Diumenge de Pasqua: la resurrecció del Senyor
Vetlla pasqual / Cicle C
26 de març de 2016
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba
3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Lc 24,1-12
Les
dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea, seguiren el seu cos fins al
sepulcre, el van veure i veieren també com hi dipositaven Jesús: Per observar
el repòs del dissabte esperaren al diumenge per tornar-hi i acabar el que
s’havien deixat per fer, preparar el cos per la sepultura. Jesús ha acceptat el
camí de la mort fins al final, un camí aparentment amarg, sense més esperança
que un sepulcre ple. Les dones cerquen un mort però no el troben, perquè no
poden buscar aquell qui viu entre els morts. El sepulcre és buit.
Aquest
és el primer i més evident signe de la resurrecció; aquell cos mort a la creu
que elles havien vist dipositar, no està al lloc on l’havien deixat. Heus aquí
una evidència. Les dones es pregunten quina pot ser la causa i la resposta els
ve per la fe; dos homes amb vestits resplendents els anuncien el que no han
sabut interpretar, tot i que el mateix Jesús els ho havia anunciat: Crist ha
ressuscitat. És el primer signe i les que n’han estat testimonis no són
cregudes pels apòstols, a ells això els sembla una quimera. Pere inicia el
primer el camí particular vers la fe en la resurrecció de Crist; corre al
sepulcre, el veu buit i, com abans que ell les dones, es pregunta que ha pogut
succeir. Les dones i Pere han vist, però encara no han cregut, fan el primer
pas en el camí de la fe i la vida de fe es fonamenta en l’amor. Ara es
pregunten sense descartar cap hipòtesis ni humana ni transcendent davant la
tomba que singularment és buida, el cos no hi és i el llençol està tot ben
plegat.
Durant
quaranta dies el ressuscitat s’apareixerà, parlarà i menjarà amb els seus; però
això serà després de que vegin i creguin. Crist ressuscitat no és com Llàtzer,
un retornat a la vida mortal; no és una fantasma que pertany al regne dels
morts; els encontres amb el Ressuscitat no són unes experiències místiques. La
resurrecció és un esdeveniment dins de la història que trenca amb l’àmbit
històric i va molt més enllà. No és un esdeveniment històric com ho han estat
el naixement de Jesús, els seus miracles, la seva predicació, la seva passió i la seva mort; és quelcom
completament nou. Amb la resurrecció de Crist la vida de l’ésser humà s’obre a
una nova dimensió, Jesús pertany ara del tot a l’esfera divina i eterna, en cos
i ànima.
Aquesta
nit és diferent a totes les altres nits. Perquè si una nit el Fill de Déu fet home, nasqué com un infant, avui, aquesta
nit, que sempre és present, mai passat, ni futur; escoltant la Paraula i
participant del misteri de la tomba buida tenim part en la victòria de Crist
sobre la mort i el dret a poder viure amb Ell en Déu. Aquesta és la nit que
s’ha fet tota claror com el dia. Ni Abraham, ni Moisès, ni cap dels profetes
veieren això, la victòria de la vida sobre la mort. Ara tots hem passat amb
Crist i per Crist de la mort a la vida. Si escoltem els testimonis amb el cor i l’orella atenta i ens obrim als
signes amb els quals Crist dona fe d’ells i de si mateix, aleshores, sols
aleshores veurem i creurem. Correm com les dones i Pere vers el sepulcre portem-hi
els aromes de la compassió, de la discreció i de l’amor, sols aleshores el
trobarem buit i cercarem a aquell qui viu.
Perquè
Ell és la resurrecció i la vida, els qui creiem en Ell encara que morim viurem i
tots aquells que vivim i creiem en Ell, no morirem mai més. Ell vertaderament
ha ressuscitat. Ho creiem, això?[1]