Diumenge
XXXII durant l'any / Cicle A
Confirmacions a la Parròquia de Sant Martí de Tours a Arenys de Munt i
a la
Dissabte
7 i diumenge 8 de novembre de 2026
Sa
6,12-16; Salm 62,2.3-4.5.6.7-8; 1Te 4,13-18 i Mt 25,1-13
Aquest
diumenge les lectures ens conviden a estar atents, a no deixar les coses per
darrera hora. Aquelles noies a les que els hi mancava prou oli van pensar que
tindrien prou temps per anar a buscar oli si arribat el cas el nuvi arribava i
mentrestant podien dormir tranquil·les. Hi ha coses que no podem deixar per més
endavant, hi ha coses que necessiten la nostra atenció de manera continuada
coses a les que sempre hem d’estar vigilants. Aquesta idea la podem aplicar en
la nostra vida als estudis, a la feina o a les relacions d’amistat; cuidant
totes aquestes coses dia a dia i no deixar-ho tot per al darrer moment perquè
ves a saber si llavors tindrem prou temps o estaran al nostre abast les coses
que ens caldran.
No
deixar-ho tot per al darrer moment també és important, de fet és molt
important, en la nostra relació amb Déu. Estar a punt, estar preparats, tenir
el cor despert i disposat a trobar-se amb el Senyor ha de ser la nostra actitud
davant de Déu. Les lectures ens conviden doncs a no deixar mai de cercar a Déu,
a no donar mai per acabat el vostre camí de fe. Avui rebeu el sagrament de la
confirmació, confirmeu la vostra fe davant d’aquesta comunitat que representa
al conjunt de l’Església. La confirmació no és pas el punt final d'una etapa de
la vostra vida cristiana, ni tant sols un punt i apart, com si ja no us calgués
continuar caminant. Avui comenceu una nova etapa i assumiu amb més plenitud i
consciència la vostra condició de cristians, manifestant davant de l’Església
la vostra fe. Ho feu lliurament, ja no són els vostres pares o padrins els qui
ho fan per vosaltres, avui sou vosaltres mateixos els qui proclameu la vostra
fe. Feu un pas endavant i dieu com el salmista: «Tot jo tinc set de vós,
Senyor, Déu meu». Una set que mai no s’acaba de saciar i potser que encara no
sapigueu posar nom a aquesta set; potser us assaltin dubtes sobre quin sentit
té creure, per què cal pregar, per què cal participar en l’Eucaristia o què us
aporta Crist a la vostra vida. La fe no consisteix a tenir totes les respostes,
sinó a saber cap a qui hem de dirigir la nostra mirada, cap a Crist, que ens
coneix, ens estima i ens crida pel nostre nom.
No
n'hi ha prou d'haver començat bé, no n'hi ha prou d'haver rebut el baptisme, no
n'hi ha prou d'haver fet catequesi o de participar en les celebracions. La fe
és una realitat viva que cal alimentar, que cal mantenir encesa, que necessita
perseverança i constància. El camí cap a Crist car anar recorrent-lo dia a dia,
pas a pas, sense aturar-nos, sense afluixar el pas. Això no sempre és fàcil,
ens cal ajuda i per mantenir el pas rebeu avui el do de l'Esperit Sant. Ell us
ajudarà a viure com a vertaders deixebles de Crist perquè l’Esperit Sant
transforma la nostra vida, com ho va fer amb els apòstols el dia de la
Pentecosta.
En la
nostra vida de fe hi ha moments en que, com aquelles noies imprudents, ens
adormim. Moments en els que ens sembla que Déu no ens escolta, que triga massa
a respondre’ns. Perquè en la fe, com en la vida, hi ha moments d'entusiasme i
moments de sequera, moments en què tot sembla clar i moments en què ens costa
trobar el sentit de les coses. La fe no ens estalvia aquestes experiències,
però ens dona una certesa: Crist mai no ens abandona i amb Ell la força de
l’Esperit Sant. Fins i tot, com ens diu sant Pau ens dona esperança davant la
mort. La nostra fe no és simple consol davant les dificultats de la vida, la
nostra fe té un rostre concret: Jesús, el Fill de Déu fet home, que ha vençut
la mort i ens ha obert les portes de la vida eterna.
Aquesta és la nostra gran esperança. Avui l'Esperit davalla sobre vosaltres, quan potser no sabeu encara tot el que la vida us demanarà, quins camins haureu de recórrer, quines decisions haureu de prendre o quines dificultats us sortiran al pas. Però sapigueu que no estareu mai sols. El Senyor estarà sempre amb vosaltres. Per això ens cal no adormir-nos, vetllar sempre, és a dir estimar-lo sempre i estimar als germans i germanes. Si estimeu no tingueu por de creure, no tingueu por de mostrar la vostra fe, encara que potser no tothom l'entengui o la comparteixi. En definitiva no tingueu por d’estimar, de viure segons l'Evangeli i de ser seguidors de Crist.