Nadal del Senyor
Missa
vespertina de la vigília
24
de desembre de 2023
Oratori
de la Mare de Déu dels Dolors a la infermeria de Poblet
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27
i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt
1,1-25
Josep és l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat
el Messies. Aquesta senzilla descripció situa a un personatge en un lloc
destacat en la genealogia de Jesús, el Messies, el Fill de David, fill
d’Abraham. Josep és sempre un personatge en segon pla, com si estigués en tot
moment un pas enrere, cedint el protagonisme a Maria, la seva esposa, i a
Jesús, el seu fill davant del món. Ell sap, així li ha estat revelat, que la
seva missió és la de custodiar a aquest infant que neix de Maria d’una manera
singular, la seva concepció, el seu engendrament dins del ventre de Maria sols
es pot explicar pe l’acció de Déu.
El Senyor Déu estima al seu poble, de fet no l’ha abandonat
mai, sempre ha estat el poble el qui li ha estat infidel. Però Déu no perd mai
la paciència, espera sempre i sap que a la fi sortirà guanyant, que és qüestió
d’esperar el lloc i el moment oportú. Déu a més no trenca amb els seus elegits,
malgrat les seves infidelitats, així entronca amb David a aquell qui és el
Messies i ho fa per mitjà de Josep, de la seva descendència.
En aquest llarg procés d’espera hi hagut de tot, fidelitats
i infidelitats, però Déu manté per sempre el seu amor, l’aliança que ha fet amb
el seu poble és perpètua. D’aquí que el salvador sigui donat a Israel de la
descendència de David, sigui de la soca de Jessè.
Escriu el Papa Francesc: «La grandesa de sant Josep consisteix en el fet que va ser l'espòs de
María i el pare de Jesús. Com a tal, «va entrar en el servei de tota l'economia
de l'encarnació», com diu sant Joan Crisòstom» (Patris Corde, 1). La
vida de Josep és una altra vida dedicada al servei, com la de Maria, una vida a
la que li cal la renúncia dels seus plans, de la seva voluntat, per fer
únicament i exclusivament la voluntat de Déu. Josep en quedar Maria embarassada
la volia repudiar en secret, Déu li comunicà que tenia una missió a complir i
ell renunciant a la seva voluntat, a la seva comoditat i qui sap si a la seva
bona reputació, acollí a Maria i al nen i en fou davant del món el seu pare.
En paraules de sant Joan Pau II Josep: «ha estat cridat per Déu per a servir directament a la persona i a la missió de Jesús mitjançant l'exercici de la seva paternitat; d'aquesta manera ell coopera en la plenitud dels temps en el gran misteri de la redempció i és veritablement ministre de la salvació» (Redemptoris Custos, 14).
En aquesta nit de Nadal fixem la nostra mirada en
Josep, en aquest home prudent, just, observant i fervorós, aquell qui acollint
a Maria i al fill que aquesta portava en les entranyes, mogut sempre per
l’amor. Escriu el Papa Francesc: «La lògica de l'amor és sempre una lògica de
llibertat, i Josep va ser capaç d'estimar d'una manera extraordinàriament
lliure. Mai es va posar en el centre. Va saber com descentrar-se, per a posar a
María i a Jesús en el centre de la seva vida.» (Patris Corde, 7).