Diumenge
VI de Pasqua / Cicle A
Parròquia de Sant Julià i Santa
Basilissa a Ordis
Festa de la gent gran
Diumenge 10 de maig de 2026
Fets 8,5-8.14-17; Salm
65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20; 1Pe 3,15-18 i Jo 14,15-21
Sempre a punt per donar una resposta a qui ens demani la raó de la nostra esperança, ens ha dit sant Pere. La fe ens porta esperança, amplia la nostra mirada més enllà del que ara i aquí veiem, Si ens limitéssim a viure tat sols amb perspectives humanes certament que tindríem moments de joia, tota vida en té en general, però els moments més foscos i viure el pas dels anys amb la sola perspectiva de que ens porten al no res, seria ben depriment.
Els deixebles anaven anunciant la bona nova de l'Evangeli, anaven anunciant a Crist ressuscitat i el mostraven com la raó, el fonament de la seva esperança. Segurament que els qui els escoltaven els sonava estrany tot plegat. Un Déu que s’havia fet home, que havia passat desapercebut pel món i que a més havia acabat clavat en una creu no sonava massa atractiu. El que hagués ressuscitat tampoc semblava massa creïble. La predicació dels apòstols avançava poc a poc. Era a vegades una evangelització encara incompleta, ja que mancava la força de l'Esperit. Tant sols, ens diuen els Fets dels apòstols, havien estat batejats en el nom de Jesús i era necessari que rebessin l’Esperit Sant. Seran Pere i Joan els encarregats d’imposar-los les dues mans i amb la senzillesa d’aquest gest fer-los partícips la gràcia de l'Esperit Sant. Talment com ho fem encara avui en administrar el sagrament de la confirmació que aquestes setmanes reben tant joves de les nostres parròquies. La conversió necessita d’aquesta triple faceta: L’acolliment de la Paraula de Déu, el baptisme i la força L'Esperit Sant.
Aquesta força de l’Esperit sant és la que ens empeny a tenir una actitud generosa sempre a punt per donar una resposta a tot aquell que ens demani raó de la nostra esperança. Avui més necessari que mai donar raó de la nostra esperança que es fonamenta en l'Evangeli, en la persona de Crist.
També a nosaltres, com a aquells que escoltaven als apòstols, ens sorgeixen preguntes, dubtes i hem de buscar la resposta en la figura del Crist ressuscitat, ajudats per la força de l'Esperit, la força necessària per a traslladar un missatge d'esperança, que és sempre un missatge d'amor, d’aquell amor que ve de Déu que ens estimà tant com per a enviar al seu fill per a ser com nosaltres, excepte en el pecat, i compartir així les nostres pors, les nostres angoixes, les nostres incerteses, el nostre dolor.
Envigorits per la força del Crist ressuscitat, esperançats per la seva gloriosa ascensió vers al Pare del cel i il·luminats per la llum de l’Esperit Sant; celebrem avui amb joia el memorial del Senyor, el record de la seva admirable resurrecció que és motiu de joia i d’esperança; sempre ho és, en cada moment de la nostra vida i avui a nosaltres, conscients de la seva força, ens toca ser-ne testimonis de la manera que puguem, davant dels altres. Vosaltres avis hi teniu molt a dir, teniu un paper de referents en la fe per als vostres nets, no hi renuncieu, sigueu amb respecte als pares, però que els vostres nets vegin en vosaltres aquesta esperança és molt important i si us pregunten quina és la raó digueu “la meva fe en Crist i l’amor que El em mou a tenir per a tots”. Com diu el papa Lleó XIV: «Transmetem amb amor la fe que hem viscut durant tants anys, en la família i en les trobades quotidianes; lloem sempre a Déu per la seva benevolència, conreant la unitat amb els nostres estimats.» (Missatge V Jornada dels avis).