Missa en memòria de Sor Adela Rubió i Guifré
Missionera del Cor de Maria
Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels
Sant Feliu de Guíxols
Dijous 6 de febrer de 2025
Rm 5,5-11; Salm 62 i Jo 5,24-29
Qui posa la seva esperança en el Senyor no es veu defraudat. Déu ens dona prova del seu amor per nosaltres donant-nos la vida eterna. Nosaltres a Déu no l’hem vist mai, ens ha arribat el testimoni pel seu Fill, Jesucrist, a qui tenim present en l’Eucaristia, com aquesta que ara celebrem i en la seva Paraula que acabem d’escoltar.
Aquesta presència seva no és quelcom que experimentem tant sols de manera particular, la fe es viu en comunitat i aquesta comunitat te diversos rostres: la parròquia, la família, les comunitats religioses i te un rostre comú per a tots que és l’Església. Viure la fe de manera profunda i amb veracitat és compartir-la i alhora convidar a compartir-la als qui ens envolten.
Quasi cent anys de vida, com els de la Germana Adela, poden donar per a molt o bé poden donar per a no tant. Per a ella han donat per a molt, la vida de fe ha estat un constant compartir amb els altres, amb les seves germanes de comunitat, de les diferents comunitats on ha viscut la seva vocació religiosa: al noviciat d’Olot, Barcelona, Lloret de Mar, a la Mina, Zamora, Girona, Mataró i aquí a Sant Feliu. Arreu ha donat prova de l’amor de Crist als altres, educant a tants i tants infants, formant a tantes germanes que donaven els seus primers passos dins la vida consagrada, gestionant els col·legis, escampant la bona olor del Crist allí on era convidada a servir als altres.
Ara demanem per la Germana Adela que havent escoltat la veu del Senyor, havent cregut en Ell i havent respost a la seva crida per servir-lo al llarg de setanta-tres anys, sigui rebuda a la vida nova, demanem que hagi passat de la mort a la vida i visqui aquella vida en presència de Crist en la que ella cregué i que ella feu conèixer als altres.
Demanem al Senyor que li hagi arribat a la Germana Adela la vida eterna on lloar amb el goig als llavis al Senyor, com ens ha dit el salmista. La mort viscuda com la fi de la vida ens fa por, ens desassossega; però la mort viscuda des de la fe, viscuda després d’anys de vida activa treballant pels altres no ens ha pas d’atemorir, ans al contrari, estem convençuts de que és ocasió de repòs i de viure l’encontre amb aquell a qui hem estimat, a qui hem fet estimar i qui, sobretot i per damunt de tot ens estima, perquè Déu és amor.
Tenim avui doncs avui un sentiment d’agraïment, un profund sentiment d’agraïment, en primer lloc a la Germana Adela, certament, per la seva vida de treball i de servei; però sobretot i per damunt de tot un profund agraïment al Senyor que si a ella li feu lliurament del do de la vida i el de la vocació, a tanta gent li ha fet arribar, a través del treball de la nostre Germana, un tast del seu amor per tots nosaltres. Qui ha servit al Pare, que és font de tota vida, seguint la crida de Crist, no ha de témer sinó confiar en que el bé fet serà reconegut a l’hora del judici en bé seu.
La nostra germana va escoltar el que la crida del Senyor, va creure en Ell, va fer la seva voluntat, renunciant en moltes ocasions a fer la voluntat pròpia per fer allò que el Senyor li demanava i això no és cap bogeria, això no va contra la naturalesa humana o la llibertat individual, això és viure la vida de fe en plenitud i cercar d’estimar com Déu ens demana, com Crist va estimar, fins a l’extrem de donar la vida o d’ocupar tota la vida en la tasca d’estimar i de servir. Els consagrats estan en camí amb tot el poble de Déu, no recorren un camí diferent al dels altres, viuen la seva vocació baptismal de manera especial. Recorren el camí de la fe, que sols pot ser un camí cap a l’esperança, certs de que cal confiar de manera decidida i lliure en l’amor de Déu.
Sols estimant es pot transmetre esperança, perquè l’esperança sols es fonamenta en el Senyor i en la seva Paraula. La Germana Adela ha estat una sembradora d’esperança, formant, acompanyant i educant a generacions i ho ha fet tot per servir a Déu i als germans, per servir-los estimant-los.
Demanem
al Senyor que ara que s’ha presentat al seu judici comparteixi la vida amb
aquell qui és font de la vida, més ben dit, amb aquell que ho
és tot i és en tots, Crist, la nostra raó per viure en
plenitud i esperança. (Cf. Col 3,11).