Exèquies
Mossèn Josep Lafont i Puigbert
Parròquia de sant Josep a Girona
Dilluns 11 de maig de 2026
Ap 20,11-21,1; Salm 129,1-2.3-4.5-6a.6b-7.8
i Jo 14,1-6
Escoltàvem tot just ahir en l’Ofici
de lectura la primera carta de sant Joan que ens deia que: «Si afirmàvem que no
tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en
nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, Ell, que és fidel i
just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal.» (1Jo 1,8-9)
I és aquest el sentit de la nostra
pregària pels difunts que l’Església ens planteja com a sufragi, no pas com a glosa
laudatòria del molt que també fem de bé al llarg de la nostra vida.
Així ha sigut la vida de Mossèn Josep
Lafont, un constant servei a l’Església viscut des de la feblesa humana, com ho
és la de qualsevol de nosaltres. Ha servit durant seixanta set anys el
ministeri presbiteral des de que fou ordenat pel bisbe Josep Cartañà. Anys
viscuts a Llagostera, Girona, Belloch d’Aro, Romanyà i Solius i molt
especialment a Calonge i Sant Antoni de Calonge.
Ara ha arribat per a ell, com
arribarà per a tots nosaltres, el moment en que serà jutjat segons les seves
obres, com hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi. Per això demanem per a
ell la misericòrdia de Déu i que el Senyor li doni el goig de veure aquest cel
i aquesta terra nova que Crist ens ha guanyat amb la seva mort i resurrecció i
que Mossèn Josep predicà i en el que cregué profundament.
En aquest moment moguts per la
confiança, ens cal seguir allò que Jesús ens ha dit en l’Evangeli, que els
nostres cors s’asserenin. Asserenats i confiats en que a la casa del Pare hi ha
lloc per a tots, que Crist ha vingut al món per a prendre’ns a casa seva i que la
seva voluntat és que visquem per sempre més allà on Ell està.
Mossèn Josep ha cregut en Crist, ha
cregut que Ell és el camí, la veritat i la vida i ha lluitat al llarg de la
seva vida predicant-ho, per poder ell mateix arribar al Pare per aquest camí
que és Crist.
Avui l’encomanem en la nostra
pregària, serena i confiada, com ho ha estat la mort de Mossèn Josep que s’ha
preparat per aquest moment amb serenor, reconeixent la seva feblesa humana i
confiant en la bondat del Pare al qui ara li demanem que posant en la balança
tot allò que el nostre germà ha fet de bo, que és molt, li permeti decantar-la
cap al costat que porta a la gloria.
La gloria, la vida eterna, el cel no
ens el guanyem pas nosaltres, és un regal del Senyor, un do de Déu, una gràcia.
«Si tinguéssiu en compte les culpes, qui es podria sostenir?» hem escoltar dir
al salmista que tot seguit expressa la seva confiança en el perdó i l’amor de
Déu.
És ben cert el que escriu sant Pau: «Veig
que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: no faig el bé que
voldria, sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,18-19). És la lluita constant en
les nostres vides.
I al llarg del nostre pas per la
terra ensopeguem de pensament, paraula, obra o omissió, des del més sant al més
pecador, si és que una qualificació tal es pot establir. Per això al llarg de
la nostra vida de creients el Senyor ens permet de reconciliar-nos-hi i
l’Església ens hi posa el mitjà, el sagrament de la penitència.
Així quan el Senyor ens crida a la
seva presència i ens arriba el moment del judici ja ens hem anat desprenent de
tot el fang que ens ha pogut embrutar per tal de presentar-nos davant del Pare el
més nets possible, ens hi presentem amb aquesta certesa i aquesta confiança en
la misericòrdia que sols un pare com ho és el nostre pot mostrar.
Gràcies Mossèn Josep pel vostre
servei a l’Església de Girona. Avui us encomanem en la nostra pregària i ho fem
especialment aquí en aquesta Eucaristia. Demanem al Pare que us rebi com aquell
pare misericordiós que guaitava dia rere dia el retorn del seu fill que
anomenem pròdig.
Tots som fills pròdigs i tots estem necessitats de la misericòrdia del Pare en la que creiem, confiem i a la que ens adrecem demanant pel nostre germà Mossèn Josep Lafont la vida eterna que Crist ens ha guanyat morint a la creu, ressuscitant del sepulcre i pujant al cel on seu a la dreta del Pare. Mossèn Josep que el Senyor us concedeixi un bol cel.