Diumenge
XXIII durant l'any / Cicle A
Parroquia de Sant Genís de Torroella
de Montgrí
Dissabte 12 de setembre de 2026
Parroquia de Sant Cebrià a Flaçà
Diumenge 13 de setembre de 2026
Sir 27,30-28,7; Salm 102,1-2.3-4.9-10.11-12;
Rm 14,7-9 i Mt 18,21-35
Avui estimats feu un pas important en la vostra vida de fe, la confirmeu
davant d’aquesta comunitat que representa al conjunt de l’Església. Si un dia
vau ser batejats i van ser els vostres pares i padrins els qui van manifestar
la vostra fe davant de Déu i de l’Església avui sou vosaltres mateixos els qui
ho feu. Ells, els vostres pares i padrins, es van comprometre a educar-vos en
la fe de Crist i per això i havent fet camí en aquesta vostra comunitat
parroquial avui demaneu de rebre el do de l’Esperit sant, aquell mateix que van
rebre els apòstols el dia de la Pentecosta.
El baptisme i la confirmació són dues etapes de la vida en Déu. Pel baptisme naixem a una vida nova, no és tant sols un símbol, és i ha de ser realment una transformació. Pel baptisme Déu és fa present en nosaltres i passem a participar de la seva mort i de la seva resurrecció. Ho hem escoltat en les paraules de sant Pau, vivim i morim per al Senyor i som del Senyor i aquest és un compromís molt important. Avui per la confirmació confirmeu aquell primer do que vau rebre pel baptisme i així aquestes dues etapes d’un mateix do us fan entrar amb plenitud en la dinàmica de la fe en Crist.
Aquesta fe nostra no és quelcom superficial, ha d’entrar en els nostres cors i ha d’omplir de sentit tota la nostra vida. Ho hem escoltat en les lectures d’aquest diumenge. Jesús fill de Sira ens convida a no irritar-nos, a no guardar rancúnia, a perdonar als altres el mal que ens facin i a fer-ho moguts pels manaments de la llei del Senyor que ens comprometem a viure molt més que a guardar-los. El nostre perdó no ha de tenir límits, ho hem escoltat en l’Evangeli. Els deixebles volien saber fins a quantes vegades hem de perdonar.
És aquesta una temptació que tenim tots, perdonar potser sí que ho volem fer, però amb uns límits, responent a aquella frase col·loquial del «fins aquí hem arribat» o del «per aquí ja no hi passo». Són reaccions ben humanes que compartim amb els mateixos apòstols. Però Jesús va molt més enllà, ens diu que hem de perdonar setanta vegades set, és a dir tantes vegades com calgui i això ens costa de viure-ho respecte als altres. Ens costa perquè sovint oblidem que també nosaltres estem necessitats de perdó.
«Hem d'aprendre a mirar el perdó, poderosa medicina contra el mal que sana les nostres ferides interiors, com alguna cosa que forma part d'un procés, d'un camí. (...) És un camí llarg, és un procés que requereix molta paciència, és un treball que hem de fer amb nosaltres mateixos, tant personalment com per mitjà d'altres itineraris d'acompanyament i també de reconciliació interior. I és necessari no desanimar-se: en el perdó s'avança amb petits passos.» Ens ho deia el papa Lleó XIV en la vetlla de pregària a l’estadi olímpic de Barcelona el passat 9 de juny.
Ens costa perdonar, certament però per això precisament, per viure en plenitud la nostra fe, ens cal la força de l’Esperit Sant, aquesta que avui rebeu. Sigueu doncs valents, apostar per Crist és la millor aposta que podem fer en la nostra vida. Implica compromisos, com el de saber perdonar i saber demanar perdó, com el d’estimar fins i tot als qui no ens estimen i així tants d’altres que anem escoltant al llarg de l’any de boca de Jesús en l’Evangeli.
Tot plegat es resumeix en els dos grans manaments que ens va deixar Jesús: Estimar a Déu i estimar als altres. A viure així la vostra fe, a viure així el vostre compromís amb Crist us hi ajudarà el do de l’Esperit Sant que avui rebeu.
Viure en Crist no és fàcil, és un compromís exigent, amb les nostres soles forces no en tenim prou. Per això ens cal la força de l’Esperit Sant. Que aquesta us acompanyi a tots vosaltres i a nosaltres també.