dijous, 11 de maig del 2023

Dijous de la setmana V de Pasqua


 Dijous de la setmana V de Pasqua

Santa Maria de Solius

Dijous 11 de maig de 2023

Fets 15,7-21; Salm 95,1-2a.2b-3.10 i 15,9-11

 

 

Mantenir-nos en l’amor i observar els manaments del Senyor són les dues premisses per obtenir l’alegria, una alegria ben plena. Déu no és que estimi sinó que Ell mateix és l’amor, en la seva mateixa naturalesa hi ha l’amor com a tret fundant. Déu creà el món per amor, creà l’home i la dona per amor, no pas perquè Ell necessités ser estimat, sinó perquè el seu amor és tant gran que vessa, el seu és un amor amb vocació de ser estès, de ser compartit. La mostra més gran del seu amor és l’enviament del seu Fill al món, tot i que saber que no seria ben rebut per tots, tot i saber que seria perseguit, tot i saber que acabaria a la creu sol i traït, Déu no dubta ni un instant en enviar al seu Fill que morint vencia la mort, també la nostra mort, i ressuscitant ens donava la vida també a nosaltres.

Déu, per amor, ha compartit amb nosaltres allò que té de més gran, la vida en plenitud i per sempre, sols aquesta és l’alegria plena. Però l’amor per ser-ho en plenitud ha de ser correspost, ha de ser mutu. Com demostrar doncs a Déu que l’estimem? Observant els seus manaments, anunciant de dia en dia que ens ha salvat amb la joia plena viscuda en la nostra mateixa vida; contant a tots els pobles els seus prodigis.

Estimar a Déu, complir els seus manaments no és pas sotmetre’s a un jou insuportable, no és pas un esclavatge, sinó un vertader alliberament. Déu coneix el fons dels cors, tant sols Ell el coneix, ho deia Pere a aquell primer Concili de l’Església reunit per deliberar com incorporar als pagans que havien escoltat la Paraula de l’Evangeli i havien cregut. Déu sap si l’estimem de debò o per conveniència, si ho fem per interès o per convicció; ho sap quan veu com apliquem aquest amor als germans i si el practiquem o no; perquè en cadascun d’ells hi ha el Crist, en cadascun de nosaltres hi ha la imatge de Déu.

Pere, Pau, Bernabé i Jaume ens parlen de la universalitat del missatge de salvació, de la catolicitat de l’Església; ens parlen de no inquietar sinó d’atraure amb el vincle de l’amor.

Així també ho visqueren els sants abats de Cluny la memòria dels quals avui celebrem; aquells pares del monacat que tenint per norma rectíssima l’Evangeli i la Regla del nostre pare sant Benet, estimaren a Déu, compliren els seus manaments i compartiren aquest amor amb els seus germans de comunitat.

Tant sols la gràcia en la fe de Jesús el Senyor salva, ens diu Pere. Tant sols mantenint-nos en l’amor, com el mateix Crist es mantingué en l’amor al Pare, ens vindrà la salvació que és aquella alegria plena de la que ens parla Crist avui.

«Estima i fes el que vulguis» escrivia sant Agustí (Cf. Homilies sobre la primera carta de sant Joan, 7,8), perquè si estimem farem el bé que cal fer i no pas el mal que no desitgem (Cf. Rm 13,4). Si estimem complirem els manaments del Senyor: estimar a Déu i estimar als germans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.