Dimarts de
la setmana XXXI durant l'any / II
Santa Maria de Solius
3 de novembre de 2020
Fl 2,5-11; Salm 21,26b-27.28-30a.31-32i Lc 14,15-24
Un home que feia una gran festa veu com un rere l’altre els seus convidats s’excusen i el deixen plantat. És una al·legoria del Regne; Jesús ha convidat primer que ningú al seu poble a participar de la festa del Regne, a asseure’s a taula amb Ell, però els seus enviats, els apòstols tornen amb negatives i evasives. Aleshores la crida a participar en aquesta festa s’eixampla a tothom, a tots els pobles. És la vocació universal de l’Església, perquè el Senyor, com ens ha dit el salmista, té la sobirania sobre tots els pobles i davant seu es prosternen gent de totes les nacions.
Potser nosaltres a vegades no sabem valorar massa bé el que tenim, com n’és d’important la fe que hem rebut i tenim també moltes excuses per defugir del compromís que implica tenir fe, seguir al Crist. Aleshores som uns mals deixebles perquè el nostre model, el Crist, és aquell que no es volgué guardar la seva igualtat amb Déu, aquell que es va fer no res, un home qualsevol fins al límit d’acceptar una mort ignominiosa, una mort de creu. Crist abans de ser exalçat es va abaixar; aquest és el nostre model un Déu que ens estima tant que vol compartir la nostra humil i dèbil condició i s’abaixa, ens ve a trobar perquè amb Ell siguem un dia exalçats.
L’Església dedica els darrers dies de l’any litúrgic a recordar, a preparar-nos pels darrers temps; els de tots i el de cadascun de nosaltres en particular, o si voleu per al judici i per la nostra pròpia mort. Per això si ahir recordàvem als fidels difunts abans d’ahir el record era per a tots els qui ja són a la gloria del Pare, per aquells qui havent acceptar la invitació del Senyor ara s’asseuen a taula amb Ell.
L’apòstol sant Pau en aquest inigualable himne de la Carta als Filipencs, en el qual es resumeix tot el misteri de la salvació; ens convida a tenir els mateixos sentiments del Crist, a acceptar de bon grat la invitació per participar de la seva festa. Si tenim aquests sentiments, si els posem en pràctica, res ens podrà privar d’anar-hi, no se’ns acudirà dir-li “dispensa’m si et plau”, perquè cap altre cosa voldrem tant com asseure’ns a taula amb Ell. I aquesta és la vertadera felicitat, asseure’s a taula en el Regne de Déu.
Mirem que cap camp, que cap bou, que res ens hi aparti, ens allunyi, ens privi de participar en aquest banquet perquè el que si serveix és el cos i la sang de Crist i el que s’obté és la salvació. Participem doncs ara anticipadament d’aquesta taula i demanem-li al Senyor de que un dia ens puguem asseure amb Ell a la taula del Regne.