El Nostre
Pare Sant Benet
11 de juliol de 2017
Pr 2,1-9; Ef. 4,1-6; Mt 5,1-12a
«Benet, desitjós de plaure
solament a Déu, buscà l’hàbit d’una vida santa. Habitava tot sol amb ell
mateix, sota els ulls d’aquell que ens mira amorosament.» (Diàlegs, Cap. III).
Un mestre preclar en l’escola del servei diví, el camí del qual, que fou forçosament
estret al començament, el portà a comprendre que Déu és absolut i que tenia que
viure dins l’absolut animat per una vida de pregària i de treball alimentat per
la Paraula de Déu. El missatge de Sant Benet és una invitació a la
interioritat, a entrar, abans que res, en nosaltres mateixos, a conèixer-nos
profundament, a descobrir dins nostre l'alè, la imatge de Déu, les petjades de
l'Absolut. Sant Benet fou un baró de vida venerable, beneït per la
gràcia, que lliurà el seu cor al delit per Déu, que el guardava com un tresor,
sempre amatent a escoltar, a entendre, a cercar Déu com si cerqués la plata,
com per un tresor amagat. El Senyor el mirà amorosament i li donà la saviesa,
el coneixement i la intel·ligència. Com que era un home recte amb una vida honrada
i un home just, rebé el seu ajut, el Senyor vetllà pel seu camí i a la fi
entengué la bondat i la justícia.
Visqué com li demanava la
seva vocació, amb humilitat, mansuetud, paciència, suportant les seves
flaqueses i les dels altres, tant físiques com morals, no escatimant cap
esforç, amb un sol cos i un sol esperit i una sola esperança nascuda de la
vocació que rebé del Senyor; la de servir Déu cercant-lo. La seva pobresa
d’esperit, la seva humilitat, la seva fam de Déu, la seva netedat de cor, li feu
vèncer tota mena de calumnies, de persecucions, de dols i d’ofenses. A la fi la
seva recompensa fou gran en el cel. Ha esdevingut així model i guia pels
monjos, pels qui maldestrament cerquem Déu com ell ho va fer, intentant
d’assolir en el nostre servei els dons de la unitat i de la pau. Benet fou un
home zelós, que no cercava el seu propi bé ans el dels altres; un home temorós
de Déu que cercava la pau. Ens deixà un exemple de la pràctica del zel, del
temor del Senyor i de la pau. Un exemple davant les circumstàncies i les
dificultats que el camí de recerca de Déu ens presenta quan el zel amarg ens
envolta i tantes vegades ens envaeix fins enfonsar-nos en el fangar del nostre
egoisme. Sant Benet com nosaltres, no nasqué monjo, ho va esdevenir recorrent el
camí estret de la vocació i de la conversió; no nasqué cristià, ho va esdevenir
per la gràcia i lliurament, pas a pas, dia a dia.
L’anomenem mestre perquè va
tenir alguna cosa a dir a l'home del seu temps i perquè ho va saber dir; perquè
va ser escoltat i segueix essent escoltat. Des de la seva adolescència la Sagrada
Escriptura va ser l'aliment de la seva ànima i del seu cor. De la paraula de
Déu va aprendre l'art de viure en Crist. Va assimilar-la per viure els valors
de l’Evangeli a fons, fins a les seves últimes conseqüències. En les
benaurances que hem escoltat es resumeix el camí traçat per Crist i que sant
Benet seguí. Qui així lluita i viu, no solament reflecteix els ensenyaments de
Jesús en el seu comportament sinó que arriba assemblar-se més i més al Fill de
Déu. Seguir a sant Benet, seguir la seva Regla, és seguir a Crist.
La seva norma rectíssima
per a la vida humana fou la Paraula de Déu, corrent per les bones obres. Seguint
el guiatge de l’Evangeli, rebutjà de cor el maligne quan li suggeria alguna
cosa i sense envanir-se mai de la seva bona observança glorificà al Senyor que
actuava en ell. L’Evangeli fou per sant Benet una crida, per ell visqué la
joiosa notícia del Regne que ha de venir, el missatge de Jesucrist perquè no es
pot arribar a Déu sense passar per Crist, cap recerca de Déu no pot trobar-lo
sense cercar d’antuvi a Crist a qui sant Benet mai no anteposà res. Tingué un
amor intens pels seus germans, practicà l'hospitalitat , es posà al servei dels
altres, amb els dons que havia rebut, com a bon administrador de la múltiple i
variada gràcia de Déu. Parlà en la Regla per transmetre
paraules de Déu; prestant un servei, amb les forces que Déu li concedí i
glorificant en tot Jesucrist.
Com sant Benet el monjo
conscient i aimant de la vida a la que s’ha compromès voluntàriament, seguint
la crida del Senyor, ha de veure amb claredat que de Crist ve tot, per Ell
passa tot i a Ell s’encamina tot. Ell és l’únic salvador del món a qui arribem
per la força de l’Esperit Sant sota el guiatge de l’Evangeli que inspira la
Regla, perquè tenint l’Evangeli tenim a Crist. Ell és la Paraula feta carn, que
està amb nosaltres i en nosaltres per vèncer tots els obstacles que ens
impedeixen acostar-nos a Déu. Tant de bo avui sentíssim la seva veu i no
endurim els nostres cors.