diumenge, 25 de març del 2018

Diumenge de Rams. La Passió del Senyor


DIUMENGE DE RAMS
LA PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B
25 de març de 2018
Mc 11,1-10; Is 50,4-7; Salm 21,8-9.17-18a.19-20.23-24; Fl 2,6-11; Mc 14,1-15,47

Ha arribat l’hora. L’hora de la traïció del qui suca al mateix plat, d’adormir-se, de la por, de les contradiccions i els contrasentits, l’hora de les fugides deixant el llençol per córrer enmig de la nit tot nu, l’hora de la negació, dels crits de fúria i de les burles. Però també és l’hora de la solitud, l’hora de pregar, l’hora de la tristor a l’ànima, de l’esglaiament i l’abatiment, l’hora de no resistir-se ni fer-se enrere, l’hora de parar l’esquena i la galta, de no amagar la cara, de no quedar-se avergonyit. Perquè és l’hora de la salvació, davant la qual ningú pot restar indiferent; l’hora en que aquell que s’ha volgut fer semblant als homes, igual a nosaltres en tot llevat del pecat, tot i essent de condició divina s’ha fet no res fins a prendre la condició d’esclau i essent obedient al Pare, ha acceptat la mort i una mort de creu. 

Mentre uns discuteixen com fer-se ho per tant astutament com es pugui acabar amb Ell; a casa de Simó el leprós, una dona vessa per sobre el cap de Jesús la unció que no podrà rebre el divendres, quan les preses de Josep d’Arimatea per posar-lo al sepulcre, aquell home honorable membre del sanedrí, deixeble ocult i prudent de Jesús, ho impediran i caldrà deixar-ho pel primer dia de la setmana. La rep ara quan la dóna trenca el gerret d’alabastre i vessa sobre Jesús un perfum preuadíssim. S’ha anticipat i el que ella ha fet, ungint-li el cap com si fos un rei, Déu li ho tindrà present quan l’Evangeli sigui proclamat arreu del món, és a dir ara. Encara que ni els deixebles de moment no en saben res de tot això i ignoren que divendres al migdia no tot haurà acabat, que de fet el diumenge serà el primer dia no sols de la setmana sinó d’una nova vida per a tota la humanitat. 

Perquè ara és encara l’hora del contrasentit i la gentada que havia vingut a la festa a Jerusalem, que havia collit palmes i sortit a rebre’l aclamant al rei d’Israel; la mateixa gent excitada pels grans sacerdots, que n’és de fàcil de manipular a la gent per als bruts de cor, preferirà Bar-Abàs i demanarà per a Jesús la mort en creu. Ara és encara l’hora en que Pere, tant present en l’Evangeli de Marc, insisteix en que ell mai abandonarà a Jesús, fins i tot arriba a tallar l’orella al criat del summe sacerdot en un recurs a la violència sempre fora de lloc. Ja havia intentat d’evitar que Jesús patís sense veure que el que anava a evitar era la nostra salvació; com quan prengué a part a Jesús, després d’anunciar aquest la seva passió, i es posà a renyar-lo; fins que Jesús es girà i, davant els deixebles, l’increpà tot dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes». El mateix Pere que no ha pogut vetllar ni una hora i s’ha desvetllat quan ja era massa tard. El Pere que segueix a Jesús de lluny estant i quan massa agosaradament entra al pati de la casa del gran sacerdot, ensarronat per la criada i delatat pel seu accent galileu, nega a Jesús amb malediccions i juraments; tot just abans d’esclatar en plors en adonar-se que allò que Jesús li havia predit s’ha acomplert i ell, sempre tant abrandat i envalentint, l’ha negat perquè l'esperit està decidit a tot; però l'home és feble

Sí, Jesús és el rei dels jueus, i així ho diu Pilat. Sí, Jesús és el Messies, el Fill de l’home que s’asseurà a la dreta del totpoderós i vindrà enmig dels núvols del cel, tal com afirma davant del gran sacerdot. Per això les cortines del temple s’esquinçaran de dalt a baix; perquè és veritat, aquest home és el Fill de Déu, com reconeix el centurió al peu de la creu estant, i per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom. 

Escriu sant Agustí que la passió de Nostre Senyor i Salvador Jesucrist és l’origen de la nostra esperança; perquè després de la passió i de la mort ve la Pasqua. No tot acaba a la creu, de fet a la creu comença la vertadera salvació, la creu és l’arbre de la vertadera vida, aquella que no acaba, on no hi ha dolor ni sofriments, la vida que Crist ens ofereix vencent la mort. 

Si els grans sacerdots volien imposar la lògica dels vencedors i dels vençuts, han errat el tret; la pedra que els pocs que han acompanyat a Jesús fins al la creu han fet rodolar per tancar el sepulcre tallat a la roca, no serva un cos mort, amaga de fet la nostra salvació. No els ha servit de res la gent armada amb espases i garrots que han anat a agafar-lo; de res han servit els assots, les escopinades, els cops de puny i les bufetades, els cops i les espines al cap, les burles i els insults al peu de la creu. No han servit pel que els grans sacerdots pretenien, que era acabar amb Jesús i el seu missatge; però és que s'havien de complir les Escriptures, el que havien anunciat els profetes; la munió de gossos, l’estol de malfactors, lligant-li les mans i els peus han acomplert el que Déu havia previst, el pla de salvació; perquè a la fi tothom al cel, a la terra i sota la terra doblegui el genoll al nom de Jesús i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare. 

Admirable intercanvi, dirà sant Agustí, perquè de nosaltres assumí la mort, i d’Ell rebem la vida; perquè essent com era innocent, ens ha estimat tant, fins a l’extrem, que ha donat la vida per tots nosaltres. Així nosaltres hem de morir al mal per viure per a Déu; donar-nos de baixa de la iniquitat per a donar-nos d’alta de la justícia, en paraules de sant Lleó el Gran. I amb aquesta esperança fer present el Regne ara i aquí; com deien els nostres bisbes fa uns dies descobrint el pas de Déu per la vida en aquests moments de complexitat, essent instruments de pau i reconciliació i no deixant de pregar a Déu per la pau i la justícia. (Cf. Nota CET 16 de febrer de 2018).

Recordem amb fe l’entrada salvadora de Jesús a Jerusalem, recordem la seva passió i mort i participant de la creu confiem en participar també de la resurrecció i de la vida que mai no acaba. Perquè a la fi la vertadera justícia s’imposa davant la iniquitat. Crist morí per vèncer la mort i així nosaltres per la fe podrem participar amb Ell en la seva resurrecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.