Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor
Santa Maria de Poblet
31 de març de 2024
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; 1C 5,6b-8 i Jo 20,1-9
Ho va fer amb les vides de Maria Magdalena, de Pere i de
l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant. Transforma les nostres vides
cadascú en la seva mesura, a la seva manera, perquè com aquells primers
testimonis de la resurrecció també nosaltres ens acostem al Crist ressuscitat
d’una manera personal i intransferible. Hi ha qui com Maria Magdalena no entén
a primer cop d’ull, no sap reconèixer els signes i creu d’antuvi en un robatori
del cos; tanmateix no seria tant estrany després de tot el que havia passat i
de tots els esforços que els enemics de Jesús havien esmerçat per acabar amb la
seva vida i la seva doctrina; no deixava de ser una possibilitat i ben real de
que ara s’haguessin endut el cos per evitar que els seus, un cop superada la
por i havent recuperat una certa calma i anonimat, donessin el degut culte al
cos del mestre mort a la creu. Però a Maria Magdalena sols li cal una paraula
per reconèixer a Jesús, sols cal que se li adreci pel seu nom i ella reconeix
al Mestre, al seu mestre estimat. El deixeble que Jesús tant estimava veu i
creu perquè ja fa temps que ha anat entenent de que anava tot allò i per això
no va tenir por de ser al peu de la creu i d’acollir a Maria com a mare, la
seva orella estava avesada a escoltar al mestre dir que serien tres dies i la
fe ha fet la resta i així aquell llençol d’amortallar aplanat i el cos absent
són suficients per a ell per creure. Simó Pere és més lent a reaccionar però al
final també entendrà que s’ha acomplert allò que deien les escriptures.
El fet és que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts i
que així s’ha esdevingut, ara tant de dolor, tanta por, tant desengany queda
enrere i s’obre la porta a l’esperança, perquè ara és l’hora de transformar les
vides dels altres, jueus i gentils, l’hora de predicar al poble que Crist és el
qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Senyor de la mort i de la
vida. Ell que ha mort, Ell que ha davallat als inferns i Ell que ha vençut la
mort tot ressuscitant.
No hi ha cap altra fet en la història de la humanitat tant
gran com aquest que avui celebrem d’una manera especial; perquè de fet la
resurrecció de Crist la celebrem cada diumenge, és el diumenge, el dia del
Senyor, el dia en que Crist vencé la
mort; però aquesta nit passada, avui i durant tota la vuitada, ho celebrem de
manera solemne perquè aquest és el centre de la nostra fe, el fonament de la nostra
esperança i el resultat de la caritat de Déu envers tota la humanitat.
La llum de la resurrecció de Crist que ens il·lumina no la
podem amagar. O com deia Jesús mateix «és
que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura
o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?» (Mc 4,21). El portallànties de la
llum de la resurrecció és la nostra caritat, com diu sant Joan: «la foscor es retira i ja resplendeix la llum
veritable. El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara
està en la foscor. El qui estima el seu germà, està en la llum.» (1Jo, 2,8-9).
Estem units ja indeleblement al Crist per la llum de la seva
resurrecció, com Ell ho està a nosaltres per la seva mort, perquè Ell és aquell
qui tot morint destruïa la mort i ressuscitant ens ha tornat la vida. Ens diu
el Concili Vaticà II: «som empeltats en els misteris de la seva vida,
configurats a Ell, morts junt amb Ell, ressuscitats amb Ell, fins que regnem
juntament amb Ell (cf. Fl 3,21; 2Tm 2,11; Ef 2,6; Col 2,12; etc.). Peregrinant
encara aquí a la terra i seguint les seves petjades en el sofriment i en la
persecució, compartim els seus dolors com el cos els del Cap, patint amb Ell,
per ser glorificats amb Ell (cf. Rm 8,17).» (Lumen Gentium, 7).
L’esperança de la glorificació és el fruit de la fe i una i
altra, fe i esperança han de donar fruits de caritat, perquè com ens diu el
Concili Vaticà II: «creixem per
la caritat en tots sentits, units al qui és el nostre Cap (cf. Ef 4,11-16).» (Lumen
Gentium, 7).
Avui és realment el dia en que ha obrat el Senyor,
alegrem-nos-en i celebrem-lo, perquè Crist realment ha ressuscitat.