Dimecres de la setmana XXXI durant l’any / II
Santa Maria de Solius
4 de novembre de 2020
Fl 2,12-18, Salm
26,1-4.13-14 i Lc 15, 25-23
La
nostra vida de creients, de cristians, de seguidors del Crist, és com una torre
que al llarg de la nostra vida anem construint, poc a poc, pas a pas, maó a
maó. Els fonaments sobre els que s’ha d’assentar aquesta torre ens els diu l’Apòstol:
Treballar amb respecte i temor, sense rondinar ni discutir, essent irreprensibles
i senzills. És sobre tot això que hem d’anar construint la nostra vida de
cristians i aquests fonaments els consolidem seran efectius, si tenen com a motiu,
si el seu sentit és la confiança, la fe, l’amor al Senyor.
Això
ens ho manifesta avui el salmista, veure en el Senyor el mur que protegeix la
nostra vida, la llum que il·lumina el camí, L’objectiu de la nostra vida, el
seu darrer sentit, pel qual anem construint aquesta torre, no és altra que poder viure a la casa del
Senyor tots els dies de la vida, una vida que se’ns ofereix després d’aquesta,
una vida plena i eterna; i és plena perquè en ella podrem gaudir de la
presència del Senyor i de la seva estima.
No
vivim moments fàcils, ans al contrari, sembla que totes les coses que consideràvem
segures o ens donaven seguretat, trontollen i es veuen amenaçades. Una greu
crisi sanitària que pot acabar essent-ho econòmica i social, es fa ben present
fins i tot en el nostre dia a dia que queda condicionat, marcat per les mesures
per lluitar contra la pandèmia.
Davant
de tot plegat hi hem de posar l’esperança, esperar en el Senyor, procurar que
els nostres cors no defalleixin i ser valents. Si portem en el nostres cors la
paraula e vida, ens ha dit l’Apòstol, s’ha de notar, hem de resplendir com les
estrelles en el cel. Hem de ser llum d’esperança, de confiança, amb la certesa
de poder fruir en la vida eterna de la bondat que ens té el Senyor, però essent
ja ara i aquí, renunciant a tot allò que no és important, llum en un oment on
les tenebres i la foscor amenacen amb eclipsar la llum del Senyor.
Què
Ell ens doni la força, la valentia i el coratge perquè els nostres cors no
defalleixin i poder així estimar per damunt de tot al Senyor, esdevenint
vertaders deixebles seus.
Perquè
el Senyor és l’únic que il·lumina i salva. Tant sols Ell.