Dimecres de la setmana V de Pasqua
Santa Maria de Solius
Dimecres 10 de maig de 2023
Fets
15,1-6; Salm 121,1-2.3-4.5 i Jo 15,1-8
Mentre en el sí de l’Església el
relat dels Fets dels Apòstols ens mostra com sorgeixen les primeres diferències
en arribar el missatge evangèlic als no jueus; Jesús en l’Evangeli ens parla d’allò
fonamental, la unió al Crist.
Crist és el cep i nosaltres les
sarments; aquesta imatge és ben gràfica, atots ens resulta familiar i ho era
també pel poble d’Israel. Tots sabem que una sarment no té cap sentit, no per
vida per si mateixa; sols el té unida al cep, fora d’això és llenya per cremar que
ràpidament es consumeix i desapareix. Així Crist ens diu que sense Ell res no
podem fer, que separats d’Ell sols hi ha una possibilitat que és la d’assecar-nos
i desaparèixer. Pau i Bernabé són ben conscients d’això i davant del problema
que planteja l’obertura universal de l’Església, no veuen altra camí que el de
la comunió, anar a Jerusalem i consultar a la comunitat dels apòstols. Cercant
la unió amb el cep, representat aquí per l’Església de Pere, aquell a qui el
mateix Crist instituí com a cap i pastor, per tal d’afrontar la nova situació.
També avui ens cal tenir clar que
és allò fonamental, la unió amb el Crist. En una societat, en un món cada cop
més comunicat, però cada cop més fragmentat; també a l’Església, a les
comunitats correm el risc de perdre el sentit central de la nostra fe que no és
altra que la unió amb el Crist. L’Església sense el Crist no és res. Com saber
si aquesta unió amb el Crist és vertadera unió, com la dels sarments amb el
cep? Pau i Bernabé ens mostren el camí, que no és, ni pot ser altre que el de
la comunió en la fe.
Aviat els cristians primitius dient
ser uns de Pau i altres de Pere; el que havien de ser és, el que hem de ser, és
del Crist. D’aquell que tant sols Ell té paraules de vida eterna, com confessava
Pere (Cf. Jn 6,68); d’aquell de qui Pau deia que el que Déu fa en Jesucrist és
la vida eterna (Cf. Rm 6,23). Fora d’Ell no hi ha vida, separats d’Ell no hi ha
altra cosa que el foc que destrueix.
Cep i sarments, Crist i l’Església,
una unió per donar molt de fruit, un fruit que el Pare, el vinyater, espera i desitja
veremar.