Exèquies
Dissabte 23 de març de
2024
Església de Lestonac a
Tarragona
Jb 19,1.23-27a, Salm 41,2.3.5bcd;42,3.4.5
i Lc 23,44-46.50.52-53;24,1-6a
«Jo se que el meu defensor viu i que testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu» exclamava Job. La mort ens surt al pas, ho fa al llarg de la nostra vida quan arrabassa als nostres avis, als nostres pares, als nostres germans, als nostres amics. I quan la tenim davant dels ulls ens interpel·la, ens preguntem quin és el sentit de la nostra vida, què ens porta a la vida i què ens l’arrabassa. Vist així la vida, la vida terrenal, seria un sense sentit, naixem per morir, res no ens enduem i res no deixem. Però aquest raonament, que ens portaria a la desesperació, es desfà als ulls de la fe. Per al creient la vida és un do, un regal de Déu i a la fi, quan s’ha acomplert el nostre pelegrinatge terrenal rebem un regal encara més valuós, la vida eterna. Aquest és el sentit de l’encarnació, la passió, la mort i la resurrecció de Crist, un misteri que estem a punt de recordar en aquesta setmana que anomenem santa i que té en el tríduum pasqual el centre de l’any litúrgic.
Però malgrat aquest convenciment, la mort sempre ens porta desassossec, tristesa, nostàlgia; aquells qui compartien la nostra vida amb nosaltres, ja no ho fan, els seus ulls es clouen i ja no hi veuen, la seva boca ja no parla i les seves orelles ja no escolten les nostres paraules. Un sentit de profunda orfandat ens envaeix i sentim la seva partida com un gran dolor. A aquest dolor no hi fou aliè ni el mateix Jesús, Ell, que era senyor de la mort i de la vida, davant l’amic reclòs al sepulcre es commogué, es contorbà escoltant el plor de les germanes de Llàtzer, tant que els qui ho veieren exclamaren: «Mireu com l'estimava» (Jn 11,35). Al cap i a la fi busquem entre els morts aquell qui viu, que ja no és aquí perquè participa de la vida vertadera i plena que Crist morint a la creu i ressuscitant del sepulcre ha guanyat per a tots nosaltres. Aquest és el sentit d’aquesta cerimònia, no és altra cosa que un vot de confiança, un vot d’esperança de que la nostra germana que cregué en Crist, que confiava al final del camí en poder veure Déu cara a cara, ara hagi vist acomplert el seu desig. Li demanem al Senyor que pugui veure ara acomplerta aquella esperança que manifestava Job i que els seus ulls i no els d’un altre, contemplin Déu cara a cara, al Déu que demanem que li sigui ara i ja per sempre la seva vida.
Això no evita que els nostres cors apenats recordin el temps proper en que compartia amb nosaltres, amb el seu marit, els seus fills, els seus nets, els seus familiars i els seus amics, els aplecs festius dels que parla el salmista i també, sens dubte, els moments d’angoixa, de tristesa i de dificultats, que de tot hi ha al llarg de la vida. De la nostra germana ens queda ara primer que tot aquesta esperança de que el Senyor l’aculli al seu regne i allí pugui compartir la gloria eterna amb els seus pares, germans i un dia, quan sigui l’hora, també amb tots nosaltres. Ara i aquí ens deixa tants i tants records que alleujaran el dolor de la seva absència, perquè ella va estimar i va ser estimada i «l'amor és fort com la mort» com diu el Càntic dels Càntics (Ct 8,6). Aquest record, aquest seu amor cap a vosaltres, cap a tots els qui la coneguérem, romandrà en els nostres cors per sempre i és, sense cap mena de dubte, la millor herència que ens pot deixar.
Ara és moment
de dolor, d’una certa incertesa, però ha de ser per a tots el moment sobretot
de la confiança, de la confiança en la misericòrdia del Senyor, que tant estima
a les seves creatures que va enviar al seu Fill per compartir les nostres
limitacions, les nostres misèries, el nostre dolor, la nostra mort i donar-nos
l’esperança de la resurrecció. La nostra germana no marxa pas amb
les mans buides, us deixa, ens deixa a tots els qui l’hem conegut i tractat, el
testimoni del seu amor i d’una vida lliurada als seus i a molts, ella que va
educar en els primers passos a tants i tants infants. Per tot
plegat demanem al Senyor de que no ens calgui buscar-la entre els morts, li
demanem que li hagi donat la vida i que ella no estant ara ja en aquest món
hagi compartit la resurrecció del Senyor. Que així sigui per a ella ara i per a
tots nosaltres quan ens arribi l’hora.