dimecres, 4 de novembre del 2020

Dimecres de la setmana XXXI durant l’any / II

 

Dimecres de la setmana XXXI durant l’any / II

Santa Maria de Solius

4 de novembre de 2020

Fl 2,12-18, Salm 26,1-4.13-14 i Lc 15, 25-23

 

La nostra vida de creients, de cristians, de seguidors del Crist, és com una torre que al llarg de la nostra vida anem construint, poc a poc, pas a pas, maó a maó. Els fonaments sobre els que s’ha d’assentar aquesta torre ens els diu l’Apòstol: Treballar amb respecte i temor, sense rondinar ni discutir, essent irreprensibles i senzills. És sobre tot això que hem d’anar construint la nostra vida de cristians i aquests fonaments els consolidem seran efectius, si tenen com a motiu, si el seu sentit és la confiança, la fe, l’amor al Senyor.

Això ens ho manifesta avui el salmista, veure en el Senyor el mur que protegeix la nostra vida, la llum que il·lumina el camí, L’objectiu de la nostra vida, el seu darrer sentit, pel qual anem construint aquesta torre,  no és altra que poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, una vida que se’ns ofereix després d’aquesta, una vida plena i eterna; i és plena perquè en ella podrem gaudir de la presència del Senyor i de la seva estima.

No vivim moments fàcils, ans al contrari, sembla que totes les coses que consideràvem segures o ens donaven seguretat, trontollen i es veuen amenaçades. Una greu crisi sanitària que pot acabar essent-ho econòmica i social, es fa ben present fins i tot en el nostre dia a dia que queda condicionat, marcat per les mesures per lluitar contra la pandèmia.

Davant de tot plegat hi hem de posar l’esperança, esperar en el Senyor, procurar que els nostres cors no defalleixin i ser valents. Si portem en el nostres cors la paraula e vida, ens ha dit l’Apòstol, s’ha de notar, hem de resplendir com les estrelles en el cel. Hem de ser llum d’esperança, de confiança, amb la certesa de poder fruir en la vida eterna de la bondat que ens té el Senyor, però essent ja ara i aquí, renunciant a tot allò que no és important, llum en un oment on les tenebres i la foscor amenacen amb eclipsar la llum del Senyor.

Què Ell ens doni la força, la valentia i el coratge perquè els nostres cors no defalleixin i poder així estimar per damunt de tot al Senyor, esdevenint vertaders deixebles seus.

Perquè el Senyor és l’únic que il·lumina i salva. Tant sols Ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.