Dijous Sant: Missa vespertina de la Cena del Senyor
24 de març de 2016
Ex 12,1-8.11-14; Salm 115,12-13.15-16.17-18; 1C 11,23-26; Jo 13,1-15
Ha
arribat l’hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare, l’hora de retornar al Pare
per acomplir la missió redemptora per la qual el Fill de Déu es feu home. Estem
al darrer sopar, Jesús trenca amb allò establert, l’acció de Jesús no respon a
cap ritual pràctic, el seu és un gest fruit d’una decisió lliure, vol expressar
amb un llenguatge ben expressiu, el llenguatge dels gestos, l’acompliment de la
profecia en Ell acomplerta i el seu significat va més enllà de l’acció
realitzada, expressa la identitat de Jesús com el qui es lliura pels altres, el
qui serveix; un servei fruit de l’amor que és la conclusió, el missatge, el
resum de tota l’acció de Jesús, el mestre i Senyor com fan bé d’anomenar-lo i
que ara assumeix el paper de servent. Jesús ha volgut que els dotze
comparteixin amb Ell un sol pa i un sol calze. Un sopar que no prendrà tot el
seu sentit fins el diumenge al matí quan el sepulcre apareixerà buit. Arribada
l’hora, en un gest sorprenent Jesús actua com el servent, Ell que seu a taula, que
presideix l’àpat, que ha donat als seus deixebles les instruccions per preparar
el sopar i amb tot decideix actuar com qui serveix i fent-ho trenca normes i
convencions. Un gest que encaixa amb una vida concebuda com a servei i
humilitat per això el quart Evangeli ens el presenta com a quelcom que revela
la comprensió més íntima i profunda de Jesús, la manifestació del seu amor. Però
ara els seus no entenen això que fa, ho entendran després; tot i que el
missatge és clar, Ell ha donat exemple i l’ha donat perquè fem com Ell ha fet.
Jesús ha fet de la seva vida una vida de servei als altres i ara, arribada l’hora,
paraules i fets formen un tot inseparable. La benedicció i l’acció de gràcies
precedeixen la partició del pa i l’oferiment de la copa; tot té un sentit de
donació personal. La donació de la seva vida que prefiguren la universalitat de
la salvació per a tots aquells que mengin i beguin de la font de salvació. I un
gest de servei s’uneix a aquesta nova aliança i caracteritza el darrer sopar,
un gest de Jesús sobtat, sorprenent i significatiu; un gest central,
paradigmàtic de tota la seva vida. Així Jesús mostra com ha entès la seva missió,
com entén la seva mort, com un compartir el seu amor servint. Una donació i un
servei que expliquen la vida de Jesús i ens projecten cap al banquet del Regne.
Són fruit de l’amor, de la caritat, de la misericòrdia; del seu amor fins a l’extrem. Essent gran,
essent el Fill de Déu, es fa servidor, servint mort, morint ressuscitarà. Ens
ha donat exemple perquè nosaltres ho fem tal com Ell ens ho ha fet. El Senyor ens
neteja amb la força del seu amor, un amor fins a l’extrem. Rentar-nos els peus els
uns als altres significa sobretot perdonar-nos permanentment, tornar a començar
junts sempre de nou, encara que ens pugui semblar inútil. Significa perdonar-nos
els uns als altres suportant mútuament les flaqueses dels altres i acceptant que els altres suportin les
nostres; compartint la força de la paraula de Déu i participant i fent
participar de l'amor de Déu, un amor fins a l’extrem. És el manament nou que
ens dona el Senyor: Que ens estimem els uns al altres tal com Ell ens ha
estimat, que fem tal com Ell ens ha fet, que seguim el seu exemple.
Rebent el cos i la sang de Crist compartim de la seva mort i resurrecció,
imitant el seu gest de servei participem de la seva salvació.