dissabte, 1 de juliol del 2017

Dissabte setmana XII durant l’any



Dissabte setmana XII durant l’any

1 de juliol de 2017

Gn 18,1-15; Salm Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55; Mt 8,5-17

El dia era xafogós i Abraham seia a la porta de la seva tenda, alçant la mirada es veié sorprès per la presència de tres homes aturats davant d’ell i s’espavilà a atendre als nouvinguts amb la cortesia que mana el Senyor Déu d’Israel, com la que mana sant Benet als monjos.

En sentir el relat d’aquesta escena a la porta de la tenda d’Abraham ens ve de seguida a la memòria la icona de la Trinitat de Peter Rublev. L’artista reflexa que estem davant d’una teofania, d’una manifestació de Déu trinitat, un moment d'una gran transcendència. Abraham ja ha rebut la promesa de Déu, promesa de fecunditat i de descendència i acudeix a la recerca de Sara, la seva dona, perquè aquesta prepari un banquet amb que obsequiar als visitants. Tot plegat té com a fi immediat anunciar a Abraham i a Sara, que està escoltant la conversa des de la tenda estant, que seran pares del fill que tindran, tot i que en aquell temps tots dos són ja uns ancians. L'important de l'anunci no és tant la concepció i naixement d'Isaac, sinó la munió de pobles dels quals Abraham serà pare per raó del Messies que naixerà del seu llinatge, Jesús.

El Messies naixerà d’una dona, el Fill de Déu es farà un com nosaltres, la Paraula s’encarnarà i avui la litúrgia ens proposa com a Salm responsorial les paraules que l’evangelista Lluc posa en llavis de Maria, el càntic que pronuncià quan aquesta en visitar la seva cosina Elisabet veu com l’infant que aquella porta a les entranyes salta de goig en rebre la visita del salvador del món, tot just concebut a les entranyes de la mare per obra de l’Esperit Sant. L’encarnació del Fill de Déu, fet home igual en tot a nosaltres llevat del pecat és la teofania central de la nostra història.

Un infant que ja adult en l’evangeli entrà a Cafar-Naüm i un centurió de l’exèrcit romà sortí a trobar-lo; demanant-li per un criat seu malalt i Jesús es disposà a anar al seu encontre. No calia, la fe del centurió era tan gran que admirà a Jesús mateix que no havia trobat a Israel ningú que tingués tanta fe. El centurió és d’aquells de qui anuncia Jesús que vindran d’Orient i d’occident per asseure’s a la taula amb Abraham i Isaac, el fill tot just anunciat a l’anciana i incrèdula Sara, és d’aquella descendència anunciada a Abraham més nombrosa que el nombre dels estels.

Per a Déu no hi ha res impossible, per a la fe tampoc. Al centurió, a la sogra de Pere, a tots els malalts de cos i d’esperit que se li acosten, a nosaltres; Jesús ens diu “que sigui tal com has cregut”. Déu es manifestà a Abraham i a la riallera Sara donant-los un fill, es manifestà en Maria concebent en les seves entranyes al Fill de Déu, es manifestà en l’acció de Jesús que porta les nostres malalties i es carrega els nostres dolors; perquè Ell és el Fill de Déu, el Déu fet home que ens fa fills amb el Pare. Tant de bo la nostra fe sigui com la d’aquell centurió, i ens permeti d’asseure’ns en el Regne del cel, la nostra generositat com la d’Abraham que ho deixa tot per postrar-se i rentar els peus i refer les forces d’aquells homes que aparegueren sota l’alzina de Mambré; com la de Maria la petitesa de la qual el Senyor ha mirat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.