Dijous de la setmana V de Pasqua
Santa Maria de Solius
Dijous 11 de maig de 2023
Fets 15,7-21; Salm 95,1-2a.2b-3.10
i 15,9-11
Mantenir-nos en l’amor i observar
els manaments del Senyor són les dues premisses per obtenir l’alegria, una
alegria ben plena. Déu no és que estimi sinó que Ell mateix és l’amor, en la
seva mateixa naturalesa hi ha l’amor com a tret fundant. Déu creà el món per
amor, creà l’home i la dona per amor, no pas perquè Ell necessités ser estimat,
sinó perquè el seu amor és tant gran que vessa, el seu és un amor amb vocació
de ser estès, de ser compartit. La mostra més gran del seu amor és l’enviament
del seu Fill al món, tot i que saber que no seria ben rebut per tots, tot i
saber que seria perseguit, tot i saber que acabaria a la creu sol i traït, Déu
no dubta ni un instant en enviar al seu Fill que morint vencia la mort, també
la nostra mort, i ressuscitant ens donava la vida també a nosaltres.
Déu, per amor, ha compartit amb
nosaltres allò que té de més gran, la vida en plenitud i per sempre, sols
aquesta és l’alegria plena. Però l’amor per ser-ho en plenitud ha de ser
correspost, ha de ser mutu. Com demostrar doncs a Déu que l’estimem? Observant
els seus manaments, anunciant de dia en dia que ens ha salvat amb la joia plena
viscuda en la nostra mateixa vida; contant a tots els pobles els seus prodigis.
Estimar a Déu, complir els seus
manaments no és pas sotmetre’s a un jou insuportable, no és pas un esclavatge,
sinó un vertader alliberament. Déu coneix el fons dels cors, tant sols Ell el
coneix, ho deia Pere a aquell primer Concili de l’Església reunit per deliberar
com incorporar als pagans que havien escoltat la Paraula de l’Evangeli i havien
cregut. Déu sap si l’estimem de debò o per conveniència, si ho fem per interès
o per convicció; ho sap quan veu com apliquem aquest amor als germans i si el
practiquem o no; perquè en cadascun d’ells hi ha el Crist, en cadascun de
nosaltres hi ha la imatge de Déu.
Pere, Pau, Bernabé i Jaume ens
parlen de la universalitat del missatge de salvació, de la catolicitat de l’Església;
ens parlen de no inquietar sinó d’atraure amb el vincle de l’amor.
Així també ho visqueren els sants
abats de Cluny la memòria dels quals avui celebrem; aquells pares del monacat
que tenint per norma rectíssima l’Evangeli i la Regla del nostre pare sant
Benet, estimaren a Déu, compliren els seus manaments i compartiren aquest amor
amb els seus germans de comunitat.
Tant sols la gràcia en la fe de
Jesús el Senyor salva, ens diu Pere. Tant sols mantenint-nos en l’amor, com el
mateix Crist es mantingué en l’amor al Pare, ens vindrà la salvació que és
aquella alegria plena de la que ens parla Crist avui.
«Estima i fes el que vulguis»
escrivia sant Agustí (Cf. Homilies sobre la primera carta de sant Joan, 7,8),
perquè si estimem farem el bé que cal fer i no pas el mal que no desitgem (Cf.
Rm 13,4). Si estimem complirem els manaments del Senyor: estimar a Déu i estimar
als germans.