Diumenge III de Quaresma / Cicle B
Diumenge 3
de març de 2024
Santa Maria
de Valldonzella
Ex 20,1-17,
Salm 18,8.9.10.11,
1C 1,22-25 i
Jo 2,13-25
El Messies és per a uns un
escàndol i per a d’altres un absurd, ho era per als jueus i per als grecs del
temps de l’Apòstol sant Pau, però sovint ho continua essent avui per a tanta
gent que no coneix al Crist o que el descarta. Aquesta cultura del descartament
de Déu de l’allunyament de Déu, de prescindir de Déu sols la podrem combatre i
compensar amb una fe viscuda en plenitud, amb sinceritat de cor i amb caritat,
amb l’amor. Deia el Papa Francesc que «estimem de veritat als altres en la
mesura en què ens reconeixem estimats per Ell, pel nostre Senyor i Salvador.
Ajudem en la mesura en què ens sentim ajudats; ens aixequem si ens deixem
aixecar per Ell cada dia.» (20 de febrer de 2023). Certament la llei del Senyor
és perfecte, però cal que li confiem el descans de la nostra ànima i la nostra
ànima hi descansarà en la mesura en que complim la seva llei de manera natural,
per pur amor a Ell i als altres, en la mesura en que l’estimem i ens sentim
estimats per Ell.
Ens fem sovint altres deus, com l’afany
de posseir, de dominar, de controlar; un afany que es fa realitat, trista
realitat, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Perquè sinó d’on
surten les guerres, els conflictes, les lluites sinó d’un afany de poder sigui
polític, militar, econòmic o fins i tot espiritual, d’un desig de la casa i
dels béns de l’altre? Déu no és un absurd ni un escàndol o en tot cas ens
sembla a hores d’ara un escàndol: no matar, no robar, no declarar falsament
contra un altre, no procurar el descans als altres, no honorar pare i mare o no
enganyar-los; perquè sovint ens hem
acostumat tant a que tot s’hi val, a que la fi, la fi que nosaltres
creiem legitima i que de fet no ho és pas als ulls de Déu, justifica qualsevol
mitjà, que qualsevol altra cosa ens sembla escandalosa i absurda.
També en temps de Jesús poc a poc
el culte a Déu s’havia convertit no pas en una conversió del cor, sinó en una
pràctica ritual buida de sentit espiritual, que movia l’activitat econòmica del
temple i l’omplia de venedors, de vedells, de moltons, de coloms i de canvistes
asseguts. Davant d’aquell espectacle, davant d’aquell absurd i d’aquell
escàndol, Jesús no se’n pogué estar i consumit pel zel del temple del Senyor fent-se
un fuet, els tragué a tots, escampà les monedes i bolcà les taules. Sovint la
nostra vida interior està plena de monedes, de moltons i de vedells; d’ídols de
plata i d’or que aquests sí que són realment un absurd i un escàndol, perquè
són un mur que ens impedeix de complir la llei de Déu i d’estimar-lo a Ell i estimant-lo
a Ell estimar als germans.
En aquesta Quaresma, que és el
temps de conversió per excel·lència, ens hem de deixar destruir per Crist,
destruir tot allò que ens impedeix apropar-nos-hi i que ens deixa en mans de
l’absurd i del caduc. En aquest temps de conversió ens hem de deixar
reconstruir interiorment per Crist per poder esdevenir així vertaders temples
de Déu, recuperant aquella imatge que Déu posa en la seva creatura i que hem
enterbolit amb tants falsos ídols. En benefici nostre prenem en va el nom de
Déu, el manipulem, ens volem fer un déu a mida que digui el que nosaltres volem
escoltar i Déu no està a l’albir del caprici humà, està al servei de l’home, certament
però perquè cerca la seva salvació i deixant aleshores com a absurdes i
escandaloses les nostres pobres mires.
Ens cal expulsar del nostre cor
tot impediment, tot allò que ens allunyi de Déu. Obrir-lo als manaments del
Senyor i posar l’esperança en aquest temple net de tot mercadeig, que és el
santuari del cos de Crist al que ens acostem i que compartim en cada Eucaristia
com un tast d’allò que la passió, la mort de Jesús a la creu i la seva
resurrecció al tercer dia ens ofereixen.
Visquem doncs aquest temps de
gràcia quaresmal com un vertader camí vers la Pasqua, vers aquest temple
definitiu, lliure de tot fals ídol, on adorarem al Senyor en esperit i en
veritat (Cf. Jn 4,23). Confiats en Jesús que ens coneix a tots; que no té cap
necessitat que li revelin el que som els homes; perquè Ell sap prou què hi ha a
l'interior de cada home.