllà d’aquest món.
Que aquesta seva esperança es
vegi ara acomplerta en tota la seva plenitud és el que demanem ara i aquí al
Senyor.