DIUMENGE DE RAMS
LA PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B
25 de març de 2018
Mc 11,1-10; Is 50,4-7; Salm
21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mc 14,1-15,47
Ha arribat l’hora. L’hora de la traïció del qui
suca al mateix plat, d’adormir-se, de la por, de les contradiccions i els contrasentits,
l’hora de les fugides deixant el llençol per córrer enmig de la nit tot nu, l’hora
de la negació, dels crits de fúria i de les burles. Però també és l’hora de la
solitud, l’hora de pregar, l’hora de la tristor a l’ànima, de l’esglaiament i
l’abatiment, l’hora de no resistir-se ni fer-se enrere, l’hora de parar
l’esquena i la galta, de no amagar la cara, de no quedar-se avergonyit. Perquè és
l’hora de la salvació, davant la qual ningú pot restar indiferent; l’hora en
que aquell que s’ha volgut fer semblant als homes, igual a nosaltres en tot
llevat del pecat, tot i essent de condició divina s’ha fet no res fins a
prendre la condició d’esclau i essent obedient al Pare, ha acceptat la mort i una
mort de creu.
Mentre uns discuteixen com fer-se ho per tant
astutament com es pugui acabar amb Ell; a casa de Simó el leprós, una dona vessa
per sobre el cap de Jesús la unció que no podrà rebre el divendres, quan les
preses de Josep d’Arimatea per posar-lo al sepulcre, aquell home honorable
membre del sanedrí, deixeble ocult i prudent de Jesús, ho impediran i caldrà
deixar-ho pel primer dia de la setmana. La rep ara quan la dóna trenca el
gerret d’alabastre i vessa sobre Jesús un perfum preuadíssim. S’ha anticipat i
el que ella ha fet, ungint-li el cap com si fos un rei, Déu li ho tindrà
present quan l’Evangeli sigui proclamat arreu del món, és a dir ara. Encara que
ni els deixebles de moment no en saben res de tot això i ignoren que divendres
al migdia no tot haurà acabat, que de fet el diumenge serà el primer dia no
sols de la setmana sinó d’una nova vida per a tota la humanitat.
Perquè ara és encara l’hora del contrasentit i la
gentada que havia vingut a la festa a Jerusalem, que havia collit palmes i sortit
a rebre’l aclamant al rei d’Israel; la mateixa gent excitada pels grans
sacerdots, que n’és de fàcil de manipular a la gent per als bruts de cor,
preferirà Bar-Abàs i demanarà per a Jesús la mort en creu. Ara és encara l’hora
en que Pere, tant present en l’Evangeli de Marc, insisteix en que ell mai
abandonarà a Jesús, fins i tot arriba a tallar l’orella al criat del summe
sacerdot en un recurs a la violència sempre fora de lloc. Ja havia intentat
d’evitar que Jesús patís sense veure que el que anava a evitar era la nostra
salvació; com quan prengué a part a Jesús, després d’anunciar aquest la seva
passió, i es posà a renyar-lo; fins que Jesús es girà i, davant
els deixebles, l’increpà tot dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les
coses com Déu, sinó com els homes». El mateix Pere que no ha pogut vetllar ni
una hora i s’ha desvetllat quan ja era massa tard. El Pere que segueix a Jesús
de lluny estant i quan massa agosaradament entra al pati de la casa del gran
sacerdot, ensarronat per la criada i delatat pel seu accent galileu, nega a
Jesús amb malediccions i juraments; tot just abans d’esclatar en plors en
adonar-se que allò que Jesús li havia predit s’ha acomplert i ell, sempre tant
abrandat i envalentint, l’ha negat perquè l'esperit està decidit a tot; però l'home és feble.
Sí, Jesús és el rei dels jueus, i així ho diu Pilat.
Sí, Jesús és el Messies, el Fill de l’home que s’asseurà a la dreta del
totpoderós i vindrà enmig dels núvols del cel, tal com afirma davant del gran
sacerdot. Per això les cortines del temple s’esquinçaran de dalt a baix; perquè
és veritat, aquest home és el Fill de Déu, com reconeix el centurió al peu de
la creu estant, i per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que
està per damunt de tot altre nom.
Escriu sant Agustí que la passió de Nostre Senyor i
Salvador Jesucrist és l’origen de la nostra esperança; perquè després de la
passió i de la mort ve la Pasqua. No tot acaba a la creu, de fet a la creu
comença la vertadera salvació, la creu és l’arbre de la vertadera vida, aquella
que no acaba, on no hi ha dolor ni sofriments, la vida que Crist ens ofereix
vencent la mort.
Si els grans sacerdots volien imposar la lògica dels
vencedors i dels vençuts, han errat el tret; la pedra que els pocs que han
acompanyat a Jesús fins al la creu han fet rodolar per tancar el sepulcre
tallat a la roca, no serva un cos mort, amaga de fet la nostra salvació. No els
ha servit de res la gent armada amb espases i garrots que han anat a agafar-lo;
de res han servit els assots, les escopinades, els cops de puny i les
bufetades, els cops i les espines al cap, les burles i els insults al peu de la
creu. No han servit pel que els grans sacerdots pretenien, que era acabar amb
Jesús i el seu missatge; però és que s'havien de complir les Escriptures, el que havien anunciat
els profetes; la munió de gossos, l’estol de malfactors, lligant-li les mans i
els peus han acomplert el que Déu havia previst, el pla de salvació; perquè a
la fi tothom al cel, a la terra i sota la terra doblegui el genoll al nom de
Jesús i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu
Pare.
Admirable intercanvi, dirà sant Agustí, perquè de
nosaltres assumí la mort, i d’Ell rebem la vida; perquè essent com era
innocent, ens ha estimat tant, fins a l’extrem, que ha donat la vida per tots
nosaltres. Així nosaltres hem de morir al mal per viure per a Déu; donar-nos de
baixa de la iniquitat per a donar-nos d’alta de la justícia, en paraules de
sant Lleó el Gran. I amb aquesta esperança fer present el Regne ara i aquí; com
deien els nostres bisbes fa uns dies descobrint el pas de Déu per la vida en
aquests moments de complexitat, essent instruments de pau i reconciliació i no
deixant de pregar a Déu per la pau i la justícia. (Cf. Nota CET 16 de febrer de
2018).
Recordem amb fe l’entrada salvadora de Jesús a
Jerusalem, recordem la seva passió i mort i participant de la creu confiem en
participar també de la resurrecció i de la vida que mai no acaba. Perquè a la
fi la vertadera justícia s’imposa davant la iniquitat. Crist morí per vèncer la
mort i així nosaltres per la fe podrem participar amb Ell en la seva
resurrecció.