dimecres, 10 de maig del 2023

Dimecres de la setmana V de Pasqua


 Dimecres de la setmana V de Pasqua

Santa Maria de Solius

Dimecres 10 de maig de 2023

Fets 15,1-6; Salm 121,1-2.3-4.5 i Jo 15,1-8

 

 

Mentre en el sí de l’Església el relat dels Fets dels Apòstols ens mostra com sorgeixen les primeres diferències en arribar el missatge evangèlic als no jueus; Jesús en l’Evangeli ens parla d’allò fonamental, la unió al Crist.

Crist és el cep i nosaltres les sarments; aquesta imatge és ben gràfica, atots ens resulta familiar i ho era també pel poble d’Israel. Tots sabem que una sarment no té cap sentit, no per vida per si mateixa; sols el té unida al cep, fora d’això és llenya per cremar que ràpidament es consumeix i desapareix. Així Crist ens diu que sense Ell res no podem fer, que separats d’Ell sols hi ha una possibilitat que és la d’assecar-nos i desaparèixer. Pau i Bernabé són ben conscients d’això i davant del problema que planteja l’obertura universal de l’Església, no veuen altra camí que el de la comunió, anar a Jerusalem i consultar a la comunitat dels apòstols. Cercant la unió amb el cep, representat aquí per l’Església de Pere, aquell a qui el mateix Crist instituí com a cap i pastor, per tal d’afrontar la nova situació.

També avui ens cal tenir clar que és allò fonamental, la unió amb el Crist. En una societat, en un món cada cop més comunicat, però cada cop més fragmentat; també a l’Església, a les comunitats correm el risc de perdre el sentit central de la nostra fe que no és altra que la unió amb el Crist. L’Església sense el Crist no és res. Com saber si aquesta unió amb el Crist és vertadera unió, com la dels sarments amb el cep? Pau i Bernabé ens mostren el camí, que no és, ni pot ser altre que el de la comunió en la fe.

Aviat els cristians primitius dient ser uns de Pau i altres de Pere; el que havien de ser és, el que hem de ser, és del Crist. D’aquell que tant sols Ell té paraules de vida eterna, com confessava Pere (Cf. Jn 6,68); d’aquell de qui Pau deia que el que Déu fa en Jesucrist és la vida eterna (Cf. Rm 6,23). Fora d’Ell no hi ha vida, separats d’Ell no hi ha altra cosa que el foc que destrueix.

Cep i sarments, Crist i l’Església, una unió per donar molt de fruit, un fruit que el Pare, el vinyater, espera i desitja veremar.