Dissabte setmana XII durant
l’any
1 de juliol de 2017
Gn 18,1-15; Salm Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55; Mt 8,5-17
El dia era xafogós i Abraham seia a la porta de
la seva tenda, alçant la mirada es veié sorprès per la presència de tres homes
aturats davant d’ell i s’espavilà a atendre als nouvinguts amb la cortesia que
mana el Senyor Déu d’Israel, com la que mana sant Benet als monjos.
En sentir
el relat d’aquesta escena a la porta de la tenda d’Abraham ens ve de seguida a
la memòria la icona de la Trinitat de Peter Rublev. L’artista reflexa
que estem davant d’una teofania, d’una manifestació de Déu trinitat, un moment
d'una gran transcendència. Abraham ja ha rebut la promesa de Déu, promesa de
fecunditat i de descendència i acudeix a la recerca de Sara, la seva dona,
perquè aquesta prepari un banquet amb que obsequiar als visitants. Tot plegat
té com a fi immediat anunciar a Abraham i a Sara, que està escoltant la
conversa des de la tenda estant, que seran pares del fill que tindran, tot i
que en aquell temps tots dos són ja uns ancians. L'important de l'anunci no és
tant la concepció i naixement d'Isaac, sinó la munió de pobles dels quals
Abraham serà pare per raó del Messies que naixerà del seu llinatge, Jesús.
El
Messies naixerà d’una dona, el Fill de Déu es farà un com nosaltres, la Paraula
s’encarnarà i avui la litúrgia ens proposa com a Salm responsorial les paraules
que l’evangelista Lluc posa en llavis de Maria, el càntic que pronuncià quan
aquesta en visitar la seva cosina Elisabet veu com l’infant que aquella porta a
les entranyes salta de goig en rebre la visita del salvador del món, tot just
concebut a les entranyes de la mare per obra de l’Esperit Sant. L’encarnació
del Fill de Déu, fet home igual en tot a nosaltres llevat del pecat és la
teofania central de la nostra història.
Un infant que ja adult en l’evangeli entrà a
Cafar-Naüm i un centurió de l’exèrcit romà sortí a trobar-lo; demanant-li per
un criat seu malalt i Jesús es disposà a anar al seu encontre. No calia, la fe
del centurió era tan gran que admirà a Jesús mateix que no havia trobat a
Israel ningú que tingués tanta fe. El centurió és d’aquells de qui anuncia
Jesús que vindran d’Orient i d’occident per asseure’s a la taula amb Abraham i
Isaac, el fill tot just anunciat a l’anciana i incrèdula Sara, és d’aquella
descendència anunciada a Abraham més nombrosa que el nombre dels estels.
Per a
Déu no hi ha res impossible, per a la fe tampoc. Al centurió, a la sogra de
Pere, a tots els malalts de cos i d’esperit que se li acosten, a nosaltres;
Jesús ens diu “que sigui tal com has cregut”. Déu es manifestà a Abraham i a la
riallera Sara donant-los un fill, es manifestà en Maria concebent en les seves
entranyes al Fill de Déu, es manifestà en l’acció de Jesús que porta les
nostres malalties i es carrega els nostres dolors; perquè Ell és el Fill de
Déu, el Déu fet home que ens fa fills amb el Pare. Tant de bo la nostra fe
sigui com la d’aquell centurió, i ens permeti d’asseure’ns en el Regne del cel,
la nostra generositat com la d’Abraham que ho deixa tot per postrar-se i rentar
els peus i refer les forces d’aquells homes que aparegueren sota l’alzina de
Mambré; com la de Maria la petitesa de la qual el Senyor ha mirat.