Ascensió del Senyor A
21 de maig
de 2023
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; Ef
1,17-23 i Mt 28,16-20
«Heu sentit que us deia:
"Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us
alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè
el Pare és més gran que jo.» (Jn 14,28). Havia dit Jesús als seus deixebles.
La marxa de Jesús els deixà bocabadats mirant al cel, encara no havien acabat
d’entendre la seva resurrecció quan els deixava per tornar al Pare. El Crist
ens obre camí, va obrint el camí de la nostra redempció i ho fa desconcertant
als seus. Si els havia costat d’entendre que Jesús havia de morir, que li calia
compartir la nostra mort per tal de vèncer-la, encara els costà més de
reconèixer al Fill de Déu en la tomba buida, en aquell que els sortia al pas
camí d’Emaús, entrava a casa amb les portes ben tancades o els trobava bora el
llac de Galilea. Després de la passió se’ls presentà viu i ho havien comprovat
de moltes maneres, durant quaranta dies se’ls havia aparegut i els havia parlat
del Regne de Déu. I quan encara no havien acabat d’entendre tot això els deixà
per tornar al Pare, ens ha feixat per preparar-nos estada al seu regne, en
aquell regne al que tots estem convidats a participar-hi. És el Senyor mateix,
ens ho ha dit l’Apòstol, qui concedeix el do espiritual d’una comprensió
profunda i de la seva revelació; sols així podem conèixer vertaderament qui és
Ell i coneixent-lo a Ell, conèixer a quina esperança ens ha cridat i quines
riqueses ens té reservades.
«Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20) Havia dit Jesús als seus deixebles. La seva marxa, la seva ascensió al cel podia semblar que deixava orfes als deixebles; però res més lluny de la realitat. Un cop fet home, un cop mort per nosaltres, un cop ressuscitat del sepulcre i un cop pujat al cel, anunciant així la nostra pròpia resurrecció i la nostra mateixa ascensió al cel; Crist segueix present en el món, ja no deixarà mai de ser-hi present, dia rere dia fins a la fi dels temps, quan tornarà gloriós. Aquesta és la part que falta encara per que el pla de salvació sigui completat; però per ajudar-nos-hi en aquest camí cap al Regne definitiu ens ha enviat l’Esperit, aquell que envigorí i vertebrà l’Església i ens ha deixat la mateixa Església, anunci de l’Església celestial i definitiva, anunci del Regne. Crist que venia del Pare ha tornat al Pare; nosaltres que som imatge del Pare, que hem enterbolit aquesta semblança per la culpa, ara som cridats a seguir-lo i a tornar un dia amb el Pare per la seva intercessió. Ho sabem això però com els mateixos deixebles abans havien dubtat, a vegades també en dubtem (Cf. Mt 28,17)
«No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.» (Mt 7,21) Havia dit Jesús als seus deixebles. Els indicava, els mostrava així, quin camí hi porta al Regne, guardant i ensenyant a guardar tot el que Ell ens ha manat. «El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per dur a plenitud totes les coses» (Ef 4,10). Crist ha mort com nosaltres morim, Crist ha ressuscitat com nosaltres un dia ressuscitarem, Crist ha pujat al cel per seure a la dreta del Pare com nosaltres esperem poder pujar-hi un dia. Aquesta és la nostra esperança. «Després d'haver passat per la humiliació de la seva passió i mort, Jesús ocupa el seu lloc a la dreta de Déu, ocupa el seu lloc al costat del seu etern Pare. Però també va entrar en el cel com a Cap nostre. Segons les paraules de sant Lleó el Gran, "la glòria del Cap" es va convertir en "l'esperança del cos" (cf. Sermó sobre l'Ascensió del Senyor). Per a tota l'eternitat Jesús ocupa el seu lloc de "primogènit entre molts germans" (Rm 8, 29): la nostra naturalesa està amb Déu en Crist. I com a home el Senyor viu per sempre intercedint per nosaltres davant del seu Pare (cf. He 7, 25). Al mateix temps, des del seu tron de glòria envia a tota l'Església un missatge d'esperança i una crida a la santedat.» (Sant Joan Pau II 24 de maig de 1979). És aquesta la nostra esperança, és aquesta la nostra fe, els ulls fits al cel.