dilluns, 1 de gener del 2024

Octava de Nadal, Solemnitat de la Mare de Déu

 

Octava de Nadal

Solemnitat de la Mare de Déu

Dilluns 1 de gener de 2024

Capella de Santa Caterina

Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7 i Lc 2,16-21

La litúrgia d’aquests dies de Nadal ens va centrant la mirada en diverses escenes. És com si tinguéssim davant dels ulls un gran pessebre i anéssim fixant la vista en les diverses escenes i aquestes ens convidessin a reflexionar sobre el que representen. La vigília de Nadal en la genealogia de Jesús, és Josep qui agafa el protagonisme; se’ns vol mostrar que les escriptures s’acompleixen i el Messies serà part del llinatge de David. La nit de Nadal l’escena dels pastors i de l’establia ens mostren un Messies nascut en la marginalitat, fill d’uns pares que ni lloc han trobat a l’hostal, anunciat a uns pastors, els darrers dins l’escala social d’Israel; tot plegat ens mostra l’opció preferencial pels pobres i pels pecadors de Crist. En paraules del Papa Francesc: «Van ser precisament ells, i no els savis ni molt menys els poderosos, els qui van reconèixer en primer lloc al Déu proper, al Déu que va arribar pobre i estimava estar amb els pobres. L'Evangeli subratlla dels pastors, sobretot, dos gestos molt senzills, que, malgrat això, no sempre són fàcils. Els pastors van anar i van veure. Dos gestos: anar i veure.» (1 de gener de 2023). Aquest “anar i veure” dels pastors ens convida a nosaltres a anar vers Crist i veure’l, seguint allò que Ell digué als primers deixebles « Veniu i ho veureu. » (Cf. Jn 1,39).

El dia de Nadal se’ns presenta el fort contingut teològic de la Paraula, origen de tot, feta carn, feta home, es vol cridar la nostra atenció sobre el vertader sentit del Nadal, la redempció humana que estava en la ment de Déu des de la caiguda de l’home al paradís. Ahir la festivitat de la Sagrada Família ens posava el centre d’atenció en Josep, Maria i Jesús com a nucli familiar, model per a nosaltres; l’atenció se centrava en l’establia i en aquests seus estadants ocasionals. El dia de l’Epifania amb les figures dels mags es vol cridar la nostra atenció sobre la universalitat de la salvació; una vertadera teofania que la litúrgia relaciona amb les noces de Canà i el baptisme al Jordà. Avui tota l’atenció se centra en Maria, la mare. De nou escoltem el relat de Betlem, però ara centrat en com el viu Maria, conservant tot el que veu i escolta en el seu cor i meditant-ho. És una bona manera de començar l’any civil centrant la nostra mirada en Maria, aquella noia de Natzaret a qui la vida canvià en un instant. Abans de rebre a l’àngel tot transcorria per a ella com ho havia previst, estava promesa, formaria una família i vindrien fills si el Senyor beneïa la seva unió. Després, quan l’àngel es retirà tot s’havia trasbalsat i Maria passava a ser  part i una part molt important del pla de salvació de Déu. Maria rebé la benedicció de Déu, aquella que aquest havia anunciat a Moisès. El mateix àngel li havia dit a Maria que Déu la guardava, de fet l’estava guardant des de la seva mateixa concepció per tal de que esdevingués mare de Jesús, mare de Déu per obra de l’Esperit Sant, mare del Fill de Déu fet home. En Maria el temps arribava a la seva plenitud i ho feia de manera discreta, silenciosa, en la intimitat d’una humil casa de Natzaret.

Maria anava acumulant molts records per meditar, la seva vida anava de sorpresa en sorpresa, però sempre confiada, sempre oberta a fer el que Déu li manava de fer. Així naixia el Fill de Déu, nascut d’una dona, nascut sota la Llei per rescatar els qui vivien sota la Llei, com ens ha dit l’Apòstol. El Nadal més enllà de la dolcesa comercialitzada amb la que l’hem adulterat, és una part i molt important del relat de la redempció. La creu i el sepulcre buit passen primer per Betlem, per Egipte i per Natzaret. I en tots aquests llocs hi ha present Maria, a vegades adolorida, a vegades confosa, a vegades més deixeble que mare  i a vegades més mare que deixeble; però Maria és sempre una figura excepcional, imprescindible del pla de salvació. «Avui l'Església venera especialment la Maternitat de María. Aquest és com un missatge final de l'octava del Nadal del Senyor. El naixement fa referència sempre a la qui ha engendrat, a la qui dona la vida, a la qui dona al món a l'Home.» (Sant Joan Pau II, 1 de gener de 1979). Fixem l’atenció avui de manera molt especial en Maria com a mare de Jesús, com a Mare de Déu i com a mare de l’Església, la nostra mare.