Diumenge
XVII Durant l’any / A
30 de juliol 2017
1R 3,5.7-12;
Salm 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130;
Rm 8,28-30; Mt 13,44-52
El Regne és com un tresor
amagat, com una perla fina, com la saviesa que demanà Salomó al Senyor. El fill
del rei David és ben conscient de les seves limitacions, de que no sap amb les
seves capacitats soles conduir a la gent, un poble tant nombrós que ningú no és
capaç ni de comptar-lo; per això li demana al Senyor la gràcia de saber
escoltar per poder fer justícia i destriar el bé del mal. El Senyor li diu «Diguem
què vols que et doni»; perquè mentre Adam i Eva s’ho prengueren de manera il·lícita
de l’arbre al paradís, ara Salomó ho demana i li és concedit; podrà destriar el
bé del mal per poder fer justícia no pas per guardar-s’ho per a ell mateix,
sinó pel bé dels altres, del seu poble. Com els pescadors que asseguts a la
platja amb les grans xarxes ben plenes que han arreplegat de tot, recullen en
coves allò que és bo i llencen allò que és dolent.
El bé i el mal, la saviesa i
la ignorància, les joies modernes i les antigues, les perles fines i les
bastes. Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, crida per decisió seva,
ens coneix a cadascun de nosaltres des d’abans de néixer i ens ha destinat a
ser imatge seva, malgrat les nostres limitacions, perquè Ell és la font de tot
bé i de tota santedat, la font de la saviesa. Sols allò que es refereix a Déu
ha de centrar i motivar el nostre desig. Déu li dona a Salomó allò que li demana
perquè ha renunciat a demanar-li el que potser hauria estar més còmode per a
ell, molts anys de vida, riqueses o la vida dels seus enemics. Salomó demana
allò que li pot ser més útil a ell i al seu poble, no pas allò que li faria la vida més fàcil. Com el salmista demana de
poder estar atent a la paraula del Senyor, perquè s’estima més la llei, la
paraula que surt dels llavis del Senyor, que la riquesa; perquè estima els
manaments, la voluntat del Senyor més que cap altra cosa.
El descobriment del
Regne de Déu ens canvia la vida, qui el troba, troba allò d’essencial, el
millor que podia trobar, la perla fina que transforma la vida; allò pel que val
la pena deixar-ho tot, vendre tot el que es té, alliberar-se de tot allò caduc
per assolir el Regne. Les joies modernes o les antigues, el peix bo o el
dolent, la saviesa o la riquesa, el camp
on hi ha el tresor amagat o tots els altres camps a la fi erms, la perla fina o
les bastes, el Regne o la nostra vida acomodatícia, els nostres fugissers benestars. Tot certament té un valor, però allò
millor, el que té valor més gran és el que ens permet separar allò que és bo del
que és dolent, com Jesús que és jutge i senyor de la història coneix el que hi
ha de bo i de dolent en els nostres cors, sols Ell ho sap.
La saviesa és el
tresor amagat que hi ha dins nostre; demanem-li al Senyor que puguem trobar-la,
perquè si demanem, Déu ens donarà; si cerquem, trobarem; si truquem; Déu ens
obrirà; perquè a tot el qui li demana li dona, tot el qui el cerca el troba;
tot el qui li truca li obre. La saviesa és la llum veritable que il·lumina tot
home, com escriu sant Bernat gràcies a la llum de la saviesa ens veiem
alliberats de l’agitació, perquè havent provat com és, aleshores floreix la pau
al nostre interior.